Assuer

Assuer (Hebreu: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, Modern Aḥašveroš Tiberià ʾĂḥašwērôš, transliterat comunament Achashverosh) és un nom utilitzat diverses vegades en la Bíblia hebrea, ja bé com relats de llegendes o com a textos apòcrifs. El nom sol ser pres com a relatiu a Xérxes, ambdós deriven del nom original persa Khashayar-sha.

Assuer pot referir-se a:

• El nom del rei de Pèrsia en el llibre d'Ester. Normalment se li identifica com a Xerxes I de Pèrsia, encara que esta hipòtesi és rebutjada per la majoria dels estudiosos. En aquesta obra (una de les parts de la Bíblia) s'explica que Assuer va repudiar la seua esposa Vaixtí. Llavors, per intervenció de Mardoqueu, es casà amb Ester, una jove jueva. Quan Mardoqueu feu saber a Ester que el Primer Ministre persa, Aman, volia exterminar-lo, a ell i a tots els jueus, la jove va posar la seua vida en perill presentant-se davant el rei Assuer sense el seu permís, però va perdre el coneixement. Assuer va reaccionar piadosament amb ella i li va perdonar la vida. Posteriorment, Ester li va contar en un banquet els verdaders plans del seu general i Assuer va desaprovar l'execució del jueus.

La versió grega del Llibre d'Ester es referix a ell com Artaxerxes, i Flavi Josep referix que este era el nom pel qual se li coneixia entre els grecs. De la mateixa manera, la Midrash d'Esther Rabba, I,3 l'identifica com Artaxerxes. El text Etíop l'anomena Arťeksis, generalment l'equivalent Etíop d'Artaxerxes. Bar-Hebraeus l'identifica com a Artaxerxes II, una opinió fermament recolzada en el segle XX per l'estudiós Jacob Hoschander.

• El nom d'un rei de Pèrsia en el Llibre de Esdres. La tradició jueva el tracta a ell com al mateix que el Assuer del Llibre de Ester. (El text Etíop l'anomena Arťeksis, com ho fa amb la mateixa figura en Ester.), estudiosos de la Bíblia del segle XIX suggerixen que podria ser Cambises II.

• El nom d'un associat de Nabucodonosor I, que junt amb ell, destruïx Nínive just abans de la mort de Tobies, d'acord amb varies versions del deuterocanònic Llibre de Tobies 14:15. Una tradició catòlica és la que l'identifica amb el Assuer de Daniel 9:1 En el Codex Sinaiticus, edició grega (LXX), els dos noms apareixen en este vers insistentment en compte d'un nom, Ahikar (també el nom d'un altre personatge de la història de Tobies). Altres Septuagèsims textos tenen el nom Achiachar. Estudiosos occidentals han proposat que Achiachar és una variant del nom Ciaxares de Mèdia, que històricament va destruir Nínive, el 612 abans de Crist.

• El nom del pare de Dario el Meda en el Llibre de Daniel. Flavi Josep anomena Astyages com al pare Dario el Meda, i la descripció d'estos últims com a tio i sogre de Ciro pels comentaristes medievals jueus sobre Ciaxares II, que es diu que és el fill de Astyages per Xenofont. Per això Ahasuerus s'identifica amb Astyages. Ell és identificant alternativament, també amb l'Ahasuerus del Llibre de Tobies, com Ciaxares I, que es dia que èra el pare Astyages. Hi ha opinions divergents sobre la manera de conciliar les fonts, en aquest cas. Un punt de vista és el que descriu Ahasuerus com el pare de Dario el Meda ha d'entendre's en el sentit més ample de "iaio" o "avantpassat". Altre punt de vista assenyala que en l'Inscripció de Behistun, "Ciaxares" és un cognom, i, per tant considera la descripció literal, veient Astyages com un governant intermedi erròniament col·locat en la línia familiar en les fonts Gregues.
• El verdader nom del Jueu errant en moltes versions de la Llegenda.