Heinrich Rudolf Hertz: diferència entre les revisions
m r2.7.3rc2) (Robot afegeix: nn:Heinrich Hertz |
m r2.7.3) (Robot afegeix: yo:Heinrich Hertz |
||
Línia 97: | Línia 97: | ||
[[vec:Heinrich Rudolf Hertz]] |
[[vec:Heinrich Rudolf Hertz]] |
||
[[vi:Heinrich Hertz]] |
[[vi:Heinrich Hertz]] |
||
[[yo:Heinrich Hertz]] |
|||
[[zh:海因里希·鲁道夫·赫兹]] |
[[zh:海因里希·鲁道夫·赫兹]] |
||
[[zh-yue:亨利希赫茲]] |
[[zh-yue:亨利希赫茲]] |
Revisió del 18:48, 1 gen 2013
Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, Alemanya, 1857 - Bonn, 1894) fou un físic i professor universitari alemany, que donà nom a la unitat de freqüència internacional coneguda amb el nom d'hertz.
Biografia
Va néixer el 22 de febrer de 1857 a la ciutat d'Hamburg, en una família jueva que s'havia convertit al cristianisme, fill d'un conseller d'Hamburg.
Mentre estudiava a la universitat de Berlín va demostrar aptituds tant per a les ciències com per a les llengües, aprenent l'àrab i el sànscrit. Va estudiar física i química, així com enginyeria, a les ciutats alemanyes de Dresden, Munic i Berlín, sota les ordres de Gustav Kirchhoff i Hermann von Helmholtz. Va obtenir el seu doctorat l'any 1880 i va continuar com a deixeble de Helmholtz fins el 1883, any en el qual és nomenat professor de física teòrica a la universitat de Kiel. Posteriorment el 1885 va esdevenir professor a la universitat de Karlsruhe.
Va morir l'1 de gener de 1894 a la ciutat de Bonn, a l'edat de 37 anys i a conseqüència d'una septicèmia. El seu nebot Gustav Ludwig Hertz va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925, i el seu nét, Carl Hellmuth Hertz, va inventar l'ultrasonografia mèdica. Va ser sebollit al cementiri d'Ohlsdorf a Hamburg.[1]
Recerca científica
Durant la seva estada a Karlsruhe, a partir de l'experiment de Michelson de 1881 (precursor de l'experiment Michelson-Morley de 1887) i que va refutar l'existència de l'èter lumínic, Hertz va reformular les equacions de Maxwell per a descobrir les ones electromagnètiques. Així les seves investigacions van provar experimentalment que els senyals elèctrics poden viatjar a través de l'aire lliure, com havia estat predit per James Clerk Maxwell i Michael Faraday, i l'any 1888 demostrar aquesta existència construint un aparell per a produir ones de ràdio.
També va descobrir l'efecte fotoelèctric, i que va ser explicat més endavant per Albert Einstein, quan va notar que un objecte carregat perd la seva càrrega més fàcilment al ser il·luminat per la llum ultraviolada.
Reconeixements
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinrich Rudolf Hertz |
L'any 1930 la Comissió Electrotècnica Internacional va decidir anomenar la unitat del SI de la freqüència amb el nom de hertz.
En honor seu s'anomenà l'asteroide (16761) Hertz descobert el 3 d'octubre de 1996 per Vittorio Goretti.
Referències
- ↑ Helmut Schoenfeld, «Heinrich Rudolf Hertz», Der Ohlsdorfer Friedhof, Bremen, Editorial Temmen, 2010, pàgines 88, ISBN 9783861080862