Diferència entre revisions de la pàgina «Fonamentació»

Salta a la navegació Salta a la cerca
petites millores de redacció
m (Robot insereix {{ORDENA:Fonamentacio}})
(petites millores de redacció)
El '''fonament''' és un [[element constructiu]] funcional constituït per dos components: L''''element estructural''' o fonament pròpiament dit és qui té la funció de "rebre, donar resposta i transmetre al terreny o roca, els esforços que s'exerceixen sobre l'estructura resistent o en el propi fonament; i el [[terreny]] o [[roca]] és el component que ha de suportar i donar resposta als esforços que els transmet el fonament durant tota la vida prevista de la construcció.
 
La seva dimensió i tipustipologia d'un fonament, es trobadissenya en funció deldels pesesforços que ha de l'edificisuportar i de l'aptitudla capacitat portant del terreny sobre el qual descansa aquest. PerEs aquestclassifiquen motiu,en n'hifonaments ha de profundssuperficials i defonaments superficialsprofunds.
 
== Fonaments superficials ==
 
* Sabata
* BiguaBiga
* [[Llosa de fonamentació|Llosa]]
* LLosa
* Pou
* Rases
 
==Fonaments Profunds==
Les fonamentacions profundes són un tipus de Fonamentacionsfonamentacions que solucionentransmeten la transmissió deles càrregues fins als substrats aptes i resistents del sòl, quan aquests estàn a certa profunditat.
 
S'opta per fonamentacions profundes :
 
- Quan els esforços transmesos per l'edifici no poden ser distribuit suficientment a través d'una fonamentació superficial, i en la solució probable se sobrepassa la capacitat portanteportant del sòl.
 
- Quan el terreny tendeix a patir grans variacions estacionals: per inflaments i retraccions.
- En edificis sobre l'aigua.
 
- Quan els fonaments estan sol·licitats a tracció; tal com ocorre en edificis alts sotmesos a esforços per ventsl'acció del vent, o en estructures que necessiten elements sotmesos a tracció per a assolir estabilitat, com estructures de cables o qualsevol estructura ancorada al sòl.
 
- Per a resistir càrregues inclinades, com aquells pilotispilons que es col·loquen en els molls per a resistir l'impacte dels cascos de vaixells durant l'atraqui.(tablestacado)
 
- Per al recalcirecalçament de fonaments existents.
 
Tipus de Fonaments Profunds
 
* Pilons prefabricats
* Pilotirs Prefabricats
* PilotisPilons "in situ"
* Micropilons
* Micropilots
* Murs-Pantalla
* Pous
==Estaques i pilons profunds==
===Pilons ''in-situ''===
Els '''pilons ''in situ''''', com el seu nom indica, són aquells que es fans'executen directament a l'obra, variant el sistema d'execució segons el tipus de [[sòl]], l'entorn, la magnitud de les càrregues, etc. Els '''pilons prefabricats''' es construeixen a una planta de prefabricació i es claven posteriorment a l'obra.
 
En els pilons in-situ, emhem de considerar el disseny tant pel que fa a la profunditat com al diàmetre,. sS'ha de posar atenció especial atenció en la seva execució ja que l'emmotllament dels pilonspilots es fa a l‘obra i devegadesde vegades en condicions que no són les més idònies per garantir-ne una bona realització. No s'han de produir buits, bosses d'aire, ni discontinuïtats, presència de llots ni rentats o segregació del formigó. Cal assegurar la no existència de sedimentacions al fons de l'excavació, ja que en cas contrari, i segons la naturalesa i la fondària del sediment, podrien produir-se fàcilment assentaments a l'hora d'entrar el pilópilot en càrrega.
 
L'armat tindrà un recobriment mínim, en funció de l'exposició als agents d'entre 2 i 4 centímetres.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Medina Sánchez |nom=Eduardo |títol=Construcción de estructuras de hormigón armado: edificación |url=http://books.google.cat/books?id=YOcpsoISVBoC&pg=PA31&dq=hormigon+recubrimiento&hl=ca&ei=wNmVTvutM4uv8QPsvtmUBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&sqi=2&ved=0CDEQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Delta |data=2007 |pàgines=p.32 |isbn=8496477967 }}</ref> És aconsellable la col·locació de separadors per tal d'assegurar un recobriment correcte.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Medina Sánchez |nom=Eduardo |títol=Construcción de estructuras de hormigón armado: edificación |url=http://books.google.cat/books?id=YOcpsoISVBoC&pg=PA31&dq=hormigon+recubrimiento&hl=ca&ei=wNmVTvutM4uv8QPsvtmUBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&sqi=2&ved=0CDEQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Delta |data=2007 |pàgines=p.29-30 |isbn=8496477967 }}</ref>
 
==Estaques i pilons prefabricats==
Els '''pilons prefabricats''' es construeixen per trams a les plantes de prefabricació i es claven posteriorment a l'obra. El formigó d'aquests pilons té una dosificació alta al voltant de 350 kg de ciment per metre cúbic de formigó. La col·locació en obra es fa per clavat mitjançant guies i maces piconadores sobre el cap de piló, el qual en aquesta zona està degudament reforçat. Els pilons es claven per trams de 6 metres i es connecten amb unions tipus caixa i espiga o baioneta. Els extrems dels trams porten el reforç corresponent. En ser peces de formigó prefabricat, el recobriment de les armadures es pot disminuir fins a 2,5 centímetres.
 
Hl ha la possibilitat de dotar la base del piló d'una guaspa d'acer, tipus punta Oslo, que facilita l‘encastament als sòls molt resistents. Sense aquests dispositius la capacitat d'encastament d'aquests pilons és limitada, ja que es pot produir la fissuració del formigó.
 
== Problemes a la fonamentació ==
S'anomena fonaments al conjunt format pel sòl i el fonament. El fonament és un sistema constructiu que després de la seva execució queda enterrat i, per tant, fora d'una possible observació visual. Les lesions en edificis on la causa és el fonament apareixen en altres subsistemes constructius com ara l'estructura i els tancaments, i és en base a l'aparença i la situació d'aquestes lesions,que es pot interpretar que la causa hanha estat elsla fonamentsfonamentació. Les causes que majoritàriament poden provocar les lesions es poden classificar segons quin sigui l'agent desencadenant: el sòl o el fonament.
 
El sòl, en general, és un material heterogeni al qual difícilment li són aplicables, directament, les teories de la resistència de materials (elasticitat). El comportament dels edificis dependrà del tipus de sòl on es recolzen. Els terrenys granulars tenen uns assentaments més petits i més curts en el temps que els terrenys cohesius.
 
La major part dels fonaments estan construïts amb formigó en massa o formigó armat. En aquests edificis, les lesions originades per defectes o mancances en el fonament són degudes, majoritàriament, a errors en el projecte o en l'execució dels fonaments.La inexistència d'un estudi geotècnic fiable o l'excés de confiança en el coneixement d'experiències properes pot comportar riscs importants.
La inexistència d'un estudi geotècnic fiable o l'excés de confiança en el coneixement d'experiències properes pot comportar riscs importants.
 
==Lesions als edificis ==
consideracions següents:
 
* La seva situació i la seva forma
* Cap a on es tanca o sobres'obre
* Entre els llavis de obertura: shas'ha conservat el pla?, un baixa més que l'altre?, hi ha un canvi d'aplom?
* Està estabilitzada?
 
2.922

modificacions

Menú de navegació