Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla

Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla (ʿAlī ibn Mujāhid Iqbāl ad-Dawla) (? - ?, segle XI) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.

Política interior

Succeí el seu pare Mujàhid ibn Abd-Al·lah en contra de l'oposició del seu germà Hassan. Prengué el títol honorífic d'Iqbal-ad-Dawla ("prosperitat de la dinastia") però perdé la sobirania sobre els seus territoris a mans del rei Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de la taifa de Saraqusta, quan aquest es presentà davant de Dàniya amb un notable exèrcit. Acabà casant-se amb una de les seves filles.

Arran d'aquests fets, el valí de Mayurqa Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab allotjà la família del rei destronat i actuà de manera independent fins que l'any 1087 es proclamà emir i convertí Mayurqa en una taifa.

Política exterior

Durant una ràtzia contra Sardenya el 1014 fou capturat i obligat a ser batejat, però després de pagar el rescat retornà a l'islam.

Al 1058 signà un conveni amb el bisbat de Barcelona pel qual es comprometia a protegir els cristians mossàrabs de la taifa de Dàniya i reconeixia la jurisdicció del bisbat barceloní sobre les esglésies del seu regne, tant dels territoris peninsulars com dels territoris insulars de Mayūrqa, a canvi de reconeixement cristià de la seva sobirania sobre aquests territoris. Aquest conveni fou al·legat dos segles després quan, finalitzada la Croada contra Al-Mayûrqa (1229-1232) per part de Jaume I d'Aragó, el bisbat de Barcelona reclamà la seva sobirania sobre les terres de Mallorca. A nivell diplomàtic mantingué bones relacions amb Almodis de la Marca.