Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco: diferència entre les revisions
m fr |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[València]], [[1902]] - [[1982]]) fou un [[polític]] i [[periodista]] valencià, fill petit de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Vinculat al moviment [[republicanisme|republicà]], adquirí el [[1929]] el periòdic ''[[El Pueblo]]'' que havia fundat el seu pare, al seu llavors director, [[Fèlix Azzati i Descalci]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] amb el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que va ser capdavanter i pel qual va ser escollit [[Diputat]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. |
'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[València]], [[1902]] - [[1982]]) fou un [[polític]] i [[periodista]] valencià, fill petit de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Vinculat al moviment [[republicanisme|republicà]], adquirí el [[1929]] el periòdic ''[[El Pueblo]]'' que havia fundat el seu pare, al seu llavors director, [[Fèlix Azzati i Descalci]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] amb el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que va ser capdavanter i pel qual va ser escollit [[Diputat]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. |
||
Fou reelegit a les [[eleccions generals espanyoles de 1933]] i es va aliar amb el govern d'[[Alejandro Lerroux]], però es va veure embolicat en l'''[[escàndol de l'estraperlo]]'' el [[1935]], cosa que, al costat de les seves posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran suport que gaudia entre els republicans valencians. La seva situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá-Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, lluny dels corrents majoritaris de l'esquerra i la dreta, a les [[eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] amb l'ajuda de la [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT) al començament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Després va viure a [[Xile]], més tard a [[Niça]], i des de 1977, va tornar esporàdicament a València. |
Fou reelegit a les [[eleccions generals espanyoles de 1933]] i es va aliar amb el govern d'[[Alejandro Lerroux]], però es va veure embolicat en l'''[[escàndol de l'estraperlo]]'' el [[1935]], cosa que, al costat de les seves posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran suport que gaudia entre els republicans valencians. La seva situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá-Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, lluny dels corrents majoritaris de l'esquerra i la dreta, a les [[eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] amb l'ajuda de la [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT) al començament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Després va viure a [[Xile]], més tard a [[Niça]], i des de [[1977]], va tornar esporàdicament a [[València]]. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
* PANIAGUA, Javier; PIQUERAS, José A.: ''Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2003''. Institució Alfons el Magnànim, 588 pps, València 2004. ISBN 847822386X |
* PANIAGUA, Javier; PIQUERAS, José A.: ''Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2003''. Institució Alfons el Magnànim, 588 pps, València 2004. ISBN 847822386X |
||
==Enllaços externs== |
|||
*[http://web.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=9538.mp3&idioma=es Entrevista a Sigfrido Blasco Ibáñez amb motiu de l'homenatge al seu pare pel centenari del seu naixement. 1967] {{es}} |
|||
{{ORDENA:Blasco-Ibanez Blasco, Sigfrid}} |
{{ORDENA:Blasco-Ibanez Blasco, Sigfrid}} |
||
Revisió del 02:31, 9 gen 2013
Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco (València, 1902 - 1982) fou un polític i periodista valencià, fill petit de Vicent Blasco Ibáñez. Vinculat al moviment republicà, adquirí el 1929 el periòdic El Pueblo que havia fundat el seu pare, al seu llavors director, Fèlix Azzati i Descalci. La desaparició de Fusió Republicana es va substituir a l'inici de la Segona República amb el Partit d'Unió Republicana Autonomista, més conservador que el seu antecessor, del que va ser capdavanter i pel qual va ser escollit Diputat a les eleccions generals de 1931 a Corts Constituents.
Fou reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1933 i es va aliar amb el govern d'Alejandro Lerroux, però es va veure embolicat en l'escàndol de l'estraperlo el 1935, cosa que, al costat de les seves posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran suport que gaudia entre els republicans valencians. La seva situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de Niceto Alcalá-Zamora, abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, lluny dels corrents majoritaris de l'esquerra i la dreta, a les eleccions de 1936. Derrotat, es va exiliar en França amb l'ajuda de la Confederació Nacional del Treball (CNT) al començament de la Guerra Civil. Després va viure a Xile, més tard a Niça, i des de 1977, va tornar esporàdicament a València.
Referències
- PANIAGUA, Javier; PIQUERAS, José A.: Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2003. Institució Alfons el Magnànim, 588 pps, València 2004. ISBN 847822386X