Guerra dels Ducats: diferència entre les revisions
m r2.7.3) (Robot afegeix: fa:جنگ دوم شلسویگ |
m r2.7.3) (Robot afegeix: ro:Al Doilea Război Prusaco-Danez |
||
| Línia 87: | Línia 87: | ||
[[pl:Wojna duńska 1864 roku]] |
[[pl:Wojna duńska 1864 roku]] |
||
[[pt:Guerra dos Ducados do Elba]] |
[[pt:Guerra dos Ducados do Elba]] |
||
[[ro:Al Doilea Război Prusaco-Danez]] |
|||
[[ru:Датская война (1864)]] |
[[ru:Датская война (1864)]] |
||
[[sr:Други шлезвички рат]] |
[[sr:Други шлезвички рат]] |
||
Revisió del 18:57, 2 gen 2013
| Unificació alemanya | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | guerra  | ||
| Data | 1 febrer – 31 octubre 1864 | ||
| Lloc | Schleswig Jutlàndia | ||
| Estat | Dinamarca i Prússia | ||
| Causa | canal de Kiel i aranzel | ||
| Resultat | Tractat de Viena (1864) Dinamarca cedeix Slesvig-Holstein | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La Guerra dels Ducats o segona guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi austrohongarès i Prússia contra Dinamarca el 1864.[2] Aquest últim país va sortir derrotat, per la qual cosa va haver de cedir Slesvig-Holstein que va ser annexat per les altres dues potències.
Antecedents
Els precedents de la guerra dels Ducats els trobem el 1863, quan la Confederació Germànica va protestar davant l'intent de Cristià IX de Dinamarca d'incorporar a Dinamarca el ducat de Schleswig, que es trobava sota el seu control oficial. El Protocol de Londres de 1852 havia disposat que Schleswig quedés unit al ducat de Holstein, que era membre de la Confederació Germànica. El canceller de Prússia, Otto von Bismarck, persuadir Francesc Josep I de la Casa d'Àustria per defensar junts el Protocol de Londres.
Desenvolupament
Les forces austríaques i prussianes van envair la península de Jutlàndia i es va iniciar així la guerra dels Ducats. El mes d'agost de 1864, Dinamarca va resultar derrotada per l'exèrcit del mariscal Helmuth von Moltke i es va veure obligada a lliurar a Àustria i Prússia els territoris en disputa. D'acord amb el que estableix la convenció de Gastein que va posar fi a aquesta, el ducat d'Holstein va quedar sota domini d'Àustria, i els de Slesvig i Lauenburg sota el de Prússia, però cap dels dos països va quedar satisfet amb l'acord. La derrota va deixar profundes empremtes a la identitat nacional danesa. Després d'ella, Dinamarca va adoptar una política de neutralitat que va mantenir durant la Primera Guerra Mundial.
El canceller Bismarck va entorpir deliberadament la gestió de l'administració austríaca de Holstein i va enviar tropes a aquest ducat quan Àustria va protestar davant el Parlament de Frankfurt. La situació va desencadenar la Guerra de les Set Setmanes entre les dues potències germàniques. En l'actualitat, el territori disputat a la guerra dels Ducats és l'Estat federal alemany de Slesvig-Holstein i la zona occidental (Altona), a la ciutat d'Hamburg.
La guerra dels ducats va significar la fi dels acords del tractat de Ribe del 1460.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Laursen, Gert. «Krigen i 1864» (en danès). Dansk Militaerhistorie, 1997. [Consulta: 29 juliol 2012].
- ↑ Svendsen, Nick B. Generals of the Danish Army in the First and Second Schleswig Holstain Wars, 1848-50 and 1864 (en anglès). Books on Demand, 2011, p.27. ISBN 877114370X.