Sanç VI de Navarra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Sanc VI De Navarra}}
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Sello de Sancho el Sabio.svg|thumb|Dibuix de un segell incomplet de Sanç VI de Navarra del tipus mediterrani (costat esquerra), sostinguent una espada i una llança a cada mà. L'escut es de tipus normand (forma d'ametlla) i s'hi observa un escarboncle; es desconeix quin seria el color del camper, però s'especula que pogués ser de [[gules]] per l'ús que feren d'aquest [[esmalt (heràldica)|esmalt]] els seus successors. ]]
[[Fitxer:Sello de Sancho el Sabio.svg|thumb|Dibuix d'un [[segell]] incomplet de Sanç VI de Navarra del tipus mediterrani (costat esquerra), sostenint una espasa i una llança a cada mà. L'escut es de tipus normand (forma d'ametlla) i s'hi representa un escarboncle; es desconeix quin seria el color del [[camper]], però s'especula que pogués ser de [[gules]] per l'ús que feren d'aquest [[esmalt (heràldica)|esmalt]] els seus successors. ]]
'''Sanç VI de Navarra''' dit «el Savi» ([[1132]] - [[Pamplona]], [[27 de juny]] de [[1194]]) fou [[rei de Navarra]] succeint son pare al tron de Navarra ([[1150]]-[[1194]]).
[[Fitxer:COA Navarre escarbuncles.svg|thumb|Reproducció hipotètica de l'escut de Sanç VI de Navarra. Es desconeix per complet si l'[[esmalt (heràldica)|esmalt]] seria de [[gules]] o no. ]]
'''Sanç VI de Navarra''' ''el Savi'' ( [[1132]] - [[1194]] ), '''[[rei de Navarra]]''' ('''[[1150]]-[[1194]]''').

== Orígens familiars ==

Fill de [[Garcia V de Navarra]] i la seva primera esposa [[Margarida de l'Aigle]]. Succeí al seu pare al tron de Navarra el [[1150]].

== Vida política ==

El seu regnat es va caracteritzar pels constants enfrontaments amb el [[Regne de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]], per les importants obres arquitectòniques que va realitzar i la fundació de nombrosos monestirs [[císter|cistercencs]].
El seu regnat es va caracteritzar pels constants enfrontaments amb el [[Regne de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]], per les importants obres arquitectòniques que va realitzar i la fundació de nombrosos monestirs [[císter|cistercencs]].
[[Fitxer:COA Navarre escarbuncles.svg|thumb|esquerra|Reproducció hipotètica de l'[[escut]] de Sanç VI de Navarra. Es desconeix per complet si l'[[esmalt (heràldica)|esmalt]] seria de [[gules]] o no. ]]

Les dificultats inicials el van obligar a dur a terme reformes jurídiques i administratives que van millorar la hisenda real, fet li comportà un augment de la popularitat i que el van permetre enfrontar-se a les conseqüències del [[Tractat de Tudellén]] de [[1151]] i al [[Tractat de Carrión]], firmats entre Castella i Aragó per repartir-se el [[regne de Navarra]].
Les dificultats inicials el van obligar a dur a terme reformes jurídiques i administratives que van millorar la hisenda real, fet li comportà un augment de la popularitat i que el van permetre enfrontar-se a les conseqüències del [[Tractat de Tudellén]] de [[1151]] i al [[Tractat de Carrión]], firmats entre Castella i Aragó per repartir-se el [[regne de Navarra]].


Gràcies a l'[[Acord de Sòria]] Castella va conservar les seves possessions a Navarra. Però les relacions amb Aragó van ser difícils en vida de [[Ramon Berenguer IV]], el qual no havia mantingut la seva paraula de casar-se amb [[Blanca de Navarra]], germana de Sanç VI. A la mort de Ramon Berenguer IV les relacions milloraren, així [[Alfons el Cast|Alfons II el Cast]] va firmar un acord amb Sanç VI per repartir-se les terres conquerides al [[Regne de Múrcia]] el [[1163]]. El [[1190]] tornaren a firmar un altre [[Acord de Borja|acord a Borja]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Mariana |nom=Juan |cognom2=Sabau y Blanco |nom2=José |títol=Historia general de España, Volum 7 |url=http://books.google.es/books?id=2IpifkZjsk0C&pg=PA97&lpg=PA97&dq=borja+1190+navarra&source=bl&ots=EFNCXA1aFW&sig=PH0hG5OhVETFJ0uiwH0PM3WNTS4&hl=ca&sa=X&ei=cK8qUJfNJY-EhQf7p4BI&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=borja%201190%20navarra&f=false |llengua=castellà |editorial=Imprenta de Leonardo Nuñez de Vargas |data=1818 |pàgines=p.97 |isbn= }}</ref> per protgir-se mútuament de les pretensions expansionistes de Castella.
Gràcies a l'[[Acord de Sòria]] Castella va conservar les seves possessions a Navarra. Però les relacions amb Aragó van ser difícils en vida de [[Ramon Berenguer IV]], el qual no havia mantingut la seva paraula de casar-se amb [[Blanca Garcés de Navarra]], germana de Sanç VI. A la mort de Ramon Berenguer IV les relacions milloraren, així [[Alfons el Cast]] va firmar un acord amb Sanç VI per repartir-se les terres conquerides al [[Regne de Múrcia]] el [[1163]]. El [[1190]] tornaren a firmar un altre [[Acord de Borja|acord a Borja]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Mariana |nom=Juan |cognom2=Sabau y Blanco |nom2=José |títol=Historia general de España, Volum 7 |url=http://books.google.es/books?id=2IpifkZjsk0C&pg=PA97&lpg=PA97&dq=borja+1190+navarra&source=bl&ots=EFNCXA1aFW&sig=PH0hG5OhVETFJ0uiwH0PM3WNTS4&hl=ca&sa=X&ei=cK8qUJfNJY-EhQf7p4BI&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=borja%201190%20navarra&f=false |llengua=castellà |editorial=Imprenta de Leonardo Nuñez de Vargas |data=1818 |pàgines=p.97 |isbn= }}</ref>
per protegir-se mútuament de les pretensions expansionistes de Castella. Va morir el [[1194]] a la cort de [[Pamplona]].


