Montserrat Abelló i Soler: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula escriptor |
{{Infotaula escriptor |
||
| nom = Montserrat Abelló i Soler |
| nom = Montserrat Abelló i Soler |
||
| imatge = |
| imatge = 03.- Montserrat Abelló.jpg |
||
| grandària = |
| grandària = 200px |
||
| descripció = |
| descripció = Mural a [[Manresa]] del pintor Benvi Parrilla. |
||
| pseudònim = |
| pseudònim = |
||
| nascuda = {{Data naixement i edat|1918|2|1}} |
| nascuda = {{Data naixement i edat|1918|2|1}} |
Revisió del 15:04, 9 des 2012
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r febrer 1918 Tarragona |
Mort | 9 setembre 2014 (96 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | poetessa, escriptora, traductora |
Activitat | 1963 – |
Gènere | Poesia |
Família | |
Cònjuge | Joan Bofill i Tauler |
Fills | Miquel Bofill i Abelló |
Premis |
Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918) és una poeta i traductora catalana.
Biografia
Tot i haver nascut a Tarragona, va passar la infantesa i la joventut entre diversos indrets (Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena), seguint la mobilitat laboral del seu pare. Va estudiar a Barcelona on, a la facultat de Filosofia i Lletres, va conèixer Carles Riba. El 1936 va ser professora d'anglès a València i el moviment en la seva vida es va exagerar després de 1939, quan va haver d'exiliar-se a França, al Regne Unit (on va dur tasques d'ajut als refugiats) i a Xile (on treballà a l'empresa del seu pare a Valparaíso i, posteriorment, com a professora d'anglès a l'escola suïssa de Santiago de Xile).[1] En aquest país sudamericà va viure-hi uns vint anys.
Torna a Barcelona el 1960, on treballà com a ensenyant a la Institució Cultural del CIC de Barcelona fins a la jubilació.[1] A part d'escriure, en aquests anys tradueix autors com Agatha Christie, Iris Murdoch, E.M. Forster i, sobretot, Sylvia Plath, de qui rebria una forta influència. En aquell temps, comença a publicar els seus poemaris. També ha traduït a l'anglès les obres de clàssics catalans com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès i a l'alemany.[2] És coautora de l'antologia Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX (1999). Ha participat en els llibres d'assaig Cartografies del desig (1998) i Memòria de l'aigua (1999).[2]
Autora d'una llarga trajectòria de compromís amb el feminisme literari, ha col·laborat a la IV Fira Internacional del llibre feminista 1990, en el Congrés del PEN Club Internacional 1992 i ha estat una de les fundadores del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN el 1995.[2]
El 1998 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi, i el 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva llarga trajectòria.[3] El juliol de 2008 també fou guardonada amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement a «que ha donat veu a la vida diària de les dones amb un llenguatge propi».[4]
Obra
Poesia
- 1963 Vida diària
- 1981 Vida diària. Paraules no dites
- 1986 El blat del temps
- 1990 Foc a les mans
- 1995 L'arrel de l'aigua
- 1995 Són màscares que m'emprovo...
- 1998 Dins l'esfera del temps
- 2002 Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002
- 2004 Asseguda escrivint
- 2006 Memòria de tu i de mi
- 2009 El fred íntim del silenci
Estudis literaris
- 1993 Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX
- 1999 Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX
Premis artístics i honors
- 1998: Premi Creu de Sant Jordi
- 1999: Premi de la Crítica Serra d'Or per Dins l'esfera del temps
- 2003: Premi Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia per Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002
- 2003: Lletra d'Or per Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002
- 2007: Premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica per Sóc vertical, Obra poètica 1960-1963, de Sylvia Plath
- 2008: Premi dels escriptors catalans de l'AELC
- 2008: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
- 2008: Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Montserrat Abelló i Soler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Montserrat Abelló i Soler al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Premi d'Honor als 90 anys». www.e-noticies.cat. [Consulta: 18 juny 2008].
- ↑ Montserrat Abelló i Moisès Broggi, Premis Nacionals a la Trajectòria Professional i Artística
Enllaços externs
- «Montserrat Abelló i Soler». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Vídeo on Montserrat Abelló explica la seva visió de la poesia i llegeix un poema (Òmnium Cultural)
- LletrA. «Montserrat Abelló i Soler». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- Pàgina dedicada a la poeta dins de Premisliteraris.org
- Montserrat Abelló a VISAT
- Articles amb errors a la plantilla Qui és qui
- Escriptors tarragonins contemporanis en català
- Poetes catalans en català
- Poetes en català
- Exiliats del franquisme tarragonins
- Traductors catalans
- Traductors de l'anglès al català
- Traductors del català a l'anglès
- Creus de Sant Jordi 1998
- Palsencs
- Premis d'Honor de les Lletres Catalanes
- Premis Nacionals a la Trajectòria Professional i Artística
- Persones vives