Realisme polític

El realisme polític és una doctrina que regeix la filosofia política i les relacions internacionals i que privilegia l'interès del propi estat o grup davant la resta, argumentant que és ingenu no acceptar un antagonisme natural entre diferents comunitats i que per progressar cal tenir en compte les prioritats d'aquest grup, especialment la seva conservació.

Idees comunes

La majoria de pensadors coincideixen en una sèrie d'idees clau:

• L'estat natural de l'home és la lluita per la supervivència, seguint Darwin, fet que es reflecteix en els grups. La cooperació és una estratègia adaptativa, de conveniència, i no quelcom moral
• Històricament els estats i imperis s'han anat succeint. L'expansió es deu a la supremacia militar o econòmica del grup, que busca dominar més territori o recursos per assegurar la supervivència dels seus membres
• Aquesta visió nacional s'imposa als intents d'organitzacions internacionals per coordinar la política

Defensors

La trajectoria del realisme polític, en les seves múltiples branques, té un llarg recorregut històric. Alguns dels pensadors adherits a aquest corrent són:

• Sunzi
• Tucídides
• Nicolau Maquiavel
• Cardenal Richelieu
• Thomas Hobbes
• Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
• Carl von Clausewitz
• Edward Hallett Carr