Desastre d'Oroquieta

Desastre d'Oroquieta Tercera guerra carlina Desastre d'Oroquieta Desastre d'Oroquieta Tipus batalla Data 4 de maig del 1872 Coordenades 43° 00′ 47″ N, 1° 45′ 26″ O Lloc Oroquieta Estat Espanya Resultat Victòria liberal Bàndols Carlins Liberals Comandants Carles VII de Borbó Domingo Moriones

Plantilla:Cal militar El Desastre d'Oroquieta és la victòria assolida pel general Moriones sobre les tropes de Carles VII de Borbó en la Tercera guerra carlina el 4 de maig del 1872.

El duc de la Torre, encarregat de la direcció de l'exercit del Nord l'abril de 1872, confià el comandament de la columna que havia de maniobrar en l'extrema esquerra del teatre d'operacions al general Domingo Moriones, el qual, marxant a l'encontre dels carlins capitanejats per Carasa, s'assabentà el 2 de maig, en arribar vers Echarri- Aranaz practicant un reconeixement, que aquell cap es trobava als voltants de Madoz i Astiz, ocupant posicions molt avantatjades. En vista d'això pernoctà a Lecumberri, des on cobria perfectament l'esquerra de l'exercit i estava en condicions de perseguir l'enemic anant al seu abast. El dia 3 va saber que Carasa esperava passar de Saldias a Ezcurra, i, cobrint sempre l'esquerra, anà a ocupar aquest últim poble, retrocedint el general carlí vers Aranaz en assabentar-se del moviment del seu enemic.

Assabentat Moriones què Carles havia entrat a Espanya, per Vera, el 2 de maig, comprengué que Carasa tractaria d'unir-se als seus, al cap del qual si trobava Carles, per a internar-se tots a Navarra, i en ves de marxar vers Zubieta per Saldias, com havia pensat, s'aturà a Eratsun, rebent confidències segures vers la ubicació d'En Carles. el 4 de maig arribà a Labaien a les poques hores d'haver sortit En Carles camí de Santesteban, vers on també es dirigia Carasa, sumant entre ambdues partides uns 3.000 homes, tots armats. Sense parar-se Moriones vers Urroz; allà va saber que els carlistes no es trobaven a Santesteban, sinó a Oroquieta, arribant a la vista d'aquest poble a les sis de la tarda del mateix dia 4, després de passar per aspres i pendents camins ramaders, travessar espessos fagedes i salvar el congost al final del qual si troba el caseriu, més que poble, d'Oroquieta.

Tant aliens es trobaven els carlins, soldats i mossos que acudien al clam de Carles, de l'apropament de Moriones, que ni tan sols havia col·locat llocs avançats que impedissin qualsevol sorpresa, i aquest oblit de les més elementals nocions de l'art militar, unit a la rapidesa amb que operà Moriones, feu que el desastre dels carlistes fos complet. La presència de les tres columnes d'atac del general Moriones produí un gran pànic i confusió entre les forces carlines, que apressadament tractaren d'organitzar-se. Després d'un intent de resistència per part d'un petit grup, comandat per un sergent, que s'avançà a l'encontre dels liberals totes les forces carlistes es refugiaren en el caseriu. Moriones feu avançar l'artilleria, i al tercer tret Carles, acompanyat d'un reduït seguici, abandonà el poble en precipitada fuga cap a Ilarregui.

Les forces carlines seguiren, tant mateix, resistint-se tenint Moriones d'atacar dues vegades per aconseguir la victòria, que fou completa, doncs els carlins escaparen desordenadament envers els turons d'Ilarregui i Alcoz, deixant 38 morts i 749 presoners en el camp. Carles, no tan sols abandonà precipitadament Oroquieta als primers trets, sinó que, per camins dolents, entrà a França el dia següent.

Aquesta acció tingué gran importància, perquè desmoralitzà als carlins i inicià el fracàs de la seva causa a Navarra.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 40, pàg. 654 ISBN 84-239-4540-5