Montserrat Abelló i Soler: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula escriptor
{{Infotaula escriptor
| nom = Montserrat Abelló i Soler
| nom = Montserrat Abelló i Soler
| imatge =
| imatge = 03.- Montserrat Abelló.jpg
| grandària =
| grandària = 200px
| descripció =
| descripció = Mural a [[Manresa]] del pintor Benvi Parrilla.
| pseudònim =
| pseudònim =
| nascuda = {{Data naixement i edat|1918|2|1}}
| nascuda = {{Data naixement i edat|1918|2|1}}

Revisió del 15:04, 9 des 2012

Infotaula de personaMontserrat Abelló i Soler
Biografia
Naixement1r febrer 1918 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, escriptora, traductora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1963 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJoan Bofill i Tauler Modifica el valor a Wikidata
FillsMiquel Bofill i Abelló Modifica el valor a Wikidata
Premis

Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918) és una poeta i traductora catalana.

Biografia

Tot i haver nascut a Tarragona, va passar la infantesa i la joventut entre diversos indrets (Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena), seguint la mobilitat laboral del seu pare. Va estudiar a Barcelona on, a la facultat de Filosofia i Lletres, va conèixer Carles Riba. El 1936 va ser professora d'anglès a València i el moviment en la seva vida es va exagerar després de 1939, quan va haver d'exiliar-se a França, al Regne Unit (on va dur tasques d'ajut als refugiats) i a Xile (on treballà a l'empresa del seu pare a Valparaíso i, posteriorment, com a professora d'anglès a l'escola suïssa de Santiago de Xile).[1] En aquest país sudamericà va viure-hi uns vint anys.

Torna a Barcelona el 1960, on treballà com a ensenyant a la Institució Cultural del CIC de Barcelona fins a la jubilació.[1] A part d'escriure, en aquests anys tradueix autors com Agatha Christie, Iris Murdoch, E.M. Forster i, sobretot, Sylvia Plath, de qui rebria una forta influència. En aquell temps, comença a publicar els seus poemaris. També ha traduït a l'anglès les obres de clàssics catalans com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès i a l'alemany.[2] És coautora de l'antologia Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX (1999). Ha participat en els llibres d'assaig Cartografies del desig (1998) i Memòria de l'aigua (1999).[2]

Autora d'una llarga trajectòria de compromís amb el feminisme literari, ha col·laborat a la IV Fira Internacional del llibre feminista 1990, en el Congrés del PEN Club Internacional 1992 i ha estat una de les fundadores del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN el 1995.[2]

El 1998 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi, i el 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva llarga trajectòria.[3] El juliol de 2008 també fou guardonada amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement a «que ha donat veu a la vida diària de les dones amb un llenguatge propi».[4]

Obra

Poesia

  • 1963 Vida diària
  • 1981 Vida diària. Paraules no dites
  • 1986 El blat del temps
  • 1990 Foc a les mans
  • 1995 L'arrel de l'aigua
  • 1995 Són màscares que m'emprovo...
  • 1998 Dins l'esfera del temps
  • 2002 Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002
  • 2004 Asseguda escrivint
  • 2006 Memòria de tu i de mi
  • 2009 El fred íntim del silenci

Estudis literaris

  • 1993 Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX
  • 1999 Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX

Premis artístics i honors

Referències

Enllaços externs