Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Carretero i Grau»

Salta a la navegació Salta a la cerca
Correccions ortogràfiques i d'estil
(commonscat)
(Correccions ortogràfiques i d'estil)
'''Joan Carretero i Grau''' ([[Tremp]], [[1955]]) és un [[polític]] [[català]] i [[metge]] de [[Puigcerdà]], líder del [[partit polític]] [[Reagrupament]] i [[Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya]] per [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] entre [[2003]] i [[2006]].
 
És pare de tres filles, llicenciat en medicina i cirurgiacirurgià per la [[Universitat de Barcelona]] ([[1978]]), diplomat en sanitat per l'Escola Nacional de Salut de Lleida i màster en salut pública per la [[Universitat de Barcelona]]. Com a [[metge]] d'[[Centre d'Atenció Primària|atenció primària]], ha treballat a [[Barbens]] ([[Pla d'Urgell]]) i a [[Puigcerdà]] ([[Cerdanya]]).
 
Ha estat president del [[Club de Futbol Puigcerdà]] durant dos anys. Fou militant d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) des del [[1990]] fins elal maig de [[2009]].
 
Ha estat [[alcalde]] de Puigcerdà des del [[1995]], quan es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals encapçalant la llista d'[[ERC]], fins al desembre del [[2003]], quan deixa l'alcaldia en ser nomenat [[conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya|conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya]]. El succeeix com a alcalde de Puigcerdà [[Joan Planella i Casasayas]]. Fou destituït del càrrec de conseller pel [[José Montilla i Aguilera|president de la Generalitat de Catalunya]] a causa d'unes declaracions fetes en una entrevista al diari ''[[La Vanguardia]]'' on, entre altres manifestacions, es mostrà molt crític amb l'actitud del [[José Luis Rodríguez Zapatero|president del Govern d'Espanya]] respecte [[Catalunya]] en el procés d'elaboració de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut]], el qual fou modificat de forma significativa respecte el text que havia aprovat el [[Parlament de Catalunya]] el [[30 de setembre]] de [[2005]]. Fou substituït el [[20 d'abril]] de [[2006]] per [[Xavier Vendrell i Segura]], el qual tan sols va exercir 21 dies, atès que els consellers d'ERC van ser expulsats del Govern.
 
El febrer de [[2007]] inicia un desmarcament de la direcció d'[[ERC]] i crea un corrent d'opinió dins d'ERC, anomenat [[Reagrupament]]. Aquest corrent fa públic un manifest, el dia [[10 de febrer]], en què demanen que es canviï l'estratègia de la direcció del partit, a qui acusen d'haver-se convertit en un ''"satèl·lit del PSC''", [[Partit dels Socialistes de Catalunya]], amb el qual governava, juntament amb [[Iniciativa per Catalunya Verds]] (ICV) des de la incorporació al [[govern de Catalunya 2006-2010|govern de la Generalitat]]. També sol·liciten la celebració d'un congrés extraordinari. En aquesta línia, cal destacar un article publicat els dies 20 i [[21 de gener]] de [[2007]] al diari ''[[Avui]]'' sota el títol ''"ERC, de planeta a satèl·lit"''<ref>{{citar web |url=http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=44564 |títol=ERC, de planeta a satèl·lit (I)|consulta=18 d'abril del 2009 |obra=Joan Carretero i Grau |editor=Avui |data=20 de gener del 2007 |llengua= }}</ref> i.<ref>{{citar web |url=http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=44652 |títol=ERC, de planeta a satèl·lit (II)|consulta=18 d'abril del 2009 |obra=Joan Carretero i Grau |editor=Avui |data=21 de gener del 2007 |llengua= }}</ref> El dia [[30 de juny]] de 2007, a l'[[Auditori de Barcelona]], Reagrupament va fer la seva presentació pública davant de 600 militants adherits.
 
Esdevé el candidat de Reagrupament a la [[President d'Esquerra Republicana de Catalunya|presidència d'ERC]] al congrés que es celebrà el [[7 de juny]] de [[2008]]. Queda en segon lloc amb 1.937 vots (27.56%), per darrera de [[Joan Puigcercós]], amb 2.616 vots (37.22%), en un congrés amb 4 aspirants al càrrec. El [[18 d'abril]] del [[2009]] va proposar, en un article al diari ''[[Avui]]'', la creació d'una candidatura política d'ampli espectre per a les [[Eleccions al Parlament de Catalunya (2010)|eleccions al Parlament de Catalunya del 2010]] que tinguera com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la [[Independentisme català|independència de Catalunya]] per una decisió majoritària del [[Parlament de Catalunya|Parlament]]; i, com a altre gran eix, una severíssima exigència ètica en l’activitat política. Nou dies després, el [[27 d'abril]], després que la direcció d'[[ERC]] li obrís expedient i el suspengués temporalment de militància, es donà de baixa del partit.<ref>{{citar web |url=http://paper.avui.cat/article/politica/161257/patriotisme/dignitat.html |títol=Patriotisme i dignitat |consulta=18 d'abril del 2009 |obra=Joan Carretero i Grau |editor=Avui |data=18 d'abril del 2009 |llengua= }}</ref>
 
El [[3 d'octubre]] de [[2009]] és escollit president de l'associació [[Reagrupament]], durant la celebració de la primera assemblea nacional de l'associació, celebrada al Palau de Congressos de Catalunya.<ref>{{citar web |url=http://www.3cat24.cat/noticia/407662/politica/Joan-Carretero-es-escollit-president-de-Reagrupament |títol=Joan Carretero és escollit president de Reagrupament |consulta=27 d'octubre 2009 |obra= |editor=3cat24 |data=4 d'octubre de 2009 |llengua= }}</ref>
118

modificacions

Menú de navegació