Lluc Visconti: diferència entre les revisions
m r2.7.3) (Robot: Canviant fr:Lucien Visconti a fr:Luchino Visconti (condottiere) |
m r2.7.3) (Robot: Canviant et:Lucchino Visconti a et:Luchino Visconti |
||
| Línia 40: | Línia 40: | ||
[[en:Luchino Visconti (died 1349)]] |
[[en:Luchino Visconti (died 1349)]] |
||
[[es:Luchino Visconti (Señor de Milán)]] |
[[es:Luchino Visconti (Señor de Milán)]] |
||
[[et: |
[[et:Luchino Visconti]] |
||
[[fr:Luchino Visconti (condottiere)]] |
[[fr:Luchino Visconti (condottiere)]] |
||
[[it:Luchino Visconti (signore di Milano)]] |
[[it:Luchino Visconti (signore di Milano)]] |
||
Revisió del 22:09, 2 des 2012
Lluc Visconti (en italià: Luchino Visconti) ( 1292 - Milà, Senyoriu de Milà 1349 ) fou el senyor de Milà entre 1339 i 1349.
Orígens familiars
Va néixer vers l'any 1292 sent fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Fou nét per línia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germà de Galeàs I Visconti, Joan Visconti i Esteve Visconti.
Núpcies i descendents
Es va casar el 1316 amb Caterina Spinola, filla d'Oberto Spinola. D'aquesta unió no tingueren fills.
El 1318 es va casar, en segones núpcies, amb Elisabetta Fieschi, filla de Carlo Capitano i neboda del papa Adrià V. D'aquesta unió tampoc tingueren fills.
Es casà el 1339, en terceres núpcies, amb Violant de Saluzzo, filla de Tomàs I de Saluzzo. D'aquesta unió nasqué:
Va tenir, així mateix, dos fills il·legítims:
Senyor de Milà
El 1315 fou nomenat senyor de Pavia, i cina anys després aconseguir ser nomenat podestà de Vigevano, on va construir un castell les ruïnes del qual encara es conserven. El 1323 va ser excomunicat per heretgia al costat de tota la seva família.
A l'ascens el 1329 del seu nebot Assó Visconti al poder del Senyoriu de Milà fou associat al poder juntament amb el seu germà Joan Visconti. El 20 de febrer de 1339 va aconseguir la victòria en l'important batalla de Parabiago contra el seu cosí Lodrisi Visconti, aconseguint aturar les aspiracions successòries d'aquest a Milà.
Per assegurar el govern als seus nebots Mateu, Bernabé i Galeàs, tots ells fills del seu germà Esteve Visconti, va contractar un exèrcit de mercenaris que els havia de donar suport a la seva mort. Però mentre, i per a no tenir aquest exercèti sense ocupació, va decidir llançar una ofensiva contra Pisa. Alhora, Lluc aconseguí la compra de Parma a Opizzo III d'Este.
Lluc Visconti fou un gran militar i un bon senyor, però va destacar especialment per la seva crueltat. El 1341 aconseguí fer-se amb el títol de Vicari Pontifici.
A la seva mort, ocorreguda el 24 de gener e 1349 a la ciutat de Milà, els seus nebots no van tenir problemes per a apartar al fill legítim de Lluc del poder, creant tot un seguit de dubtes entorna a la seva paternitat.
| Precedit per: Assó Visconti |
Senyor de Milà 1339 – 1349 |
Succeït per: Joan Visconti |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluc Visconti |