Dromeosàurids: diferència entre les revisions
m r2.7.3) (Robot afegeix: vi:Dromaeosauridae |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 21: | Línia 21: | ||
[[Velociraptorinae]] |
[[Velociraptorinae]] |
||
}} |
}} |
||
Els '''dromeosàurids''' (''Dromaeosauridae'') constitueixen una [[família (biologia)|família]] de [[dinosaures]] [[teròpodes]] similars als [[ocells]]. Eren de mides mitjanes a grans, emplomats, carnívors i van prosperar al període [[Cretaci]]. En llenguatge col·loquial se'ls anomena "raptors", un terme popularitzat per la pel·lícula ''[[Jurassic Park]]''. per aconseguir subsistir fins al Cretaci Superior (fa 65,5 milions d'anys, en el |
Els '''dromeosàurids''' (''Dromaeosauridae'') constitueixen una [[família (biologia)|família]] de [[dinosaures]] [[teròpodes]] similars als [[ocells]]. Eren de mides mitjanes a grans, emplomats, carnívors i van prosperar al període [[Cretaci]]. En llenguatge col·loquial se'ls anomena "raptors", un terme popularitzat per la pel·lícula ''[[Jurassic Park]]''. per aconseguir subsistir fins al Cretaci Superior (fa 65,5 milions d'anys, en el Maastrichtià), existint aproximadament 100 milions d'anys. Els dromeosàurids compten amb fòssils trobats a [[Amèrica del Nord]], [[Europa]], [[Àfrica Septentrional]], [[Japó]], [[Xina]], [[Mongòlia]], [[Madagascar]], [[Argentina]] i l'[[Antàrtida]]. El nom ''Dromaeosauridae'' significa 'llangardaixos que corren', del [[grec antic|Grec]] ''dromeus'' (''δρομευς'') 'corredor' i ''sauros'' (''σαυρος'') 'llangardaix'. |
||
== Descripció == |
== Descripció == |
||
El distintiu pla corporal dels dromeosàurids va ser la major causa pel reavivamiento de teories que consideraven als dinosaures com a actius, ràpids, i familiaritzats a les aus. La il·lustració de [[Robert Bakker]], publicada en la monografia de [[1969]] per [[John Ostrom]], la qual retrata al dromeosàurid ''[[Deinonychus]]'' en un veloç caminar, és una de les reconstruccions |
El distintiu pla corporal dels dromeosàurids va ser la major causa pel reavivamiento de teories que consideraven als dinosaures com a actius, ràpids, i familiaritzats a les aus. La il·lustració de [[Robert Bakker]], publicada en la monografia de [[1969]] per [[John Ostrom]], la qual retrata al dromeosàurid ''[[Deinonychus]]'' en un veloç caminar, és una de les reconstruccions paleontològiques més influents en la història. El pla corporal del típic dromeosàurid compta amb un crani relativament gran, dents serrades, musell estret, i ulls orientats cap a endavant que indiquen cert grau de visió binocular. Els dromeosàurids, igual que la gran majoria de teròpodes, posseïen un coll no gaire llarg amb forma de S, al costat d'un tronc comparativament petit i baix. S'assemblen a la resta de maniraptors pels seus llargs braços que podien plegar-se contra el cos (en algunes espècies), i mans una miqueta llargues a les quals s'adhereixen tres dits allargats (sent de major longitud el segon i de menor el primer) que acaben en afilades arpes. En el maluc es destaca una bota púbica particularment llarga, la qual està projectada sota la base de la cua. Ambdues potes disposen d'una arpa perllongada i recurvada en el segon dit. La cua dels dromeosàurids era prima, constituïda per allargades i petites vèrtebres que mancaven d'apòfisi transversa i espines neurals després de la 14ava vèrtebra cabal. |
||
== Història == |
== Història == |
||
Ara es coneix que almenys alguns, o probablement tots, els dromeosàurids estaven coberts de plomes. Aquest desenvolupament, primer |
Ara es coneix que almenys alguns, o probablement tots, els dromeosàurids estaven coberts de plomes. Aquest desenvolupament, primer hipotetizat a mitjan 1980s i confirmat pel descobriment de fòssils en [[1999]], representa un important revés en la manera com els dromeosàurids han estat interpretats històricament en l'art i el cinema. |
||
Els descobriments dels [[sinornitosaure]]s i dels ''[[Microraptor]]'' a [[Xina]], i del ''[[Bambiraptor]]'' a [[Estats Units]], semblen indicar que els dromeosàurids són els dinosaures més estretament emparentats amb les aus. Es considera que, en general, estaven coberts d'un plomatge molt similar al de les aus actuals. Els |
Els descobriments dels [[sinornitosaure]]s i dels ''[[Microraptor]]'' a [[Xina]], i del ''[[Bambiraptor]]'' a [[Estats Units]], semblen indicar que els dromeosàurids són els dinosaures més estretament emparentats amb les aus. Es considera que, en general, estaven coberts d'un plomatge molt similar al de les aus actuals. Els microraptors posseïa ales indistinguibles de les de les aus primitives, a més d'un altre parell d'ales en les potes posteriors. Els [[sinornitosaure]]s, uns dromeosàurids no voladors, exhibián en cos cobert per protoplumas i plomes més complexes. |
