Ducat de Gandia: diferència entre les revisions
m r2.7.1) (Robot afegeix: it:Duca di Gandia |
m Robot: Canviant en:Dukes of Gandía a en:Duke of Gandía |
||
| Línia 56: | Línia 56: | ||
[[de:Herzog von Gandía]] |
[[de:Herzog von Gandía]] |
||
[[en: |
[[en:Duke of Gandía]] |
||
[[es:Ducado de Gandía]] |
[[es:Ducado de Gandía]] |
||
[[it:Duca di Gandia]] |
[[it:Duca di Gandia]] |
||
Revisió del 04:34, 11 des 2012
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
El seu fill Alfons el Jove continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, reforma la Col·legiata i continua potenciant la cort que alberga figures literàries com Ausiàs March, Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. A la seua mort sense descendència es produí un plet per la successió del ducat, que es va resoldre amb el pas de Gandia a Hug de Cardona. El 1433 la rebé l'infant Joan, qui ho va cedir el 1439 a son fill, el príncep Carles de Viana. A la seua mort, el 1461, passà a la Corona.
El 1483 el ducat és adquirit per Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) per al seu fill Pere Lluís de Borja, després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora. El títol de duc de Gandia fou legitimat per butlla del papa Sixt IV en 1481.
A la mort de Pere Lluís de Borja li succeeix son germà Joan Borja qui maridà amb Maria Enríquez (cosina de Ferran el Catòlic), d'aquest matrimoni va nàixer Joan de Borja, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a Roma l'any 1497, i que fou pare de Francesc Borja. El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora de la ciutat de Gandia --segona muralla-- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil renaixentista italià. En 1550, quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, Carles Borja, el qual contrau matrimoni amb Magdalena Centelles i Folch, germana i hereva del comte d'Oliva, i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins l'endeutament de la noblesa i les Germanies.
En 1520, l'emperador Carles I l'incloguè com un dels venticinc Grandes de España de Primera Creació. En 1693 el ducat de Gandia tingué un important paper en fer esclatar la Segona Germania. Després de la mort de na Maria Anna Antònia Lluisa de Borja Aragó i Centelles, XII Duquessa de Gandia, en 1748 el títol de duc de Gandia quedà vinculat al de comte-duc de Benavente, marit de na Maria Ignasia Joana Magdalena de Borja Aragó i Centelles, germana de la duquessa.
Ducs de Gandia
Dinastia Ribagorça
Dinastia reial
Dinastia Borja
- Pere-Lluís de Borja i Cattanei
- Joan Borja i Cattanei
- Joan de Borja i Enríquez
- Francesc de Borja i Aragó
- Carles de Borja-Aragó i Castro
- Francesc Tomàs de Borja-Aragó i Centelles
- Carles Francesc de Borja-Aragó-Centelles i Fernández de Velasco
- Francesc Pasqual Dídac de Borja-Aragó-Centelles i Doria
- Francesc Carles de Borja-Aragó-Centelles i Doria
- Pasqual Francesc de Borja-Aragó-Centelles i Ponce de León
- Lluís Ignasi Francesc de Borja-Aragó-Centelles i Fernández de Córdoba
- Anna de Borja-Aragó-Centelles i Fernández de Córdoba
Dinastia Pimentel
- Francesc Pimentel i de Silva
- Maria Josefa Pimentel i Téllez-Girón
Dinastia Osuna
- Francesc de Borja Téllez-Girón i Pimentel
- Pere d'Alcàntara Téllez-Girón i Beaufort
- Marià Téllez-Girón i Beaufort
- Pere d'Alcàntara Téllez-Girón i Fernández de Santillán
- Lluís Téllez-Girón i Fernández de Córdoba
- Marià Téllez-Girón i Fernández de Córdoba
- Àngela Téllez-Girón i Duque de Estrada