Desastre d'Oroquieta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 11: Línia 11:
| localitat = [[Oroquieta]]
| localitat = [[Oroquieta]]
| resultat = Victòria liberal
| resultat = Victòria liberal
| mapa=
|mapa= {{Localització militar
|Espanya
|label={{PAGENAME}}
|position=right
|lat_deg=43 | lat_min=0 | lat_seg=47 |lon_deg=-1 | lon_min=-45 |lon_seg=-26
|float=none
|caption= {{PAGENAME}}
|width=315
}}|
| coordenades ={{coord|43|0|47|N|1|45|26|W|type:event|display=inline,title}}
| coordenades ={{coord|43|0|47|N|1|45|26|W|type:event|display=inline,title}}
| bàndol1 = [[Fitxer:Flag of New Spain.svg|25px|border|Carlins]] [[Carlins]]
| bàndol1 = [[Fitxer:Flag of New Spain.svg|25px|border|Carlins]] [[Carlins]]

Revisió del 00:58, 3 gen 2013

Infotaula de conflicte militarDesastre d'Oroquieta
Tercera guerra carlina
Desastre d'Oroquieta (Espanya)
Desastre d'Oroquieta
Desastre d'Oroquieta
Desastre d'Oroquieta
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data4 de maig del 1872
Coordenades43° 00′ 47″ N, 1° 45′ 26″ O / 43.01306°N,1.75722°O / 43.01306; -1.75722
LlocOroquieta
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria liberal
Bàndols
Carlins Carlins Primera República Espanyola Liberals
Comandants
Carlins Carles VII de Borbó Primera República Espanyola Domingo Moriones

Plantilla:Cal militar El Desastre d'Oroquieta és la victòria assolida pel general Moriones sobre les tropes de Carles VII de Borbó en la Tercera guerra carlina el 4 de maig del 1872.[1]

El duc de la Torre, encarregat de la direcció de l'exercit del Nord l'abril de 1872, confià el comandament de la columna que havia de maniobrar en l'extrema esquerra del teatre d'operacions al general Domingo Moriones, el qual, marxant a l'encontre dels carlins capitanejats per Carasa, s'assabentà el 2 de maig, en arribar vers Echarri- Aranaz practicant un reconeixement, que aquell cap es trobava als voltants de Madoz i Astiz, ocupant posicions molt avantatjades. En vista d'això pernoctà a Lecumberri, des on cobria perfectament l'esquerra de l'exercit i estava en condicions de perseguir l'enemic anant al seu abast. El dia 3 va saber que Carasa esperava passar de Saldias a Ezcurra, i, cobrint sempre l'esquerra, anà a ocupar aquest últim poble, retrocedint el general carlí vers Aranaz en assabentar-se del moviment del seu enemic.

Assabentat Moriones què Carles havia entrat a Espanya, per Vera, el 2 de maig, comprengué que Carasa tractaria d'unir-se als seus, al cap del qual si trobava Carles, per a internar-se tots a Navarra, i en ves de marxar vers Zubieta per Saldias, com havia pensat, s'aturà a Eratsun, rebent confidències segures vers la ubicació d'En Carles. el 4 de maig arribà a Labaien a les poques hores d'haver sortit En Carles camí de Santesteban, vers on també es dirigia Carasa, sumant entre ambdues partides uns 3.000 homes, tots armats. Sense parar-se Moriones vers Urroz; allà va saber que els carlistes no es trobaven a Santesteban, sinó a Oroquieta, arribant a la vista d'aquest poble a les sis de la tarda del mateix dia 4, després de passar per aspres i pendents camins ramaders, travessar espessos fagedes i salvar el congost al final del qual si troba el caseriu, més que poble, d'Oroquieta.

Tant aliens es trobaven els carlins, soldats i mossos que acudien al clam de Carles, de l'apropament de Moriones, que ni tan sols havia col·locat llocs avançats que impedissin qualsevol sorpresa, i aquest oblit de les més elementals nocions de l'art militar, unit a la rapidesa amb que operà Moriones, feu que el desastre dels carlistes fos complet. La presència de les tres columnes d'atac del general Moriones produí un gran pànic i confusió entre les forces carlines, que apressadament tractaren d'organitzar-se. Després d'un intent de resistència per part d'un petit grup, comandat per un sergent, que s'avançà a l'encontre dels liberals totes les forces carlistes es refugiaren en el caseriu. Moriones feu avançar l'artilleria, i al tercer tret Carles, acompanyat d'un reduït seguici, abandonà el poble en precipitada fuga cap a Ilarregui.

Les forces carlines seguiren, tant mateix, resistint-se tenint Moriones d'atacar dues vegades per aconseguir la victòria, que fou completa, doncs els carlins escaparen desordenadament envers els turons d'Ilarregui i Alcoz, deixant 38 morts i 749 presoners en el camp. Carles, no tan sols abandonà precipitadament Oroquieta als primers trets, sinó que, per camins dolents, entrà a França el dia següent.

Aquesta acció tingué gran importància, perquè desmoralitzà als carlins i inicià el fracàs de la seva causa a Navarra.

Referències

  1. Clemente, José Carlos; Polo, Juan Francisco. La prensa humanitaria en la España contemporánea: (1870-1989) (en castellà). Editorial Fundamentos, 2003, p.42. ISBN 8424509552. 

Bibliografia