Diferència entre revisions de la pàgina «Ciutat de Quebec»

Salta a la navegació Salta a la cerca
2.315 bytes afegits ,  fa 7 anys
m (r2.7.1) (Robot modifica: nl:Quebec (stad))
 
==Història==
Quebec és un dels assentaments europeus més antics a Amèrica del Nord.
El [[3 de juliol]] de [[1608]], [[Samuel de Champlain]] va fundar la localitat que ha donat lloc avui dia a la Ciutat de Quebec.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Litalien |nom=Raymonde |cognom2=Roth |nom2=Käthe |cognom3=Vaugeois |nom3=Denis |títol=Champlain: the birth of French America |url=http://books.google.es/books?id=ZnE0tjj9MbgC&pg=PA146&dq=quebec+champlain+1608&hl=ca&sa=X&ei=mokST96qBMmAhQeEiv2uAg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=quebec%20champlain%201608&f=false |llengua=anglès |editorial=McGill-Queen's Press |data=2004 |pàgines=p.146 |isbn=0773528504 }}</ref>
El casc antic de Quebec (Vieux-Quebec) és l'únic amb fortificacions d'Amèrica del Nord.
 
 
El [[3 de juliol]] de [[1608]], [[Samuel de Champlain]] va fundar la localitat que ha donat lloc avui dia a la Ciutat de Quebec sobre un assentament fortificat que [[Jacques Cartier]] va construir al [[1535]] però que va abandonar un any després per al duresa de l'hivern. [[Samuel de Champlain]], explorador i diplomàtic francès, també és anomenat "El Pare de la Nova França", i va ser el seu administrador fins a la seva mort.
El [[3 de juliol]] de [[1608]], [[Samuel de Champlain]] va fundar la localitat que ha donat lloc avui dia a la Ciutat de Quebec.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Litalien |nom=Raymonde |cognom2=Roth |nom2=Käthe |cognom3=Vaugeois |nom3=Denis |títol=Champlain: the birth of French America |url=http://books.google.es/books?id=ZnE0tjj9MbgC&pg=PA146&dq=quebec+champlain+1608&hl=ca&sa=X&ei=mokST96qBMmAhQeEiv2uAg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=quebec%20champlain%201608&f=false |llengua=anglès |editorial=McGill-Queen's Press |data=2004 |pàgines=p.146 |isbn=0773528504 }}</ref>
 
Si bé Quebec és anomenada "el bressol de la població francòfona a Amèrica del Nord", l'assentament Acadian a Port-Royal va ser establert tres anys abans. El lloc semblava favorable per a l'establiment d'una colònia permanent.
En 1665, hi havia 550 persones en 70 cases que viuen a la ciutat. Una quarta part de les persones eren membres d'ordres religioses:. Sacerdots seculars, jesuïtes, monges Ursulines i l'ordre que executa l'hospital local, l'Hotel-Dieu [11]
Quebec ciutat va ser la seu de nombroses incursions contra Nova Anglaterra durant els quatre guerres franceses i d'indi. En l'última guerra, la Guerra Francesa i Índia (Seven Years War), la ciutat de Quebec va ser capturat pels britànics el 1759 i es va mantenir fins al final de la guerra el 1763. Era el lloc de tres batalles durant la Guerra dels Set Anys - La Batalla de Beauport, una victòria francesa (31 juliol 1759), la Batalla de les Planes d'Abraham, en la qual les tropes britàniques al comandament del general James Wolfe va derrotar el general francès Louis-Joseph de Montcalm 13 setembre 1759 i poc després va prendre la ciutat, i la batalla final de Sainte-Foy, una victòria francesa (28 abril 1760). França va cedir la Nova França, incloent la ciutat, a Gran Bretanya el 1763.
Al final del domini francès el 1763, els boscos, pobles, camps i pastures envoltat el poble de 8 000 habitants. La ciutat es distingeix per la seva arquitectura monumental, muralles, les cases benestants de maçoneria i barraques als suburbis de St-Jean i St Roch. Malgrat la seva urbanitat i la seva condició de capital, la ciutat de Quebec segueix sent una petita ciutat colonial amb estrets vincles amb el seu entorn rural. Habitants propers canviar els seus excedents agrícoles i llenya per als béns importats de França en els dos mercats de la ciutat.
 
 
 
La ciutat va caure en mans angleses després del desastre de la [[batalla de les Planes d'Abraham]] del [[13 de setembre]] de [[1759]]. L'abril de [[1760]] el general [[François Gaston de Lévis]] va tornar a Quebec amb un exèrcit d'aproximadament 5.000 homes<ref name=BOC>{{en}} Mary Beacock Fryer, ''[http://books.google.cat/books?id=Gto0-ldL3UgC&pg=PA101&dq=signal+hill+battle&hl=ca&ei=QUAiTf26GIOfOr2W1IoJ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q=signal%20hill%20battle&f=false Battlefields of Canada]'', p.84-85</ref> amb els que confiava assetjar Quebec i forçar a rendir-la en la primavera, quan esperava que els reforços de la flota francesa arribessin pel [[Riu Sant Llorenç]] però, finalment [[Batalla de Sainte-Foy|va ser incapaç]] de prendre Quebec.
Usuari anònim

Menú de navegació