Sardina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
AS
Línia 71: Línia 71:
<div style="font-size:90%">
<div style="font-size:90%">
{{referències}}
{{referències}}
</div>

==Bibliografia==

<div style="font-size:90%">
* Andreu, B., J. Rodriguea-Roda i M.G. Larrañeta, [[1950]]: Contribución al estudio de la talla, edad y crecimiento de la sardina (''Sardina pilchardus'' Walb.) de las costas espanolas de Levante (noviembre [[1949]]-mayo [[1950]]). Publ. Inst. Biol. Apl. Barc. (7):159-189.
* Barraca, I. i G. Pestana, [[1985]]: Growth studies, using scales of ''Sardina pilchardus'' (Walb.) in Portuguese waters ([[1979]]-[[1984]]). ICES C.M. /H:22.
* Belveze, H. i M. Rami, [[1978]]: Determination de l'age de la sardine Marocaine (''Sardina pilchardus'' Walbaum). Bull. Inst. Pêches Marit. 23:57-81.
* Blaxter, J.H.S., [[1969]]: Experimental rearing of pilchard larvae, ''Sardina pilchardus''. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 49:557-575.
* Bouchereau, J.L., [[1981]]: Contribution à l'étude de la biologie et de la dynamique de la population exploitée de ''Sardina pilchardus'' (Walbaum, [[1792]]) dans la baie d'Oran (Algerie). Université d'Aix-Marseille II.
* Cunha, M.E., S. Garrido i J. Pissarra, [[2005]]: The use of stomach fullness and colour indices to assess ''Sardina pilchardus'' feeding. J. Mar. Biol. U.K. 85(2):425-431.
* Delgado, A., M.A.R. Fernandez i R. Goni, [[1981]]: Contribución al estudio de la sardina (''Sardina pilchardus'' Walb.) en aguas de Africa Occidental. III. Estudio del crecimiento por lectura directa de otolitos y por retrocálculo mediante escalimetría de escamas. Bol. Inst. Esp. Oceanogr. (6):139-164.
* Delgado, A. i M.A.R. Fernandez, [[1985]]: Datos sobre la biología de la sardina (''Sardina pilchardus'' Walb., [[1972]]) capturado por los pesqueros españoles en África Occidental de [[1976]] a [[1982]]. p. 935-955. A Simp. Int. Afl. O. Afr., Inst. Inv. Pesq., [[Barcelona]]. vol. II.
* Demirhindi, U., [[1961]]: Nutrition of the sardine (''Sardina pilchardus'' Walb.). Proceedings and Technical Papers of the General Fisheries Council for the Mediterranean 6, 253-259.
* Dieuzeide, R. i J. Roland, [[1957]]: Etude biomètrique de ''Sardina pilchardus'' Walb. et de ''[[Sardinella aurita]]'' C.V., capturées dans la Baie de Castiglione. Bull. Sta. Aquic. Pêche Castiglione, (8):111-216.
* Larrañeta, M.G. i J. López, [[1958]]: El crecimiento de la sardina (''Sardina pilchardus'' Walb.) de las costas de Castellón. Invest. Pesq. 6:53-82.
* Lee, J.Y., [[1961]]: Le sardine du golfe du Lion (Sardina pilchardus sardina Regan). Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 25(4):417-512.
* López, J., [[1963]]: Age de la sardine (''Sardina pilchardus'' Wald.) de Barcelone. Proc. Gen. Fish. Coun. Mèdit. 7:299-308.
* Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: ''Guia dels animals que es venen al mercat''. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. [[Barcelona]], [[novembre]] del [[1994]]. ISBN 84-7306-909-9, planes 70-72.
* Morales- Nin, B. i J.P. Pertierra, [[1990]]: Growth rates of the anchovy ''[[Engraulis encrasicolus]]'' and the sardine ''Sardina pilchardus'' in the Northwestern Mediterranean Sea. Mar. Biol. 107:349-356.
* Mouhoub, R., [[1986]]: Contribution à l'étude de la dynamique de la population exploitée de la sardine (''Sardina pilchardus'', Walbaum, [[1792]]) des côtes algéroises. USTHB. [[Alger]]. 163 p.
* Muzinic, R., [[1957]]: Sur la croissance de la jeune sardine (''Sardina pilchardus'' Wald.) dans les eaux de Split. Biljeske, Split (12).
* Penas Lado, E., [[1978]]: Estudio sobre la dinámica y la estrategia de explotacion del 'stock' desardina (''Sardina pilchardus'', Walbaum) de la costas de Castellon. Bol. Inst. Esp. Oceanogr. 4(3):143-160.
* Porteiro, C. I F. Álvarez, [[1985]]: Determinacion del crecimiento de la sardina, ''Sardina pilchardus'' (Walb.), en aguas gallegas, mediante lectura directa de otolitos. Inst. Esp. Oceanog. Informes Técnicos, Núm. 14.
* Rodríguez-Roda, J. i M.G. Larrañeta, [[1955]]: El crecimiento de la sardina (''Sardina pilchardus'' Wald.) de mento de las costas de Alicante. Invest. Pesq. (2):9-20.
* Sever, T.M., B. Bayhan i E. Taskavak, [[2005]]: A preliminary study on the feeding regime of European pilchard (''Sardina pilchardus'' Walbaum [[1792]]) in Izmir Bay, Turkey, Eastern Aegean Sea. NAGA, WorldFish Center Quarterly, Vol. 28, Núm. 3 & 4, juliol-desembre de [[2005]].
* Sinovcic, G., [[1983]]: Summary of biological parameters of sardine (''Sardina pilchardus'' Walb.) from the central Adriatic. FAO Fish. Rep. 290:147-148.
* Spanakis, E., N. Tsimenides i E. Zouros, [[1989]]: Genetic differences between populations of sardine, ''Sardina pilchardus'', and anchovy, ''[[Engraulis encrasicolus]]'', in the Aegean and Ionian seas. J. Fish Biol. 35:417-437.
* Tserpes, G. i N. Tsimenides, [[1991]]: Evaluation of growth rate differences in populations of ''Sardina pilchardus'' (Walbaum [[1792]]) (''[[Clupeidae]]'') from the Aegean and Ionian Seas. Cybium 15:15-22.
</div>
</div>



