Aprenentatge basat en problemes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 19: Línia 19:
A [[Malàisia]], s'està intentant introduir un model d'aprenentatge basat en problemes en les matemàtiques de secundària, amb l'objectiu d'educar els ciutadans en la presa de decisions en el desenvolupament sostenible i responsable. Aquest primer model va sorgir a SEAMEO RECSAM el 2008, i com a resultat dels cursos de capacitació duts a terme, va ser presentat un document<ref>{{cite journal|last=Tat|first=T.B.|coauthors=Preechaporn, W., & Kin, L. C.|title=Problem-based learning in the 4 Core Areas (PBL4C) in the search of excellence in mathematics instruction.|journal=Paper presented at 5th EARCOME Conference|url=http://www.scribd.com/doc/55251050/Problem-Based-Learning-the-4-Core-Areas-PBL4C-in-Mathematics-Education|accessdate=17 November 2012}}</ref> a la Conferència [http://www.sme.or.jp/earcome/paper_presentation.pdf EARCOME5] el 2010, seguit de dos treballs durant la [http://www.unescobkk.org/education/apeid/apeid-international-conference/apeidconf11/papers-and-presentations 15 Conferència UNESCO-APEID] el 2011. Posteriorment, moltes universitats de [[Malàisia]] van començar a implementar l'ABP en els seus plans d'estudi en un esforç per millorar la qualitat de la seva educació. En col·laboració amb la [http://www.en.aau.dk/ Universitat d'Aalborg] de Dinamarca, l'ABP es va introduir a la Universitat Tun Hussein ONN Malàisia (UTHM). Des d'aleshores ençà, el PBL s'està fent servir àmpliament en els estudis d'enginyeria i pels professors d'humanitats de la UTHM (Berhannudin, 2007). A la Universitat Malaia, els Graus de Medicina i Cirurgia i el Grau de Cirurgia Dental inclouen diverses sessions d'aprenentatge basat en problemes en el seu pla d'estudis com una forma de treballar les interaccions entre els estudiants.
A [[Malàisia]], s'està intentant introduir un model d'aprenentatge basat en problemes en les matemàtiques de secundària, amb l'objectiu d'educar els ciutadans en la presa de decisions en el desenvolupament sostenible i responsable. Aquest primer model va sorgir a SEAMEO RECSAM el 2008, i com a resultat dels cursos de capacitació duts a terme, va ser presentat un document<ref>{{cite journal|last=Tat|first=T.B.|coauthors=Preechaporn, W., & Kin, L. C.|title=Problem-based learning in the 4 Core Areas (PBL4C) in the search of excellence in mathematics instruction.|journal=Paper presented at 5th EARCOME Conference|url=http://www.scribd.com/doc/55251050/Problem-Based-Learning-the-4-Core-Areas-PBL4C-in-Mathematics-Education|accessdate=17 November 2012}}</ref> a la Conferència [http://www.sme.or.jp/earcome/paper_presentation.pdf EARCOME5] el 2010, seguit de dos treballs durant la [http://www.unescobkk.org/education/apeid/apeid-international-conference/apeidconf11/papers-and-presentations 15 Conferència UNESCO-APEID] el 2011. Posteriorment, moltes universitats de [[Malàisia]] van començar a implementar l'ABP en els seus plans d'estudi en un esforç per millorar la qualitat de la seva educació. En col·laboració amb la [http://www.en.aau.dk/ Universitat d'Aalborg] de Dinamarca, l'ABP es va introduir a la Universitat Tun Hussein ONN Malàisia (UTHM). Des d'aleshores ençà, el PBL s'està fent servir àmpliament en els estudis d'enginyeria i pels professors d'humanitats de la UTHM (Berhannudin, 2007). A la Universitat Malaia, els Graus de Medicina i Cirurgia i el Grau de Cirurgia Dental inclouen diverses sessions d'aprenentatge basat en problemes en el seu pla d'estudis com una forma de treballar les interaccions entre els estudiants.


