Sant Sebastià màrtir

sant Sebastià

Nom original	(la) Sebastianus
Biografia
Naixement	c. 255 Narbona
Mort	20 gener 287 (31/32 anys) Roma
Causa de mort	Persecució de Dioclecià  (Flagel·lació )
Sepultura	Basílica de San Sebastiano fuori le mura
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	soldat
Període	Imperi Romà
Activitat	(Floruit: segle III )
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit romà
Rang militar	Tribú militar
Enaltiment
sant
Festivitat	20 de gener
Iconografia	Com a soldat, amb sagetes a la mà; lligat a un tronc, amb sagetes clavades; essent assagetejat
Patró de	Alcoi, Cunit, Vilagrassa, Vinaròs, Riudoms, Benetússer, La Pobla de Vallbona Matadepera, Monistrol de Montserrat, Sollana, Palma de Mallorca; protector de Barcelona; Huelva, Sant Sebastià (País Basc), Tafalla, Uclés, Rio de Janeiro; arquers; protector contra la pesta; patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals

Sant Sebastià (Narbona, ca. 256 - Roma, 287) fou un militar romà, convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes.

Vida i llegenda

La tradició diu que nasqué a Narbona l'any 256 i s'educà a Milà. Quan va entrar en la vida militar de l'imperi, no pretenia ascensos o càrrecs importants en les forces armades. El que somiava era ajudar els cristians que queien presoners. La mateixa família el va animar en aquesta tasca pel bé dels altres. Arribà a ser cap de la primera cohort de la guàrdia pretoriana imperial. Quan l'emperador va saber que era creient en Crist, el va obligar a fer sacrificis als déus. Si no ho feia seria declarat en rebel·lia.

Empresonat, va coincidir a la presó amb dos germans, diaques, Marc i Marcel·lià, que també havien estat acusats de cristians. Els pares d'aquests, Tranquil·lí i Màrcia, van visitar-los intentant persuadir-los que abandonessin la seva fe i salvessin la vida. Sebastià, llavors, va parlar amb ells i va acabar convertint-los també al cristianisme, com també va fer amb Tiburci, fill del prefecte romà, i amb el soldat Nicòstrat i la seva muller Zoè. La llegenda diu que Zoè, que per una malaltia havia quedat muda feia sis anys, va recuperar la veu en convertir-se. Nicòstrat, llavors, va portar altres presoners a Sebastià i setze més van abraçar el cristianisme.

Cromaci, l'oficial a càrrec de la presó i també convertit, va alliberar els presoners i va renunciar al seu càrrec, retirant-se al camp a Campània. Amb el temps, Marc i Marcel·lià, Nicòstrat i Zoè i el mateix Tiburci moririen com a màrtirs.

Martiri

Sebastià, que continuava a la presó, va ésser condemnat a morir assagetat. El van lligar despullat en un arbre i va servir de blanc perquè els seus propis soldats tiraren contra ell els seus dards, que el donaren per mort. Tanmateix, Irene, vídua del cristià Càstul, anà a recollir-ne el cos per sebollir-lo i s'adonà que, miraculosament, encara era viu; el portà a casa seva, li curà les ferides i el tingué amagat a casa fins que es guarí.

Els seus amics li aconsellaren que fugís de Roma, però ell s'hi negà. Es presentà novament davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que fos colpejat fins a morir o, segons altres versions, va fer que li aixafessin el cap amb un mall. Els cristians en recolliren el cos i l'enterraren a la Via Àpia, en una catacumba que avui en dia porta el seu nom. Segons la tradició, això succeí el 20 de gener de l'any 287.

• 
  Pintura per Josep de Ribera, 1651 (Nàpols, Museo di Capodimonte)
• 
  El sant flagel·lat abans del martiri, per Paolo Veronese, ca. 1565 (Venècia, San Sebastiano)
• 
  Santa Irene guarint Sant Sebastià, per Georges de La Tour (Gemäldegalerie (Berlín))
• 
  Pintura per Van Dyck (Munic, Alte Pinakothek)

Veneració

El culte data del segle IV. Sant Ambròs parla d'ell en fer el comentari del Salm 118. El papa Damas I va manar en 367 que es construïra una església en honor seu per damunt de la seva tomba, que també era la tomba provisional dels sants Pere i Pau, per la qual cosa va ésser anomenada Basilica Apostolorum i avui és coneguda com a Basílica de San Sebastiano fuori le Mura, on avui s'hi veneren les seves relíquies. El crani, però, se'n venera a la basílica dels Quattro Santi Coronati de Roma. Una tradició diferent diu que el cos del màrtir va ser porta a Soissons, a l'abadia de Saint-Medard.

Arreu d'Europa, durant l'Edat mitjana i moderna va ser invocat com a advocat i protector contra la pesta. Això va fer que fos proclamat patró de moltes viles i ciutats que havien fet vot de fer-ho en ocasió d'alguna epidèmia. Barcelona, per exemple, va fer-ho al segle XVI, per la qual cosa Sant Sebastià és un dels sants protectors de la ciutat, amb altres com Sant Roc o Sant Antoni Abat.

Aquesta advocació de Sant Sebastià com a protector contra les epidèmies és encara avui ben viva a la tradició del Pelegrí de Tossa de Mar, consistent en l'elecció d'un representant del municipi (el "Pare Pelegrí") que realitza a peu el trajecte fins a la capella de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners, cada 20 de gener, seguit de nombrosos acompanyants.

• 
  Altar de Sant Sebastià, sobre les catacumbes on va ser enterrat (Roma, San Sebastiano fuori le Mura)
• 
  San Sebastiano fuori le Mura (Roma), a la Via Appia
• 
  Interior de S. Sebastiano fuori le Mura
• 
  Altar del sant a Santi Quattro Coronati de Roma, on es conserva el crani del sant
• 
  Ruines de Saint-Médard (Soissons, França), on una tradició situava la tomba del sant
• 
  Mosaic de S. Sebastià, s. VII, on es representa com a tribú romà (Roma, S. Pietro in Vincoli)

Veneració per la comunitat homosexual

El sant ha esdevingut una icona de la comunitat LGBT8, i un nombre important d'homosexuals catòlics el reivindiquen com a sant patró i intercessor, tot i que no té un patronatge oficial reconegut per l'Església. El motiu és, simplement, la representació habitual del sant com a jove despullat en el moment del martiri, que ha fet d'algunes d'aquestes representacions motiu recurrent de la iconografia homosexual. Igualment, el nom Sebastià ha estat usat per alguns autors literaris per a personatges homosexuals, connotant aquesta relació: a Brideshead revisited d'Evelyn Waugh, o a Suddenly last summer de Tennessee Williams. El paper de protector contra les epidèmies ha fet que aquesta comunitat també el consideri protector contra la SIDA.

Obres sobre la seva llegenda

En 1911, Claude Debussy va estrenar el misteri musical Le martyre de Saint Sébastian, amb llibret de Gabriele D'Annunzio, al Théâtre du Châtelet de París.

En 1944, Gian Carlo Menotti va estrenar el ballet Sebastian.

En 1976, Derek Jarman va dirigir la pel·lícula Sebastiane, on presentava el sant i els soldats que l'acompanyaven com a homosexuals.

Bibliografia

• Martirià Brugada Sant Sebastià, ardit i lluminós. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2003 (Col·lecció Sants i Santes n. 75)