Émile Durkheim: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{millorar referències}} +{{millorar referències|data=desembre de 2012}})
Línia 71: Línia 71:
[[it:Émile Durkheim]]
[[it:Émile Durkheim]]
[[ja:エミール・デュルケーム]]
[[ja:エミール・デュルケーム]]
[[ka:ემილ დიურკემი]]
[[kk:Эмиль Дюркгейм]]
[[kk:Эмиль Дюркгейм]]
[[ko:에밀 뒤르켐]]
[[ko:에밀 뒤르켐]]

Revisió del 23:42, 5 des 2012

Emile Durkheim

David Émile Durkheim (15 d'abril de 1858 – 15 de novembre de 1917), va ser un sociòleg i antropòleg jueu francès.

Durkheim va nàixer a Épinal, a la regió francesa de la Lorena, fill d'un rabí i estava destinat a seguir el camí de son pare, però el seu agnosticisme es va manifestar ben aviat. El 1879 va entrar a l'Escola Normal Superior, on estudià amb Fustel de Coulanges i conegué Henri Bergson i Jean Jaurès. En acabar els estudis es va incorporar al cos de professors de secundària de filosofia. El 1893 es va doctorar amb De la divisió del treball social i dos anys després, el 1895 va publicar Les regles del mètode sociològic. Poc després aconseguí la nova càtedra de Ciències Socials de la Universitat de Bordeus. El 1902 s'incorporà a la Universitat de París, on arribà a ser catedràtic d'Ètica i Moral el 1906. La mort del seu fill durant la Primera Guerra Mundial l'afectà tant que la seua pròpia mort es va produir abans que la guerra acabés.

Com Auguste Comte, deia que els fenòmens socials s'havien d'estudiar amb la mateixa objectivitat que un científic estudia les lleis físiques o naturals. Va explicar els conceptes de divisió del treball i d'especialització, els quals, segons ell, feien perdre als treballadors l'esperit col·lectiu de l'època gremial i feien desaparèixer la consciència de classe. Aquest individualisme, conduïa a la societat a un estat d'anomia, és a dir d'absència de lleis i normes i de carència de solidaritat col·lectiva. Aquest fet, juntament amb la pèrdua de la fe i la religió ( que suposava un trencament de l'home amb el seu vincle tradicional, i per tant, el desorientava) va submergir a la societat de l'època en un malestar generalitzat, el màxim exponent de la qual va esdevenir la Primera Guerra Mundial.

Bibliografia

  • Bellah, Robert N. (ed). 1973. Emile Durkheim: On Morality and Society, Selected Writings. Chicago: The University of Chicago Press.
  • Curry, Tim, Robert Jiobu and Kent Schwirian. 1997. Sociology for the 21st Century. Upper Saddle River, NJ: Simon and Schuster.
  • Cotterrell, Roger. 1999. Emile Durkheim: Law in a Moral Domain. Stanford University Press.
  • Douglas, Jack D. 1973. The Social Meanings of Suicide. Princeton University Press.
  • Eitzen, Stanley D. and Maxine Baca Zinn. 1997. Social Problems (7th ed.). Needham Heights, MA: Allyn and Bacon.
  • Giddens, Anthony (ed). 1972. Emile Durkheim: Selected Writings. London: Cambridge University Press.
  • Henslin, James M. 1997. Sociology: A Down-to-Earth Approach. Needham Heights, MA: Allyn and Bacon.
  • Jones, Susan Stedman. 2001. Durkheim Reconsidered. Polity.
  • Lemert, Charles. 2006. Durkheim's Ghosts: Cultural Logics and Social Things. Cambridge University Press.
  • Lockwood, David. 1992. Solidarity and Schism: "The Problem of Disorder" in Durkheimian and Marxist Sociology. Oxford: Clarendon Press.
  • Lukes, Steven. 1985. Emile Durkheim: His Life and Work, a Historical and Critical Study. Stanford University Press.
  • Pickering, W. S. F. 1984. Durkheim's Sociology of Religion: Themes and Theories Routledge & Kegan Paul.
  • Siegel, Larry J. 1995. Criminology: Theories, Patterns, and Typologies. St. Paul, MN: West Publishing Company.
  • Thompson, Kenneth. 1982. Emile Durkheim. London: Tavistock Publications.

Enllaços externs


Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Link GA Plantilla:Link GA