L'any 2002, la Universitat [http://www.ugm.ac.id/en/ Gadjah Mada] de [[Yogyakarta]], [[Indonesia]] va començar a oferir un programa de medicina internacional seguint la metodologia de l'aprenentatge basat en problemes.<ref>{{cite web|url=http://medialux.com.my/nugrahan/partnersgadjah.html |title=Nugrahan - Our Partners - Gadjah Mada |publisher=Medialux.com.my |date= |accessdate=2012-11-16}}</ref>
L'any 2002, la Universitat [http://www.ugm.ac.id/en/ Gadjah Mada] de [[Yogyakarta]], [[Indonèsia]], va començar a oferir un programa de medicina internacional seguint la metodologia de l'aprenentatge basat en problemes.<ref>{{cite web|url=http://medialux.com.my/nugrahan/partnersgadjah.html |title=Nugrahan - Our Partners - Gadjah Mada |publisher=Medialux.com.my |date= |accessdate=2012-11-16}}</ref>


===Austràlia===
===Austràlia===

Revisió del 13:04, 3 gen 2013

L'aprenentatge basat en problemes o ABP és una metodologia d'aprenentatge actiu centrada en l'estudiant en la qual es planteja a un grup d'alumnes un problema real o un interrogant que guia la investigació i per tant l'obtenció del coneixement. Els estudiants aprenen tant a desenvolupar estratègies de raonament com a adquirir coneixement de la matèria. Els objectius de l'ABP consisteixen a ajudar els estudiants a desenvolupar habilitats cognitives, com ara l'anàlisi, l'argumentació o la resulució de problemes i habilitats de caràcter interpersonal i social, com la comunicació i la cooperació.

Els estudiants treballen en grup i han d'identificar allò que ja saben, determinar el què necessiten saber per explicar-se la situació i decidir com i on poden trobar la informació que els permeti assolir aquest objectiu. El rol del mestre és el de facilitar l'aprenentatge i donar suport als estudiants guiant la recerca, plantejant preguntes, oferint recursos i avaluant els resultats, com ho faria un mediador o un tutor (que és com es denomina el docent en els entorns d'ABP), més que no pas com un transmissor del saber.[1] El tutor ha de fomentar la confiança dels estudiants per abordar el problema i la utilització d'una perspectiva múltiple i diversa per a contemplar-ne tota la panòramica. L'ABP representa un canvi de paradigma de la filosofia tradicional d'ensenyament i aprenentatge[2] basada sovint de forma exclusiva en sessions expositives. Els constructes per a l'ensenyament en ABP són força diferents dels que es fan servir en l'ensenyament tradicional basat en conferències o classes magistrals.

Aquesta pràctica docent es basa en el constructivisme, ja que considera que els aprenents poden crear el seu coneixement a partir d'experiècies rellevants, on la motivació i la interacció entre iguals (aprenentatge cooperatiu) juguen un paper clau. Afavoreix l'adquisició del mètode científic, perquè encoratja els aprenents a formular hipòtesis que després han de verificar com a respostes adequades o no al problema inicial. Usualment es divideix l'aprenentatge en problemes en diverses etapes recursives,[3] que van aprofundint i delimitants les solucions proposades.

Història

L'ABP va començar a ser implementat en el programa educatiu de la Facultat de Medicina de la Universitat de McMaster a Hamilton, Ontario (Canadà) a finals de 1960 per Howard Barrows i els seus col·legues.[4][5] L'educació mèdica tradicional desmotivava els estudiants que veien com la gran quantitat de material que havien de treballar durant els tres primers anys de carrera no tenia gaire a veure amb la pràctica clínica.[1] El currículum en ABP va ser desenvolupat amb la finalitat d'estimular els estudiants, ajudar-los a veure la rellevància de l'aprenentatge per a l'exercici de futures funcions, mantenir un major nivell de motivació cap a l'aprenentatge, i per mostrar als alumnes la importància de les actituds responsables i professionals.[1]

