Foronidis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: ceb:Ulod nga sapatos sa kabayo
m r2.7.3) (Robot: Canviant gl:Foronídeos a gl:Forónidos
Línia 51: Línia 51:
[[fi:Tupsumadot]]
[[fi:Tupsumadot]]
[[fr:Phoronida]]
[[fr:Phoronida]]
[[gl:Foronídeos]]
[[gl:Forónidos]]
[[hr:Potkovnjaci]]
[[hr:Potkovnjaci]]
[[it:Phoronida]]
[[it:Phoronida]]

Revisió del 08:52, 16 gen 2013

Infotaula d'ésser viuForonidis
Phoronida Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumPhoronida Modifica el valor a Wikidata
Hatschek, 1888

Els forònids (Phoronida) constitueixen un fílum de cucs marins.

Descripció

Són animals que viuen dins de tubs quitinosos en el fons marí. Aquest fílum conté únicament 12 espècies contingudes en dos gèneres. Són organismes bàsicament solitaris tot i que poden formar colònies. Superficialment s'assemblen als cucs poliquets tot i que estructuralment són força diferents. Una d'aquestes diferències rau en què els forònids tenen el tub digestiu en forma de "U" de tal manera que la boca queda quasi adjacent a l'anus. El cos està dividit en tres parts: prosoma, metasoma i mesososma.

Els forònids presenten lofòfors que obren com a ventalls per tal de filtrar constantment les partícules nutritives. Els lofòfors són extensions tentaculades del mesosoma que envolten la boca i no l'anus. També estan implicats en la respiració i la protecció de l'animal. Es poden regenerar.

L'origen dels forònids probablement és anterior, però el registre fòssil més antic de forònids data del període Devonià. Es tracta d'un grup monofilètic amb els altres Lophophorata.

Reproducció

Són dioics o hermafrodites, segons espècies, i les gònades són peritoneals i transitòries. El cicle de vida és indirecte, i passen per una fase de larva actinotroca, una larva nedadora, amb un gran lòbul preoral ciliat i que baixa al fons per transformar-se en adult;[1] presenta un tub digestiu lineal. La segmentació de l'ou és radial i, al contrari que la resta dels deuteròstoms, el blastòpor dóna lloc a la boca.

Referències

  1. «actinotroca». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 5 maig 2010].

Bibliografia

  • Colin Tudge, 2001. La variedad de la vida. Ed. Crítica
  • Phoronid@

Plantilla:Link GA