Ratolí de bosc: diferència entre les revisions
m r2.7.1) (Robot afegeix: fa:موش چوب |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
| trend = stable |
| trend = stable |
||
| image = Apodemus sylvaticus.JPG |
| image = Apodemus sylvaticus.JPG |
||
| image_caption = |
|||
| image2 = Apodemus sylvaticus with cherry 2.jpg |
|||
| image2_width = 250px |
|||
| ⚫ | |||
| ordo = [[Rodentia]] |
| ordo = [[Rodentia]] |
||
| superfamilia = [[Muroidea]] |
| superfamilia = [[Muroidea]] |
||
| Línia 13: | Línia 17: | ||
| range_map_caption = |
| range_map_caption = |
||
| binomial = ''Apodemus sylvaticus'' |
| binomial = ''Apodemus sylvaticus'' |
||
| binomial_authority = |
| binomial_authority = [[Carl von Linné|Linnaeus]], 1758 |
||
}} |
}} |
||
El '''ratolí de bosc''' o '''ratolí de rostoll''' o '''rat campestre''' a Catalunya del Nord (''Apodemus sylvaticus'') és un dels [[mamífers]] no antropòfils més ubiqüistes, ja que en no exigir uns requeriments ambientals estrictes i gaudir d'una gran plasticitat adaptativa (a causa del poc grau d'especialització tròfica), es troba a la majoria dels [[biòtop]]s presents a [[Catalunya]]. |
El '''ratolí de bosc''' o '''ratolí de rostoll''' o '''rat campestre''' a Catalunya del Nord (''Apodemus sylvaticus'') és un dels [[mamífers]] no antropòfils més ubiqüistes, ja que en no exigir uns requeriments ambientals estrictes i gaudir d'una gran plasticitat adaptativa (a causa del poc grau d'especialització tròfica), es troba a la majoria dels [[biòtop]]s presents a [[Catalunya]]. |
||
== Morfologia == |
== Morfologia == |
||
| ⚫ | Comptant el [[cap (anatomia)|cap]] i el cos, fa entre 6,5 i 11 cm de llargària. El [[pes]] pot oscil·lar entre 14 i 28 g. La [[cua (anatomia)|cua]] és bicolor (fosca per sobre), llarga i amb un nombre d'anells comprès entre 120 i 190. Mesura fins a 11 cm i és quasi tan llarga com la longitud del cap i del cos. Té pavellons auditius ovalats i grossos, clarament ressortits del pelatge. [[Ull]]s grossos, [[negre]]s i molt prominents, que li confereixen una estampa molt característica. Coloració força variable. Ventre clar, d'un [[blanc]] trencat que acostuma a quedar ben delimitat de la coloració dorsal.Les [[femelles]] solen ésser sensiblement més voluminoses que els [[mascle (biologia)|mascles]]. Presenten una taca groga o crema a la gargamella, a l'alçada de la cintura, que no arriba a formar un collar. Per aquest tret es diferencia del [[ratolí lleonat]] (''[[Apodemus flavicolis]]''), amb collar. Relativament semblant al [[ratolí casolà]] (''[[Mus musculus]]''), se'n diferencia per la longitud i coloració de la [[cua (anatomia)|cua]], la talla, la manca de taca groga i la forma de les incisives superiors. Alguns exemplars de ''[[Mus spretus]]'' presenten el mateix disseny d'incisives superiors i una coloració també lleonada, bé que són de menor talla. Pel que fa a la resta, és difícil de confondre amb cap altre [[micromamífer]]. |
||
== Ecologia== |
|||
Comptant el [[cap (anatomia)|cap]] i el cos, fa entre 6,5 i 11 cm de llargària. |
|||
| ⚫ | És un dels [[mamífers]] de més ampla valència ecològica, malgrat que la densitat de l'espècimen variï segons el [[biòtop]], depenent del grau de fluctuació de les condicions ambientals i de l'hostilitat pròpia del medi, que vindrà donada pel rigor de determinats paràmetres climàtics. El seu règim és [[omnívor]], bé que consumeix moltes [[llavor]]s i [[fruit]]s boscans. Sociable i [[gregari]], és actiu principalment a la [[nit]]. |
||
El [[pes]] pot oscil·lar entre 14 i 28 g. |
|||
La [[cua (anatomia)|cua]] és bicolor (fosca per sobre), llarga i amb un nombre d'anells comprès entre 120 i 190. Mesura fins a 11 cm i és quasi tan llarga com la longitud del cap i del cos. |
|||
Té pavellons auditius ovalats i grossos, clarament ressortits del pelatge. |
|||
[[Ull]]s grossos, [[negre]]s i molt prominents, que li confereixen una estampa molt característica. |
|||
Coloració força variable. Ventralment clar, d'un [[blanc]] trencat que acostuma a quedar ben delimitat de la coloració dorsal. |
|||
Les [[femelles]] solen ésser sensiblement més voluminoses que els [[mascle (biologia)|mascles]]. |
|||
| ⚫ | Presenten una taca groga o crema a la gargamella, a l'alçada de la cintura, que no arriba a formar un collar. Per aquest tret es diferencia del [[ratolí lleonat]] (''[[Apodemus flavicolis]]''), amb collar. Relativament semblant al [[ratolí casolà]] (''[[Mus musculus]]''), se'n diferencia per la longitud i coloració de la [[cua (anatomia)|cua]], la talla, la manca de taca groga i la forma de les incisives superiors. Alguns exemplars de ''[[Mus spretus]]'' presenten el mateix disseny d'incisives superiors i una coloració també lleonada, bé que són de menor talla. Pel que fa a la resta, és difícil de confondre amb cap altre [[micromamífer]]. |
||
== Alimentació == |
|||
El seu règim és [[omnívor]], bé que consumeix moltes [[llavor]]s i [[fruit]]s boscans. |
|||
| ⚫ | Cal esmentar el rol importantíssim que representa en l'entramat de les [[xarxa tròfica|xarxes tròfiques]]. És un [[micromamífer]] molt depredat tant per [[dieta carnívora|carnívors]] com per [[rapinyaire]]s, especialment els [[estrigiforme]]s o nocturns, que alhora controlen i equilibren les poblacions d'aquests prolífics [[rosegadors]]. |
||
== [[Hàbitat]] == |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
== Costums == |
|||
Sociable i gregari, és actiu principalment a la [[nit]]. |
|||
Bon nedador i millor saltador, excava galeries on emmagatzema provisions per a l'[[hivern]]. |
Bon nedador i millor saltador, excava galeries on emmagatzema provisions per a l'[[hivern]]. |
||
| ⚫ | S'ajuda molt de les [[pota|potes]] per a menjar. Cal esmentar el rol importantíssim que representa en l'entramat de les [[xarxa tròfica|xarxes tròfiques]]. És un [[micromamífer]] molt depredat tant per [[dieta carnívora|carnívors]] com per [[rapinyaire]]s, especialment els [[estrigiforme]]s o nocturns, que alhora controlen i equilibren les poblacions d'aquests prolífics [[rosegadors]]. |
||
S'ajuda molt de les [[mans]] per a menjar. |
|||
Fa el [[Niu]] [[esfera|esfèric]] bastit amb [[herba|herbes]] seques. De dues, com a màxim tres ventrades anyals de dues a nou cries cadascuna. El període de [[gestació]] és de vint-i-cinc dies. |
|||
== [[Reproducció]] == |
|||
== Bibliografia== |
|||
[[Niu]] [[esfera|esfèric]] bastit amb [[herba|herbes]] seques. |
|||
| ⚫ | |||
De dues, com a màxim tres ventrades anyals de dues a nou cries cadascuna. |
|||
El període de [[gestació]] és de vint-i-cinc dies. |
|||
== Referències == |
|||
| ⚫ | |||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
* [http://www.menorcaweb.net/aguasch/11biodiv/especies/animals/vertebrats/mamifers/apodem.htm El ratolí de rostoll a l'illa de Menorca.] {{ca}} |
* [http://www.menorcaweb.net/aguasch/11biodiv/especies/animals/vertebrats/mamifers/apodem.htm El ratolí de rostoll a l'illa de Menorca.] {{ca}} |
||
* [http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Apodemus_sylvaticus.html Àmplia informació sobre el ratolí de bosc.] {{en}} |
* [http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Apodemus_sylvaticus.html Àmplia informació sobre el ratolí de bosc.] {{en}} |
||
| Línia 72: | Línia 44: | ||
* {{IUCN2006|assessors=Schlitter & Van der Straeten|year=[[2004]]|id=1904|títol=Ratolí de bosc|consulta=[[19 de febrer]] del [[2008]]}} {{en}} |
* {{IUCN2006|assessors=Schlitter & Van der Straeten|year=[[2004]]|id=1904|títol=Ratolí de bosc|consulta=[[19 de febrer]] del [[2008]]}} {{en}} |
||
* [http://www.arkive.org/species/ARK/mammals/Apodemus_sylvaticus/ Fotografies i vídeos del ratolí de bosc.] {{en}} |
* [http://www.arkive.org/species/ARK/mammals/Apodemus_sylvaticus/ Fotografies i vídeos del ratolí de bosc.] {{en}} |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
{{ORDENA:Ratoli De Bosc}} |
{{ORDENA:Ratoli De Bosc}} |
||
Revisió del 16:47, 23 des 2012
Apodemus sylvaticus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 6,3 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 1904 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Muridae |
| Tribu | Apodemini |
| Gènere | Apodemus |
| Espècie | Apodemus sylvaticus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Mus sylvaticus |
| Distribució | |
 | |
El ratolí de bosc o ratolí de rostoll o rat campestre a Catalunya del Nord (Apodemus sylvaticus) és un dels mamífers no antropòfils més ubiqüistes, ja que en no exigir uns requeriments ambientals estrictes i gaudir d'una gran plasticitat adaptativa (a causa del poc grau d'especialització tròfica), es troba a la majoria dels biòtops presents a Catalunya.
Morfologia
Comptant el cap i el cos, fa entre 6,5 i 11 cm de llargària. El pes pot oscil·lar entre 14 i 28 g. La cua és bicolor (fosca per sobre), llarga i amb un nombre d'anells comprès entre 120 i 190. Mesura fins a 11 cm i és quasi tan llarga com la longitud del cap i del cos. Té pavellons auditius ovalats i grossos, clarament ressortits del pelatge. Ulls grossos, negres i molt prominents, que li confereixen una estampa molt característica. Coloració força variable. Ventre clar, d'un blanc trencat que acostuma a quedar ben delimitat de la coloració dorsal.Les femelles solen ésser sensiblement més voluminoses que els mascles. Presenten una taca groga o crema a la gargamella, a l'alçada de la cintura, que no arriba a formar un collar. Per aquest tret es diferencia del ratolí lleonat (Apodemus flavicolis), amb collar. Relativament semblant al ratolí casolà (Mus musculus), se'n diferencia per la longitud i coloració de la cua, la talla, la manca de taca groga i la forma de les incisives superiors. Alguns exemplars de Mus spretus presenten el mateix disseny d'incisives superiors i una coloració també lleonada, bé que són de menor talla. Pel que fa a la resta, és difícil de confondre amb cap altre micromamífer.
Ecologia
És un dels mamífers de més ampla valència ecològica, malgrat que la densitat de l'espècimen variï segons el biòtop, depenent del grau de fluctuació de les condicions ambientals i de l'hostilitat pròpia del medi, que vindrà donada pel rigor de determinats paràmetres climàtics. El seu règim és omnívor, bé que consumeix moltes llavors i fruits boscans. Sociable i gregari, és actiu principalment a la nit.
Bon nedador i millor saltador, excava galeries on emmagatzema provisions per a l'hivern.
S'ajuda molt de les potes per a menjar. Cal esmentar el rol importantíssim que representa en l'entramat de les xarxes tròfiques. És un micromamífer molt depredat tant per carnívors com per rapinyaires, especialment els estrigiformes o nocturns, que alhora controlen i equilibren les poblacions d'aquests prolífics rosegadors.
Fa el Niu esfèric bastit amb herbes seques. De dues, com a màxim tres ventrades anyals de dues a nou cries cadascuna. El període de gestació és de vint-i-cinc dies.
Bibliografia
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 241. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ratolí de rostoll |
- El ratolí de rostoll a l'illa de Menorca. (català)
- Àmplia informació sobre el ratolí de bosc. (anglès)
- Descripció del ratolí de bosc. (francès)
- Estudi sobre el ratolí de bosc. (castellà)
- Schlitter & Van der Straeten (2004). Ratolí de bosc. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 19 de febrer del 2008 (en anglès). (anglès)
- Fotografies i vídeos del ratolí de bosc. (anglès)
- Fotografia i informació d'aquest rosegador. (català)