L'Aprenentatge Basat en Problemes ha estat adoptat per altres Facultats de Medicina[1], s'ha adaptat per a l'ensenyament de pregrau[6][7][8], així com per a l'escola primària i secundària.[9][1] L'ús de l'ABP s'ha estès a les àrees de les ciències de la salut, matemàtiques, dret, educació, economia, administració i direcció d'empreses, ciències socials i enginyeria.[9] L'ús de l'ABP, igual que altres estratègies pedagògiques centrades en l'estudiant, ha estat motivada pel fracàs evident de l'ensenyament tradicional.[10][11] i per l'assoliment d'una comprensió més profunda de la manera com aprenen les persones.[12] A diferència de l'ensenyament tradicional, l'ABP compromet activament l'estudiant en la construcció del seu coneixement. L' ABP inclou l'ús de problemes que es poden resoldre de moltes maneres diferents i que tenen més d'una solució.[13]

Experiències en ABP

A part de l'experiència pionera de la Universitat de McMaster, al Canadà, es registren altres experiències arreu del món.

Amèrica

Als Estats Units es consignen experiències educatives en ABP a la Universitat de Stanford, Califòrnia, la Universitat de Samford, Alabama, i la Universitat de Delaware entre moltes d'altres.

Àsia

A Malàisia, s'està intentant introduir un model d'aprenentatge basat en problemes en les matemàtiques de secundària, amb l'objectiu d'educar els ciutadans en la presa de decisions en el desenvolupament sostenible i responsable. Aquest primer model va sorgir a SEAMEO RECSAM el 2008, i com a resultat dels cursos de capacitació duts a terme, va ser presentat un document[14] a la Conferència EARCOME5 el 2010, seguit de dos treballs durant la 15 Conferència UNESCO-APEID el 2011. Posteriorment, moltes universitats de Malàisia van començar a implementar l'ABP en els seus plans d'estudi en un esforç per millorar la qualitat de la seva educació. En col·laboració amb la Universitat d'Aalborg de Dinamarca, l'ABP es va introduir a la Universitat Tun Hussein ONN Malàisia (UTHM). Des d'aleshores ençà, el PBL s'està fent servir àmpliament en els estudis d'enginyeria i pels professors d'humanitats de la UTHM (Berhannudin, 2007). A la Universitat Malaia, els Graus de Medicina i Cirurgia i el Grau de Cirurgia Dental inclouen diverses sessions d'aprenentatge basat en problemes en el seu pla d'estudis com una forma de treballar les interaccions entre els estudiants.

L'any 2002, la Universitat Gadjah Mada de Yogyakarta, Indonèsia, va començar a oferir un programa de medicina internacional seguint la metodologia de l'aprenentatge basat en problemes.[15]

Austràlia

Europa

L'experiència més significativa a Europa per la seva implantació curricular a tots els ensenyaments és la de la Universitat de Maastricht, a Maastricht, Països Baixos. La Universitat de Maastricht utilitza íntegrament l'ABP com a estratègia metològica integrada en els estudis de les facultats de Dret, Economia, Psicologia, Humanitats i Ciències de la Salut des de l'any 1974. La Universitat d'Aalborg, a Aalborg, Dinamarca, és coneguda per la implantació d'un model propi que combina projectes i problemes, principalment en l'àmbit de les enginyeries.

Cal destacar també el curriculum integrat dels estudis de Dret de la Universitat de York i els de dret de societats i de dret administratiu i constitucional de les universitats de Southampton Solent i East Anglia, respectivament

A Catalunya hi ha experiències de currículum integrat (totalment o parcial) en ABP en els estudis d'Infermeria de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i en els de Medicina de la Universitat de Girona. La Universitat Politècnica de Catalunya ofereix també un Master of Science in Telecommunication Engineering & Management (MASTEAM) des del curs 2006-2007 en la modalitat d'aprenentatge basat en projectes. En l'àmbit del Dret és coneguda l'experiència pionera del GIDC Dikasteia de la Universitat de Barcelona.

