Modest Mússorgski

Retrat de Modest Mússorgski per Ilya Repine, fet només uns dies abans de la mort del compositor el 1881.

Modest Petróvitx Mússorgski, en rus Моде́ст Петро́вич Му́соргский (Karevo, 1839 – Sant Petersburg, 1881), va ser un dels compositors nacionalistes russos més originals i influents del segle XIX.

Vida

Va néixer a Karevo (Rússia) el 21 de març de 1839. Era fill d'un terratinent, gran amant de la música. La seva mare li va donar les primeres classes de piano. Va progressar tan ràpidament que als set anys ja tocava petites peces de Liszt, i als nou interpretava un gran concert de John Field davant d'un nombrós auditori a casa dels seus pares.

Tenia una dida que el va endinsar en el coneixement de la seva terra a través dels contes russos. Aquest món de màgia i fantasia va ser utilitzat posteriorment en les seves composicions.

Als deu anys, el seu pare el va matricular, juntament amb el seu germà Filaret, a l'Escola de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg amb la intenció de què fessin la carrera militar.

La seva primera composició, data de l'any 1852, el seu primer any d'estada a l'Escola de Cadets. Tenia només tretze anys i la peça estava dedicada als seus companys de l'escola militar. Era una peça per a piano titulada Polka Porte-enseigne. Ja en aquesta primera composició s'observa el caràcter original que tindria la seva música.

Mússorgski de cadet del regiment Preobrajenski de la guàrdia imperial

Durant la tardor de l'any 1856 va conèixer casualment a Alexander Borodín que era metge però tenia una gran afició per la música. Molts anys més tard, Borodín va descriure com era Mússorgski, amb disset anys, quan el va conèixer:

«

Era encara un noi innocent, molt elegant, un tipus acabat de jove oficial. El seu uniforme estava sempre impecable. Els seus cabells perfectament pentinats. Les seves mans, unes mans de gran senyor, les portava sempre molt ben cuidades. Les seves maneres eren refinades i aristocràtiques. La seva educació i la seva cortesia eren notables. Parlava francès i li agradava tocar peces de Verdi.

»

Sembla important remarcar aquesta descripció, perquè estem habituats a veure retrats de l'última etapa de la seva vida, en els que es veu en un estat deplorable, que no concorden en absolut amb aquesta imatge. Diverses circumstàncies i la seva afecció cada vegada més gran a la beguda van malmetre aquest jove tan prometedor.

L'amistat amb Borodín el porten a conèixer altres joves interessats per la música amb els que més tard formaria el que es coneix com el Grup dels Cinc.

Aquests cinc músics eren:

• Alexander Borodín
• Mili Balakirev
• César Cui
• Nikolai Rimski-Kórsakov
• Modest Mússorgski

De tots cinc, Mússorgski era el més genial, el més naturalista, i utilitzà sovint una harmonia basada en les escales de la música folklòrica russa. Alhora, però, i potser en conseqüència, va ser el menys tècnic, i sovint va caldre que els altres l'ajudessin, sobretot a instrumentar.

El 5 de juliol de 1858, Mússorgski deixà l'exèrcit i es veu obligat a treballar com a administratiu. La seva vida entre en un declivi imparable fins a la seva mort, a Sant Petersburg, en la més absoluta indigència. Malgrat totes les dificultats, però, no va deixar mai d'escriure música.

Obra

La seva obra mestra és l'òpera Borís Godunov (1868) basada en el drama de l'escriptor rus Aleksandr Puixkin.

Altres obres seves que cal destacar són:

• La fira de Sorotxinski
• Una nit a la muntanya Pelada (1867)
• El matrimoni (1868)
• Quadres d'una exposició (1874)
• Cants i danses de la mort (1877)
• Khovànxtxina

Té un ampli repertori de cançons qualificades de genials, agrupades en cicles:

• L'habitació dels nens (1868-1870); text del mateix Mússorgski.
• Sense Sol (1874); text de Kutusov, un nebot seu.
• Cançó de la puça; text del Faust de Goethe (va ser l'última que va compondre).