Sanç VI de Navarra: diferència entre les revisions
m Robot insereix {{ORDENA:Sanc VI De Navarra}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Sello de Sancho el Sabio.svg|thumb|Dibuix |
[[Fitxer:Sello de Sancho el Sabio.svg|thumb|Dibuix d'un [[segell]] incomplet de Sanç VI de Navarra del tipus mediterrani (costat esquerra), sostenint una espasa i una llança a cada mà. L'escut es de tipus normand (forma d'ametlla) i s'hi representa un escarboncle; es desconeix quin seria el color del [[camper]], però s'especula que pogués ser de [[gules]] per l'ús que feren d'aquest [[esmalt (heràldica)|esmalt]] els seus successors. ]] |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
== Orígens familiars == |
|||
Fill de [[Garcia V de Navarra]] i la seva primera esposa [[Margarida de l'Aigle]]. Succeí al seu pare al tron de Navarra el [[1150]]. |
|||
== Vida política == |
|||
El seu regnat es va caracteritzar pels constants enfrontaments amb el [[Regne de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]], per les importants obres arquitectòniques que va realitzar i la fundació de nombrosos monestirs [[císter|cistercencs]]. |
El seu regnat es va caracteritzar pels constants enfrontaments amb el [[Regne de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]], per les importants obres arquitectòniques que va realitzar i la fundació de nombrosos monestirs [[císter|cistercencs]]. |
||
⚫ | |||
Les dificultats inicials el van obligar a dur a terme reformes jurídiques i administratives que van millorar la hisenda real, fet li comportà un augment de la popularitat i que el van permetre enfrontar-se a les conseqüències del [[Tractat de Tudellén]] de [[1151]] i al [[Tractat de Carrión]], firmats entre Castella i Aragó per repartir-se el [[regne de Navarra]]. |
Les dificultats inicials el van obligar a dur a terme reformes jurídiques i administratives que van millorar la hisenda real, fet li comportà un augment de la popularitat i que el van permetre enfrontar-se a les conseqüències del [[Tractat de Tudellén]] de [[1151]] i al [[Tractat de Carrión]], firmats entre Castella i Aragó per repartir-se el [[regne de Navarra]]. |
||
Gràcies a l'[[Acord de Sòria]] Castella va conservar les seves possessions a Navarra. Però les relacions amb Aragó van ser difícils en vida de [[Ramon Berenguer IV]], el qual no havia mantingut la seva paraula de casar-se amb [[Blanca de Navarra]], germana de Sanç VI. A la mort de Ramon Berenguer IV les relacions milloraren, així [[Alfons |
Gràcies a l'[[Acord de Sòria]] Castella va conservar les seves possessions a Navarra. Però les relacions amb Aragó van ser difícils en vida de [[Ramon Berenguer IV]], el qual no havia mantingut la seva paraula de casar-se amb [[Blanca Garcés de Navarra]], germana de Sanç VI. A la mort de Ramon Berenguer IV les relacions milloraren, així [[Alfons el Cast]] va firmar un acord amb Sanç VI per repartir-se les terres conquerides al [[Regne de Múrcia]] el [[1163]]. El [[1190]] tornaren a firmar un altre [[Acord de Borja|acord a Borja]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Mariana |nom=Juan |cognom2=Sabau y Blanco |nom2=José |títol=Historia general de España, Volum 7 |url=http://books.google.es/books?id=2IpifkZjsk0C&pg=PA97&lpg=PA97&dq=borja+1190+navarra&source=bl&ots=EFNCXA1aFW&sig=PH0hG5OhVETFJ0uiwH0PM3WNTS4&hl=ca&sa=X&ei=cK8qUJfNJY-EhQf7p4BI&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=borja%201190%20navarra&f=false |llengua=castellà |editorial=Imprenta de Leonardo Nuñez de Vargas |data=1818 |pàgines=p.97 |isbn= }}</ref> |
||
per protegir-se mútuament de les pretensions expansionistes de Castella. Va morir el [[1194]] a la cort de [[Pamplona]]. |
|||
== Família== |