== Família==
== Núpcies i descendents ==
Era fill de [[Garcia V de Navarra]] i la seva primera esposa [[Margarida de l'Aigle]]. Es va casar el [[2 de juny]] de [[1153]] a [[Carrión de los Condes]], [[província de Palència|Palència]] amb [[Sança de Castella i de Barcelona|Sança de Castella]]. D'aquest matrimoni tingueren:

* la infanta [[Berenguera de Navarra]] (v [[1165]]-[[1230]]), casada el [[1191]] amb [[Ricard Cor de Lleó]], [[rei d'Anglaterra]]
Es va casar el [[2 de juny]] de [[1153]] a [[Carrión de los Condes]], [[província de Palència|Palència]] amb '''[[Sança de Castella i de Barcelona|Sança de Castella]]'''. D'aquest matrimoni tingueren:
* la infanta [[Berenguera de Navarra]] (v [[1165]]-[[1230]]), casada el [[1191]] amb '''[[Ricard Cor de Lleó]]''', [[rei d'Anglaterra]]
* l'infant [[Sanç VII de Navarra]] ([[1170]]-[[1234]]), [[rei de Navarra]]
* l'infant '''[[Sanç VII de Navarra]]''' ([[1170]]-[[1234]]), '''[[rei de Navarra]]'''
* la infanta [[Blanca de Navarra i de Castella|Blanca de Navarra]] ([[1177]]-[[1229]]), casada amb [[Teobald III de Xampanya]] i mare de [[Teobald I de Navarra]]
* la infanta [[Blanca de Navarra i de Castella|Blanca de Navarra]] ([[1177]]-[[1229]]), casada amb [[Teobald III de Xampanya]] i mare de '''[[Teobald I de Navarra]]'''
* l'infant Ferran de Navarra (?-[[1207]])
* l'infant Ferran de Navarra (?-[[1207]])
* l'infant [[Ramir de Navarra]] (?-[[1128]]), [[bisbe]] de [[Pamplona]]
* l'infant [[Ramir de Navarra]] (?-[[1128]]), [[bisbe]] de [[Pamplona]]
* la infanta Constança de Navarra, morta jove
* la infanta Constança de Navarra, morta jove


Va morir el [[27 de juny]] de [[1194]] a la cort de [[Pamplona]].



{{Inicia taula}}
{{Inicia taula}}
Línia 33: Línia 21:
{{Finalitza taula}}
{{Finalitza taula}}


==Referènies==
==Referències==
<references />
{{referències}}


==Enllaços externs==
{{commons|Category:Sancho VI of Navarre}}
{{commons|Category:Sancho VI of Navarre}}


{{ORDENA:Sanc VI De Navarra}}

{{ORDENA:Sanc VI De Navarra}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Reis de Navarra de la dinastia Ximena]]
[[Categoria:Reis de Navarra de la dinastia Ximena]]



Revisió del 02:02, 13 gen 2013

Dibuix d'un segell incomplet de Sanç VI de Navarra del tipus mediterrani (costat esquerra), sostenint una espasa i una llança a cada mà. L'escut es de tipus normand (forma d'ametlla) i s'hi representa un escarboncle; es desconeix quin seria el color del camper, però s'especula que pogués ser de gules per l'ús que feren d'aquest esmalt els seus successors.

Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194). El seu regnat es va caracteritzar pels constants enfrontaments amb el Regne de Castella i el Regne d'Aragó, per les importants obres arquitectòniques que va realitzar i la fundació de nombrosos monestirs cistercencs.

Reproducció hipotètica de l'escut de Sanç VI de Navarra. Es desconeix per complet si l'esmalt seria de gules o no.

Les dificultats inicials el van obligar a dur a terme reformes jurídiques i administratives que van millorar la hisenda real, fet li comportà un augment de la popularitat i que el van permetre enfrontar-se a les conseqüències del Tractat de Tudellén de 1151 i al Tractat de Carrión, firmats entre Castella i Aragó per repartir-se el regne de Navarra.

Gràcies a l'Acord de Sòria Castella va conservar les seves possessions a Navarra. Però les relacions amb Aragó van ser difícils en vida de Ramon Berenguer IV, el qual no havia mantingut la seva paraula de casar-se amb Blanca Garcés de Navarra, germana de Sanç VI. A la mort de Ramon Berenguer IV les relacions milloraren, així Alfons el Cast va firmar un acord amb Sanç VI per repartir-se les terres conquerides al Regne de Múrcia el 1163. El 1190 tornaren a firmar un altre acord a Borja[1] per protegir-se mútuament de les pretensions expansionistes de Castella. Va morir el 1194 a la cort de Pamplona.

Família

Era fill de Garcia V de Navarra i la seva primera esposa Margarida de l'Aigle. Es va casar el 2 de juny de 1153 a Carrión de los Condes, Palència amb Sança de Castella. D'aquest matrimoni tingueren:


Precedit per:
Garcia V
Rei de Navarra
11501194
Succeït per:
Sanç VII el Fort

Referències

  1. de Mariana, Juan; Sabau y Blanco, José. Historia general de España, Volum 7 (en castellà). Imprenta de Leonardo Nuñez de Vargas, 1818, p.97. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanç VI de Navarra