Revisió del 17:38, 3 gen 2013

Infotaula d'ésser viuSardina
Sardina pilchardus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198580 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereSardina
EspècieSardina pilchardus Modifica el valor a Wikidata
Walbaum, 1792
Una llauna de sardines oberta.
Un plat de sardines.
Sardines a la brasa.

La sardina (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.

És una espècie d'una extraordinària importància comercial i tan abundant a la Mediterrània que va donar el seu nom a Sardenya (denominació del llatí sardinae).

Morfologia

  • Cos fusiforme més o menys comprimit.
  • Ulls grans amb parpelles adiposes.
  • Boca en posició súpera, que arriba no més enllà de la meitat anterior de l'ull, proveïda de petites dents.
  • Opercle estirat.
  • Escates de grans cicloides que cauen amb facilitat.
  • Una sola aleta dorsal en posició mitjana situada sobre les pelvianes que són relativament petites. Aleta anal allargada i caudal forcada, radis de les aletes tous. La base de les aletes és escamosa, sobretot la de l'aleta caudal.
  • El ventre presenta una carena en forma de serra poc marcada.
  • La coloració del dors és blava grisenca, de vegades més verdosa; flancs i ventre argentats i brillants.
  • Presenta unes taques fosques de mida i intensitat decreixent que van des de l'opercle a la cua.

Reproducció

L'època de reproducció va de novembre a juny i les femelles ponen fins 700.000 ous.

Alimentació

Les sardines s'alimenten de plàncton, que ingereixen per la boca i retenen en les espines dels arcs branquials (és a dir, són peixos filtrants).

Costums

És un peix molt abundant i força consumit que forma moles grans. Realitza grans migracions i es troben a prop de la superfície o en aigües més fondes però no a gran profunditat.

Pesca

Com d'altres espècies semblants, es pesca des de fa molt temps amb fortes llums elèctriques o d'acetilè durant les nits sense lluna, sobretot a la primavera, ja que en aquesta època les sardines s'apropen més a la costa i és quan són més grosses. La llum atrau els peixos i els desorienta, ja que la confonen amb la lluna. Quan la mola és propera a la barca, se l'encercla amb una gran xarxa de teranyina que permet capturar molts exemplars a la vegada.

Ús gastronòmic

Actualment, es consumeix fresca, conservada en salmorra o enllaunada amb oli o escabetx. En el segle XVIII es conservava en vinagre, oli i sobretot en llard fos, mentre que a l'edat mitjana es conservaven en vinagre, en llard o en oli i s'envasaven en grans recipients de gres.

D'altra banda, els romans Columel·la i Juvenal aconsellaven menjar-les totalment podrides.

El 1822 un confiter de Nantes, Joseph Moulin, va tindre la idea d'esterilitzar les sardines segons el mètode de Nicolàs Appert (l'inventor de les conserves), emprant les llaunes inventades pels holandesos i els anglesos: va néixer així la primera indústria conservera de peix, les sardines en llauna. La conserva en oli es va començar a fer pels voltants de 1884 per un jutge de la localitat francesa d'An Oriant.

Avui dia les sardines en llauna no es fregeixen en oli, sinó que se salen lleugerament per endurir-les, es renten en aigua corrent, es posen en salmorra durant una mitjana hora per blanquejar-les i matar els bacteris, es ruixen i s'assequen amb aire calent, llavors es couen en un forn d'on surten en files i cauen en una cadena de llaunes que s'omplen d'oli a 90º. Les llaunes es tanquen i s'esterilitzen.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sardina
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Aquest viquipedista menja sa i segueix la dieta mediterrània.