||
Posseïen gran divergència en grandària, sent els ''Microraptor'' els més petits fins avui, amb només 0,77 m de longitud, i el major l'''[[Utahraptor]]'', de fins a 7 m de llarg. |
Posseïen gran divergència en grandària, sent els ''Microraptor'' els més petits fins avui, amb només 0,77 m de longitud, i el major l'''[[Utahraptor]]'', de fins a 7 m de llarg. |
||
| Línia 67: | Línia 67: | ||
***''[[Neuquenraptor]]'' |
***''[[Neuquenraptor]]'' |
||
***''[[Rahonavis]]'' |
***''[[Rahonavis]]'' |
||
***''[[Unenlagia]]'' |
***''[[Unenlagia comahuensis|Unenlagia]]'' |
||
** Subfamília '''[[Velociraptorinae]]''' |
** Subfamília '''[[Velociraptorinae]]''' |
||
***''[[Deinonychus]]'' |
***''[[Deinonychus]]'' |
||
Revisió del 06:40, 22 des 2012
Dromaeosauridae  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Saurischia |
| Família | Dromaeosauridae Matthew i Brown, 1922 |
Els dromeosàurids (Dromaeosauridae) constitueixen una família de dinosaures teròpodes similars als ocells. Eren de mides mitjanes a grans, emplomats, carnívors i van prosperar al període Cretaci. En llenguatge col·loquial se'ls anomena "raptors", un terme popularitzat per la pel·lícula Jurassic Park. per aconseguir subsistir fins al Cretaci Superior (fa 65,5 milions d'anys, en el Maastrichtià), existint aproximadament 100 milions d'anys. Els dromeosàurids compten amb fòssils trobats a Amèrica del Nord, Europa, Àfrica Septentrional, Japó, Xina, Mongòlia, Madagascar, Argentina i l'Antàrtida. El nom Dromaeosauridae significa 'llangardaixos que corren', del Grec dromeus (δρομευς) 'corredor' i sauros (σαυρος) 'llangardaix'.
Descripció
El distintiu pla corporal dels dromeosàurids va ser la major causa pel reavivamiento de teories que consideraven als dinosaures com a actius, ràpids, i familiaritzats a les aus. La il·lustració de Robert Bakker, publicada en la monografia de 1969 per John Ostrom, la qual retrata al dromeosàurid Deinonychus en un veloç caminar, és una de les reconstruccions paleontològiques més influents en la història. El pla corporal del típic dromeosàurid compta amb un crani relativament gran, dents serrades, musell estret, i ulls orientats cap a endavant que indiquen cert grau de visió binocular. Els dromeosàurids, igual que la gran majoria de teròpodes, posseïen un coll no gaire llarg amb forma de S, al costat d'un tronc comparativament petit i baix. S'assemblen a la resta de maniraptors pels seus llargs braços que podien plegar-se contra el cos (en algunes espècies), i mans una miqueta llargues a les quals s'adhereixen tres dits allargats (sent de major longitud el segon i de menor el primer) que acaben en afilades arpes. En el maluc es destaca una bota púbica particularment llarga, la qual està projectada sota la base de la cua. Ambdues potes disposen d'una arpa perllongada i recurvada en el segon dit. La cua dels dromeosàurids era prima, constituïda per allargades i petites vèrtebres que mancaven d'apòfisi transversa i espines neurals després de la 14ava vèrtebra cabal.
Història
Ara es coneix que almenys alguns, o probablement tots, els dromeosàurids estaven coberts de plomes. Aquest desenvolupament, primer hipotetizat a mitjan 1980s i confirmat pel descobriment de fòssils en 1999, representa un important revés en la manera com els dromeosàurids han estat interpretats històricament en l'art i el cinema.
Els descobriments dels sinornitosaures i dels Microraptor a Xina, i del Bambiraptor a Estats Units, semblen indicar que els dromeosàurids són els dinosaures més estretament emparentats amb les aus. Es considera que, en general, estaven coberts d'un plomatge molt similar al de les aus actuals. Els microraptors posseïa ales indistinguibles de les de les aus primitives, a més d'un altre parell d'ales en les potes posteriors. Els sinornitosaures, uns dromeosàurids no voladors, exhibián en cos cobert per protoplumas i plomes més complexes.
Posseïen gran divergència en grandària, sent els Microraptor els més petits fins avui, amb només 0,77 m de longitud, i el major l'Utahraptor, de fins a 7 m de llarg.
Sistemàtica
Dromaeosauridae es defineix com el clado més inclusiu que conté al Dromaeosaurus albertensis (Matthew & Brown, 1922) però no al Troodon formosus (Leidy, 1856), a l'Ornithomimus edmontonicus (Parks, 1933) i al Passer domesticus (Linneo, 1758).
Taxonomia
- Família Dromaeosauridae
- Atrociraptor
- Dromaeosauroides
- Luanchuanraptor
- Mahakala
- Pyroraptor
- Richardoestesia
- Shanag
- Unquillosaurus?
- Variraptor
- Subfamília Dromaeosaurinae
- Subfamília Microraptorinae
- Subfamília Unenlagiinae
- Subfamília Velociraptorinae
Filogenia
| Dromaeosauridae |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB
Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Link GA Plantilla:Link GA