|||
== Núpcies i descendents == |
|||
⚫ | |||
* la infanta [[Berenguera de Navarra]] (v [[1165]]-[[1230]]), casada el [[1191]] amb [[Ricard Cor de Lleó]], [[rei d'Anglaterra]] |
|||
⚫ | |||
* |
* l'infant [[Sanç VII de Navarra]] ([[1170]]-[[1234]]), [[rei de Navarra]] |
||
* |
* la infanta [[Blanca de Navarra i de Castella|Blanca de Navarra]] ([[1177]]-[[1229]]), casada amb [[Teobald III de Xampanya]] i mare de [[Teobald I de Navarra]] |
||
* la infanta [[Blanca de Navarra i de Castella|Blanca de Navarra]] ([[1177]]-[[1229]]), casada amb [[Teobald III de Xampanya]] i mare de '''[[Teobald I de Navarra]]''' |
|||
* l'infant Ferran de Navarra (?-[[1207]]) |
* l'infant Ferran de Navarra (?-[[1207]]) |
||
* l'infant [[Ramir de Navarra]] (?-[[1128]]), [[bisbe]] de [[Pamplona]] |
* l'infant [[Ramir de Navarra]] (?-[[1128]]), [[bisbe]] de [[Pamplona]] |
||
* la infanta Constança de Navarra, morta jove |
* la infanta Constança de Navarra, morta jove |
||
Va morir el [[27 de juny]] de [[1194]] a la cort de [[Pamplona]]. |
|||
{{Inicia taula}} |
{{Inicia taula}} |
||
Línia 33: | Línia 21: | ||
{{Finalitza taula}} |
{{Finalitza taula}} |
||
== |
==Referències== |
||
<references /> |
|||
{{referències}} |
|||
==Enllaços externs== |
|||
{{commons|Category:Sancho VI of Navarre}} |
{{commons|Category:Sancho VI of Navarre}} |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[Categoria:Reis de Navarra de la dinastia Ximena]] |
[[Categoria:Reis de Navarra de la dinastia Ximena]] |
||
Revisió del 02:02, 13 gen 2013
Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194). El seu regnat es va caracteritzar pels constants enfrontaments amb el Regne de Castella i el Regne d'Aragó, per les importants obres arquitectòniques que va realitzar i la fundació de nombrosos monestirs cistercencs.
Les dificultats inicials el van obligar a dur a terme reformes jurídiques i administratives que van millorar la hisenda real, fet li comportà un augment de la popularitat i que el van permetre enfrontar-se a les conseqüències del Tractat de Tudellén de 1151 i al Tractat de Carrión, firmats entre Castella i Aragó per repartir-se el regne de Navarra.
Gràcies a l'Acord de Sòria Castella va conservar les seves possessions a Navarra. Però les relacions amb Aragó van ser difícils en vida de Ramon Berenguer IV, el qual no havia mantingut la seva paraula de casar-se amb Blanca Garcés de Navarra, germana de Sanç VI. A la mort de Ramon Berenguer IV les relacions milloraren, així Alfons el Cast va firmar un acord amb Sanç VI per repartir-se les terres conquerides al Regne de Múrcia el 1163. El 1190 tornaren a firmar un altre acord a Borja[1] per protegir-se mútuament de les pretensions expansionistes de Castella. Va morir el 1194 a la cort de Pamplona.
Família
Era fill de Garcia V de Navarra i la seva primera esposa Margarida de l'Aigle. Es va casar el 2 de juny de 1153 a Carrión de los Condes, Palència amb Sança de Castella. D'aquest matrimoni tingueren:
- la infanta Berenguera de Navarra (v 1165-1230), casada el 1191 amb Ricard Cor de Lleó, rei d'Anglaterra
- l'infant Sanç VII de Navarra (1170-1234), rei de Navarra
- la infanta Blanca de Navarra (1177-1229), casada amb Teobald III de Xampanya i mare de Teobald I de Navarra
- l'infant Ferran de Navarra (?-1207)
- l'infant Ramir de Navarra (?-1128), bisbe de Pamplona
- la infanta Constança de Navarra, morta jove
Precedit per: Garcia V |
Rei de Navarra 1150–1194 |
Succeït per: Sanç VII el Fort |
Referències
- ↑ de Mariana, Juan; Sabau y Blanco, José. Historia general de España, Volum 7 (en castellà). Imprenta de Leonardo Nuñez de Vargas, 1818, p.97.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanç VI de Navarra |