Xoriguer comú: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: bn:পাতি কেস্ট্রেল |
m r2.7.1) (Robot afegeix: ar:صقر الجراد, id:Alap-alap erasia modifica: sl:Postovka |
||
| Línia 70: | Línia 70: | ||
[[als:Turmfalke]] |
[[als:Turmfalke]] |
||
[[an:Falco tinnunculus]] |
[[an:Falco tinnunculus]] |
||
[[ar:صقر الجراد]] |
|||
[[az:Falco tinnunculus]] |
[[az:Falco tinnunculus]] |
||
[[ba:Торомтай]] |
[[ba:Торомтай]] |
||
| Línia 97: | Línia 98: | ||
[[he:בז מצוי]] |
[[he:בז מצוי]] |
||
[[hu:Vörös vércse]] |
[[hu:Vörös vércse]] |
||
[[id:Alap-alap erasia]] |
|||
[[it:Falco tinnunculus]] |
[[it:Falco tinnunculus]] |
||
[[ja:チョウゲンボウ]] |
[[ja:チョウゲンボウ]] |
||
| Línia 124: | Línia 126: | ||
[[simple:Kestrel]] |
[[simple:Kestrel]] |
||
[[sk:Sokol myšiar]] |
[[sk:Sokol myšiar]] |
||
[[sl: |
[[sl:Postovka]] |
||
[[sr:Обична ветрушка]] |
[[sr:Обична ветрушка]] |
||
[[sv:Tornfalk]] |
[[sv:Tornfalk]] |
||
Revisió del 12:08, 18 des 2012
Falco tinnunculus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 201 g (pes adult, femella) 21 g (pes al naixement) 167 g (pes adult, mascle) |
| Envergadura | 0,73 m |
| Nombre de cries | 4,2 |
| Període d'incubació de l'ou | 28 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22696362 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Falconiformes |
| Família | Falconidae |
| Gènere | Falco |
| Espècie | Falco tinnunculus Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Falco |
| Distribució | |
 | |
El xoriguer,[1][2] xoriguer comú[3][4] o xoriguer gros[5] (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família Falconidae. És força freqüent i és fàcil d'observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, quedant gairebé parat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales com un helicòpter (el que s'anomena fer l'aleta o fer l'esperit sant, a Mallorca) en llocs oberts mentre observa el terra buscant preses petites que captura llençant-s'hi en picat.
Alimentació
Fonamentalment menja petits mamífers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grans i alguns rèptils i petits ocells.
Reproducció
La majoria de les parelles ponen al maig, i arriben a bon terme de 4 a 5 polls.
A Catalunya
A Catalunya és especialment abundant a les planes de ponent (entre el Segrià i la Segarra), al Camp de Tarragona, a la zona costanera de l'Alt Empordà i en alguns llocs del Pirineu, en zones d'alta muntanya entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran i a la plana de la Cerdanya.[3] Essent com és un rapinyaire que caça en terrenys oberts, defuig les contrades més boscoses de l'est i del nord.
S'adapta força bé al medi urbà. A Barcelona n'hi ha una bona població, que inclou una vintena de parelles escampades per la ciutat i una colònia d'unes vint parelles més que nien als penya-segats de Montjuïc (al costat de la muntanya que mira cap al mar) i s'alimenten als camps del delta del Llobregat i l'aeroport.Aquesta colònia és especialment notable perquè no és habitual que aquesta espècie tingui comportament colonial.[2] També hi ha una parella estable que té el niu a una xemeneia d'una antiga fàbrica al Prat de Llobregat.
Costums
Els xoriguers que crien al sud i centre d'Europa són sedentaris o realitzen migracions locals (per exemple, al Pirineu els xoriguers són abundants a l'estiu però n'hi romanen molt pocs a l'hivern). Els del nord d'Europa, per contra, són migradors, per la qual cosa les poblacions del nostre país es veuen incrementades amb hivernants.[5]
Imatges del seu vol
Referències
- ↑ «Xoriguer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 2,0 2,1 Matheu, E. (2005) Ocells de Barcelona. Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona (català)
- ↑ 3,0 3,1 SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Xoriguer comú - Mapes de nidificació (català)
- ↑ Termcat
- ↑ 5,0 5,1 Segarra, D. (1985) Rapinyaires de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (català)
Bibliografia
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 100-101. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
Enllaços externs
- Xtec - Fotografia i breu descripció
- Institut d'Estudis Catalans - Fotografia detallada
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xoriguer comú |
 |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |