Fortalesa d'Alamut

Infotaula d'edifici Fortalesa d'Alamut
Castells a les regions d'Alamut i Rudbar, Iran
Dades
Tipus	Castell i bé cultural
Construcció	860
Data de dissolució o abolició	desembre 1257
Obertura	860
Ús	antiga capital i presó
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura safàvida: renovació
Material	pedra
Altitud	2.000 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Alamut-e Bala Rural District (Iran) (en)
Localització	Alamut
36° 26′ 41″ N, 50° 35′ 10″ E
Format per	Alamut Library (en)
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	9 agost 2007
Identificador	5206
Patrimoni nacional de l'Iran
Data	1r febrer 2003
Identificador	7252
Activitat
Fundador	Djustànides
Propietat de	Hasan-i Sabbah

La fortalesa d'Alamut fou una antiga fortalesa coneguda per ser el centre de l'estat ismaïlita nazarita coneguts com la "secta dels assassins". L'estat fou anomenat també Alamut, per la fortalesa principal.

En realitat és un conjunt de fortaleses a les valls de Rudbar i Alamut situades a punts rocosos alts amb domini d'una amplia visió des del cim. Cadascuna disposava de tancs d'aigua i grans magatzems per provisions per resistir llargs setges. La fortalesa principal, Alamut és situada a la vora de la vila de Gāzorḵān i dona el nom a tota la comarca. La fortalesa hauria estat construïda el 860 i fou dominada després pels zaydites alides i pels ismaïlites; aquestos darrers la van reforçar i van construir el castell a 2.000 msnm a un lloc només accessible per un estret camí; mai no fou conquerida per la força i els ismaïlites la van prendre amb una estratagema i els mongols per rendició sense combat; els mongols la van destruir parcialment i van cremar la seva coneguda biblioteca. Sota els safàvides va servir com a presó. Progressivament fou destruïda pels habitants de la regió que buscaven un suposat tresor amagat.

Un altre castell important, Maymūn-dez, descobert el 1960 per Willey, està proper a Moʿallem Kalāya, i fou construït el 1126, format per una sèrie de coves artificials excavades a una paret de roca inaccessible, protegides per fortificacions exteriors avui desaparegudes. Una construcció similar es troba a Andaj a uns km a l'est. Un complex de castells és a Lamasar a 30 km d'Alamut, al nord de la vila de Šahrestān, ocupat pels ismaïlites poc després d'Alamut. La resta de fortaleses, destinades a la vigilància de les rutes cap a Alamut, són petites excepte la que vigilava el pas Majil, allunyada d'Alamut; les principals son Šīr Kūh (a la confluència del riu Alamut amb el riu Talakan), Navīsar Šāh i Elān; la majoria de les fortaleses de la zona pertanyeren als ismaïlites.

Bibliografia

• G. S. Hodgson, The Order of the Assassins, La Haia, 1955.
• G. S. Hodgson, The Ismaʿili State, a la Cambridge History of Iran V.
• W. Ivanow, Alamut and Lamasar, Teheran, 1950.
• P. Willey, The Castles of the Assassins, Londres, 1963.
• V. Minorsky, La domination des Dailamites, Iranica, Teheran, 1964.