Mètode Sainte-Laguë: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
|||
Línia 126: | Línia 126: | ||
[[ru:Метод Сент-Лагю]] |
[[ru:Метод Сент-Лагю]] |
||
[[sv:Uddatalsmetoden]] |
[[sv:Uddatalsmetoden]] |
||
[[zh:聖拉古 |
[[zh:聖拉古法]] |
Revisió del 14:41, 23 nov 2012
El mètode Sainte-Laguë, també conegut com mètode de la mitjana més alta (altres denominacions són mètode Webster i mètode del divisor amb arrodoniment estàndard) és un sistema per distribuir escons proporcionalment en assemblees representatives escollides mitjançant el vot a llistes de partits. Porta el nom del matemàtic francès André Sainte-Laguë. El mètode Sainte-Laguë és molt similar a la regla D'Hondt, però afavorint els partits petits.
El mètode Sainte-Laguë s'aplica a Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Dinamarca, Bòsnia i Hercegovina, Letònia, Kosovo, i els estats alemanys d'Hamburg i Bremen.
Exemple
El Sainte-Laguë és un mètode divisor, com el mètode d'Hondt, encara que el seu divisor és diferent.
Un cop que tots els vots s'han computat, es calculen els quocients successius per a cada llista. La fórmula pel quocient és , on V és el nombre total de vots que la llista ha rebut, i s és el nombre d'escons que el partit ha obtingut fins aquell moment, al principi 0 per a tots els partits. (La fórmula que utilitza el sistema d'Hondt és ). A tota la llista se li aplica un quocient major cada cop que guanya un escó, quocient que es recalcula a partir del nou nombre d'escons obtinguts. El procés es repeteix successivament fins a completar la distribució de tots els escons disponibles.
Mètode modificat
Per a evitar donar escons als partits més petits, hi ha llocs on es modifica el mètode. En alguns casos, com a Nova Zelanda, cal tenir un mínim de vots (el 5%, en aquest cas) per a poder entrar en el repartiment d'escons. En altres casos, com a Suècia i Dinamarca, la primera divisió no és entre 1, sinó entre 1,4, fent així també més difícil accedir al primer escó.
En l'exemple anterior, amb el mètode modificat com a Suècia, el Partit C no hagués obtingut el 3r escó, sinó el 5è, de manera que si en lloc de repartir-se'n vuit se'n repartissin tres o quatre no n'hauria obtingut cap.