Museu Condé: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot copia coordenades de la plantilla coord de en:Musée Condé
Categoria:Institut de França
Línia 84: Línia 84:
{{coord|49|11|38|N|2|29|07|E|region:FR-S_source:enwiki_type:landmark|display=title}}
{{coord|49|11|38|N|2|29|07|E|region:FR-S_source:enwiki_type:landmark|display=title}}
{{ORDENA:Museu Conde}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Museu Conde}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:Institut de França]]
[[Categoria:Museus d'art a França]]
[[Categoria:Museus d'art a França]]



Revisió del 16:49, 2 gen 2013

Vista actual del Castell de Chantilly, seu del Museu Condé.

El Museu Condé és una institució ubicada al castell de Chantilly, actulament propietat de l'Institut de França, que custodia el llegat d'obres d'art del seu últim habitant, el príncep Enric d'Orleans (duc d'Aumale), fill del rei Lluís Felip I de França. Es diu Condé en honor al príncep Lluís II de Borbó-Condé, dit el Gran Condé, mariscal de l'exèrcit francès que va viure i remodelar el castell al segle XVII, pressent en abondants pintures i escultures del complex que forma el museu i avant-passat del duc d'Aumale. La localitat de Chantilly es troba a uns 60 quilòmetres al nord de París.

El complex format pel castell i el museu està format pel castell (que inclou les galeries de pintures, la capella, els apartaments del Gran Condé al primer pis al voltant del pati rectangular de capitania, els del duc d'Aumale a la planta baixa de la mateixa zona i serveis com botiga, restaurant, etc.), l'edifici de les cavallerisses i els jardins dissenyats per André Le Nôtre (el mateix que va fer els del Palau de Versalles). El museu alberga un fons artístic de considerable valor, que inclou 800 pintures, 2.500 gravats, altres tants dibuixos, i 30.000 llibres i manuscrits.

El duc d'Aumale no tenia fills i el seu nebot i fillol tampoc tenia descendència, així que, ja que el duc pertanyia a tres entitats (una d'elles la Comédie de Paris) pertanyents a l'Institut de França, de donar el castell i el museu, amb les seves col·leccions, a l'Institut de França. Una de les coses que li havien preocupat més era la de recuperar pintures de la família. De cultura humanista, li interessava que els quadres "expliquèssin històries", en paraules del príncep d'Arenberg en un homenatge, una cosa que per a ell no fèia, per exemple, la pintura impressionista, de la qual no es pot trobar ni un sol exemplar. Les obres daten, doncs, des de la baixa Edat Mitjana fins a la primera meitat del segle XIX. Quan va donar el museu ho va fer amb ordre expressa que mai no es venguésin obres ni que es canvïi la seva presentació ni disposició. Com a conseqüència, una particularitat d'aquest museu és que és un dels pocs que queden al qual les obres estan exposades encara avui segons l'estil del segle XIX, és a dir, omplint de bat a bat les parets i sense cap ordre cronològic ni per escoles.

Història

El castell, en el segle XVIII.

Henri d'Orleáns, duc d'Aumale, neix a París el 1822, com novè (i penúltim) fill del rei Lluís Felip I de França (el cinquè de sexe baró). Encara que la seva formació va canalitzada cap a un futur com militar i diplomàtic, la revolució de 1848 li duu a l'exili a Anglaterra, on roman durant 22 anys.

Durant el seu exili, el duc d'Aumale estudia la historia dels prínceps de Condé, de qui havia heretat el castell de Chantilly i una fabulosa fortuna.

El 1870 torna a França i instal·la la seva col·lecció en el castell. El 1876, adquireix al duc de Sutherland 148 retrats dibuixats. El 1884-86, el testament del duc i les posteriors disposicions motivades pel seu segon exili, fan que les col·leccions passin a les mans de l'Institut de França. El 1889 l'ancià duc regressa, i es fa càrrec novament de les col·leccions, encara que només en usdefruit, i continua enriquint-les fins a la seva defunció el 1897.

Col·leccions

Gabinet dels llibres

La col·lecció de pintures inclou obres mestres de fama mundial, com Retrat de Simonetta Vespucci de Piero di Cosimo, Les Tres Gràcies i la Madonna de Loreto de Rafael, La massacre dels innocents de Poussin, el Autorretrat d'Ingres, i altres obres de Guido Cagnacci, Guercino, Watteau, Jean-Baptiste Greuze, Corot, Delacroix i Géricault, o La matança dels innocents de Nicolas Poussin.

La col·lecció de gravats inclou exemplars de famoses planxes d'Albrecht Dürer, com La malenconia i San Jerónimo en la cel·la.

La col·lecció de dibuixos inclou el Retrat de Léonore Sapata de Jean Clouet.

El fons bibliogràfic inclou com gran tresor el llibre miniat de Les molt riques hores del duc de Berry, dels germans Limbourg, realitzat cap a l'any 1410.

