Marta Pessarrodona i Artigues: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[File:01.- Marta Pessarrodona.jpg|thumb|Mural de Marta Pessarrodona a Manresa, obra del pintor Benvi Parrilla.]]'''Marta Pessarrodona i Artigues''' ([[Terrassa]], [[Vallès Occidental]] [[1941]]) és una poetessa i crítica literària catalana. Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de [[Nottingham]] el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la [[Generalitat de Catalunya]]. Té diversos treballs sobre [[Virginia Woolf]] i el [[grup de Bloomsbury]], i ha traduït, [[Susan Sontag]], [[Doris Lessing]], [[Erica Jong]], [[Simone de Beauvoir]] i [[Marguerite Duras]]. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a [[Avui]] i [[El Temps]]. El 1997 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]]. L'any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica. Actualment (2010) està investigant sobre l'exili republicà a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]] a [[Sant Cugat del Vallès]].<ref>[[Ara (diari)|Ara]], ''Marta Pessarrodona''. 11/12/2010</ref> |
[[File:01.- Marta Pessarrodona.jpg|thumb|Mural de Marta Pessarrodona a Manresa, obra del pintor [[Benvi Parrilla]].]]'''Marta Pessarrodona i Artigues''' ([[Terrassa]], [[Vallès Occidental]] [[1941]]) és una poetessa i crítica literària catalana. Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de [[Nottingham]] el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la [[Generalitat de Catalunya]]. Té diversos treballs sobre [[Virginia Woolf]] i el [[grup de Bloomsbury]], i ha traduït, [[Susan Sontag]], [[Doris Lessing]], [[Erica Jong]], [[Simone de Beauvoir]] i [[Marguerite Duras]]. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a [[Avui]] i [[El Temps]]. El 1997 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]]. L'any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica. Actualment (2010) està investigant sobre l'exili republicà a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]] a [[Sant Cugat del Vallès]].<ref>[[Ara (diari)|Ara]], ''Marta Pessarrodona''. 11/12/2010</ref> |
||
Per les seves obres publicades el [[2010]], el poemari "Animals i plantes" i els assajos "França: gener 1939. La cultura catalana exiliada" i "L'exili violeta", fou guardonada amb el [[Premi Nacional de Literatura]]. <ref>{{ca}} [http://www.3cat24.cat/noticia/1079394/ociicultura/Marta-Pessarrodona-i-Xavier-Mariscal-Premis-Nacionals-de-Cultura Marta Pessarrodona i Xavier Mariscal, Premis Nacionals de Cultura]</ref><ref>{{Citar publicació | cognom =Nopca| nom =Jordi| enllaçautor = | article =Entrevista a M. Pessarrodona |url= | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm.372 | data = 7/12/2011 | pàgines = p.34 |issn = 2014-010X}}</ref> |
Per les seves obres publicades el [[2010]], el poemari "Animals i plantes" i els assajos "França: gener 1939. La cultura catalana exiliada" i "L'exili violeta", fou guardonada amb el [[Premi Nacional de Literatura]]. <ref>{{ca}} [http://www.3cat24.cat/noticia/1079394/ociicultura/Marta-Pessarrodona-i-Xavier-Mariscal-Premis-Nacionals-de-Cultura Marta Pessarrodona i Xavier Mariscal, Premis Nacionals de Cultura]</ref><ref>{{Citar publicació | cognom =Nopca| nom =Jordi| enllaçautor = | article =Entrevista a M. Pessarrodona |url= | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm.372 | data = 7/12/2011 | pàgines = p.34 |issn = 2014-010X}}</ref> |
Revisió del 14:58, 11 des 2012
Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, Vallès Occidental 1941) és una poetessa i crítica literària catalana. Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica. Actualment (2010) està investigant sobre l'exili republicà a l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.[1]
Per les seves obres publicades el 2010, el poemari "Animals i plantes" i els assajos "França: gener 1939. La cultura catalana exiliada" i "L'exili violeta", fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura. [2][3]
Obres
- Primers dies de 1968 (1968)
- Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969)
- Vida privada (1972)
- Memòria (1979)
- A favor meu, nostre (1981)
- Berlin suite (1985)
- Homenatge a Walter Benjamin (1988)
- Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988)
- Nessa: narracions (1988)
- Tria de poemes (1994)
- L'amor a Barcelona (1998)
- Fauna (1994)
- Barcelona, una nova ciutat europea (1995)
- Montserrat Roig: un retrat
- Maria Aurèlia Capmany: un retrat
- Frederica Montseny: un retrat
- El segle de les dones (2002)
- Virginia Woolf in the Midlands (Londres. Anglo-Catalan Society, 2004)
- Caterina Albert: un retrat, amb fotografies de Pilar Aymerich (Institut Català de la Dona, 2005)
- Mercè Rodoreda i el seu temps (2005)
- Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (2006).
- Poemes 1969-2007: Antologia, (Editorial Meteora, 2007)
- Animals i plantes, (Editorial Meteora, 2010)
- França 1939. La cultura catalana exiliada (2010).
- L'exili violeta, (Editorial Meteora, 2010)