Bibliografia

  • Araujo, U.F. i Sastre, G. (2008), El Aprendiazaje Basado en Problemas. Una nueva perspectiva de la enseñanza en la Universidad. Barcelona: Gedisa.
  • Branda, L. (2009), "L'aprenentatge basat en problemes", a L'aprenentatge basat en problemes. Bellaterra (Barcelona): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Correa, C. i Rúa, J.A. (2009), Aprendizaje basado en problemas en la educación superior. Medellín: Sello Editorial.
  • Escola Universitària d'infermeria Vall d'Hebron (2007). Historia de un cambio: Un currículo integrado con el aprendizaje basado en problemas. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Font, A. (2004), "Las líneas maestras del aprendizaje por problemas". Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado 18 (1), pàg. 16.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Barrows, Howard S. «Problem-based learning in medicine and beyond: A brief overview». New Directions for Teaching and Learning, vol. 1996, 68, 17, pàg. 3–12. DOI: 10.1002/tl.37219966804 [Consulta: 16 novembre 2012].
  2. ↑ Hung, Woei «Theory to reality: a few issues in implementing problem-based learning». Educational Technology Research and Development, vol. 59, 4, 2011, pàg. 529–552. DOI: 10.1007/s11423-011-9198-1 [Consulta: 16 novembre 2012].
  3. ↑ Les 10 etapes de l'ABP
  4. ↑ Neville, AJ «Problem-based learning and medical education forty years on. A review of its effects on knowledge and clinical performance.». Medical principles and practice : international journal of the Kuwait University, Health Science Centre, vol. 18, 1, 2009, pàg. 1-9. PMID: 19060483 [Consulta: 17 novembre 2012].
  5. ↑ Schmidt, H. G. and Moust, JHC. Problem-based learning : a research perspective on learning interactions. Hillsdale, N.J.: L. Erlbaum, 2000, p. 19-51. ISBN 978-0805826456. 
  6. ↑ Boud, David; Feletti, Grahame. The challenge of problem-based learning: Chapter "A Hybrid Model of Problem-based Learning". 2nd ed., (1st pbk. ed.).. London: Routledge, 2008. ISBN 0749425601. 
  7. ↑ Duch, Barbara J.; Groh, Susan; Allen, Deborah E.. The power of problem-based learning : a practical "how to" for teaching undergraduate courses in any discipline.. 1st ed.. Sterling, VA: Stylus Pub., 2001. ISBN 1579220371. 
  8. ↑ Peters, José A. Amador, Libby Miles, C.B.. The practice of problem-based learning : a guide to implementing PBL in the college classroom. Bolton, Mass.: Anker Pub. Co., 2006. ISBN 978-1933371078. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Gasser, Kenneth W. «Five Ideas for 21st Century Math Classrooms». American Secondary Education, vol. 39, 3, June 2011, pàg. 108-116 [Consulta: 16 novembre 2012].
  10. ↑ Wingspread Conference. (1994). Quality Assurance in Undergraduate Education: What the Public Expects. Denver, CO: Education Commission of the States
  11. ↑ Kenney, Shirley Strum. «Reinventing Undergraduate Education:A Blueprint for America’s Research Universities». The Boyer Commission on Educating Undergraduates in the Research University. Northern Illinois University. [Consulta: 17 novembre 2012].
  12. ↑ How people learn brain, mind, experience, and school. Expanded ed., 4. printing. Washington, DC: National Acad. Press, 2001. ISBN 978-0309070362. 
  13. ↑ Cotič, Mara; Zuljan, Milena Valenčič «Problem‐based instruction in mathematics and its impact on the cognitive results of the students and on affective‐motivational aspects». Educational Studies, vol. 35, 3, June 2009, pàg. 297–310. DOI: 10.1080/03055690802648085 [Consulta: 17 novembre 2012].
  14. ↑ Tat, T.B.; Preechaporn, W., & Kin, L. C. «Problem-based learning in the 4 Core Areas (PBL4C) in the search of excellence in mathematics instruction.». Paper presented at 5th EARCOME Conference [Consulta: 17 novembre 2012].
  15. ↑ «Nugrahan - Our Partners - Gadjah Mada». Medialux.com.my. [Consulta: 16 novembre 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aprenentatge_basat_en_problemes&oldid=10726692»