Galeries

La galeria de les pintures. Els mobles baixos contenen llibres.
La sala Clouet, al logis
La sala Giotto, al logis, tenia les parets pintades de blanc a l'època del duc d'Aumale

El segle XIX, el duc d'Aumale va encarregar construir les galeries de pintures a Honoré Daumet per acollir les seves col·leccions. Aquestes es troben al primer pis del castell. Són les següents:

  • La galeria dels cèrvols, constrïda el 1880, era el manjador del duc d'Aumale. Es diu així perquè les parets, prop del sostre, estan envoltades per caps i banyes de cèrvols. És una sala rectangular i fosca, amb una gran taula rectangular al mig, on es presenten alguns tapissos i dibuixos del castell. També servia al duc com a sala de recepció i és per a la qual s'entra a la següent galeria, la de pintures.
  • La galeria de pintures és la més gran de totes. Rectangular, amb llum cenital (que entra només des del sostre) i matisada per deixar lliures de finestres totes les parets. S'hi troben la majoria de quadres de gran mida, de diferents èpoques i estils, entre els quals hi ha Gabrielle d'Estrées al bany (segle XVI),[1] La matança dels innocents (segle XVII), La chase au héron (segle XIX), etc. amb autors com els classicistes francesos del segle XVII Nicolas Poussin i Philippe de Champaigne, el romàntic Eugène Delacroix, etc.
  • La rotonda de la galeria de pintures es troba a l'extrem d'aquesta, en una de les torres del castell, està envoltada per finestres i coronada per una cúpula. En un principi albergava la col·lecció de dibuixos però després, en un desig de preservar-los de la llum, es van canviar de lloc i ara s'hi exposen les obres que es consideren millors del museu. Està presidida per la Madonna de Loreto, del renaixentista italià Rafael, a la seva dreta hi ha el Retrat de Simonetta Vespucci, una de les obres més conegudes de Piero di Cosimo, de l'escola florentina del renaixement, i també h ha altres pintures d'altres èpoques, països i temes, com per exemple l' Esmorzar amb ostres (França, 1.735).
  • El logis s'estén des de la rotonda de la galeria de les pintures, a la dreta, fins a la torre següent, que fa cantonada a la dreta amb la façada principal d'entrada al castell. Un logis o logis senyorial era, a partir de l'Edat Mitjana, un edifici situat dins d'una fortificació i reservat a l'ús personal del senyor, el que a partir del segle XVII derivaria en mansió. Aquesta part del castell havia estat construïda al segle XIX per que hi fossin els apartaments del nebot, fillol i hereu del duc d'Aumale, el compte de Paris. Després de la llei d'exili de 1.886, el mateix duc d'Aumale els va manar transformar en deu petites sales d'exposició. L'obra exposada és molt diversa, hi ha pintura italiana dels segles XV i XVI, pintura francesa dels segles XV, XVI, XVIII i XIX, retrats renaixentistes (segle XVI) fets pel flamenc Corneille de La Haye i pel francès Jean Clouet, porcellanes i puntes de ganxet de Chantilly.

A la petita sala Clouet del logis es troben els retrats renaixentistes, de mida peita, que cobreixen completament les tres parets, que actualment es troben folrades de roba de color grana. Els retrats eren petits, d'una mida que sol estar entre el DIN-A5 i el DIN-A6, perquè es feien per a ser enviats per correu i presentar familiars que vivien lluny, de cara a matrimonis o batejos.

  • La galeria de psique és una galeria passadís que porta des del fons de la galeria de les pintures, cap a l'esquerra, fins a la torre següent, on hi ha el cabinet de les gemmes. S'hi troba algun tapís, gravats i dibuixos, penjats a l'entrada i a la paret interna, però el que dóna nom a la galeria són els 42 vitralls de les finestres de la paret oposada. Aquests il·lustren la història d'amor de psique i Eros, que estava molt de moda a França al renaixement, època en què es van fer. Els vitralls formen vinyetes en color os i a cadascuna de les quals hi ha un detall pintat en groc o en vermell, amb algunes frases escrites en francès i color negre. Accedint a la sala des de la galeria de les pintures hom recorre la història al revés. Per entrar en el sentit correcte -o cronològic de la història- hom ha d'entrar per una petita porta que hi ha al fons de la galeria dels cérvols, que dóna a un estret passadís que, passant per la tribuna, acaba al gabinet de les gemmes i l'inici d'aquesta galeria.
  • Il santuario és una petita sala quadrada a la qual s'accedeix des de la galeria de psique i que acull el que el duc d'Aumale considerava les seves obres més precioses. A la paret oposada a l'entrada hi ha dues petites pintures del renaixentista italià Rafael, Les Tres Gràcies i La Madonna de la Casa d'Orleans, que, junt amb l'esmentada Madonna de Loreto sumen tres, aquest museu és l'únic a França a tenir almenys tres pintures de Rafael. Les parets laterals estan cobertes per varies fileres de miniatures del renaixentista francès del segle XV Jean Fouquet.
  • El gabinet de les gemmes és una sala rodona situada en una de les torres, al fons de la galeria de psique i a la qual es podria entrar directament des de la sala dels cèrvols, tot i que, com no hi ha indicacions de recorregut, els visitants tendeixen a sortir per aquest passadís i entrar des de la galeria de pintures. S'hi exposen esmalts i miniatures.
  • La tribuna és una sala octogonal a la qual s'accedeix pel passadís que porta del fons de la galeria dels cèrvols al gabinet de les gemmes. La sala, per expres desig del duc d'Aumale, es va construir imitant la Galeria dels Uffizi de Florència, on els Mèdici exposàven les obres mestres de les seves col·leccions. Les pintures exposades són molt variades, tornem a trobar autors com Poussin i Delacroix però també hi ha el neoclàssic francès Jean Auguste Dominique Ingres, el medieval Sassetta de Siena, el flamenc del segle XVII Anton van Dyck, etc.
  • El gabinet dels llibres es troba en una altra ala del castell, amb els apartamaments privats del duc d'Aumale. Estava dissenyat per a l'estudi i la lectura, dues aficions del duc. S'hi troben alguns tapissos però sobretot molts manuscrits i llibres rars, els quals en principi no es mostren al públic, tot i que de vegades es fan exposicions temporals amb alguns d'ells.

Obres

Vegeu també

Referències

  1. Armengol, Montse «Joc íntim i llibertí». Sàpiens [Barcelona], núm. 97, novembre 2010, p. 24. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Condé


Plantilla:Link FA