Llista de reis d'Aragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 15:46, 16 gen 2013

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Comtes francs

?-809 : Oriol d'Aragó
809-820 : Asnar I Galí, comte de Cerdanya i comte d'Urgell
820-833 : Garcia I, gendre de l'anterior
833-844 : Galí I Garcés, fill de l'anterior
844-867 : Galí II, fill d'Asnar I Galí
867-893 : Asnar II Galí, fill de l'anterior
893-922 : Galí III, fill de l'anterior
922-925 : Andregot Galindes, filla de l'anterior, casada el 925 amb Garcia II Sanxes I de Navarra

Reis de Pamplona de la dinastia Ximena

925-970 : Garcia Sanxes I de Pamplona, rei de Pamplona, espòs de l'anterior.
970-994 : Sanç Garcés II de Pamplona,rei de Pamplona, fill de l'anterior.
994-1000 : Garcia Sanxes II de Pamplona,rei de Pamplona, fill de l'anterior.
1000-1035 : Sanç Garcés III de Pamplona, rei de Pamplona i rei de Lleó, fill de l'anterior.

Comtes d'Aragó de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona

1035-1063 : Ramir I d'Aragó, comte d'Aragó, fill de l'anterior.
1063-1094 : Sanç I d'Aragó i Pamplona, comte d'Aragó, fill de l'anterior.

1076 : Sanç Ramires esdevé rei de Pamplona i es proclama, també, rei d'Aragó

Reis d'Aragó de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona

1076-1094 : Sanç I d'Aragó i Pamplona,rei d'Aragó i rei de Pamplona, l'anterior.
1094-1104 : Pere I d'Aragó i Pamplona, rei d'Aragó i rei de Pamplona,fill de l'anterior.
1104-1134 : Alfons I d'Aragó i Pamplona,rei d'Aragó i rei de Pamplona, germà de l'anterior.

1134 :el regne d'Aragó es donat als ordres religiosos militars, i el regne de Pamplona s'independitza proclamant rei a Garcia Ramires de Pamplona. La noblesa aragonesa proclma rei a:

1134-1137 : Ramir II d'Aragó,rei d'Aragó, germà de l'anterior.

1137 : donació del regne d'Aragó al comte de Barcelona.

Casal d'Aragó del llinatge del comte de Barcelona

1137-1162 : Ramon Berenguer IV, comte de Barcelonai príncep sobirà d'Aragó, gendre de l'anterior, casat des de 1150 amb Peronella d'Aragó, filla de l'anterior.

1162 : unió dinàstica en la mateixa persona.

1162-1196 : Alfons II d'Aragó (Alfons I el Cast o el Trobador), fill de Ramon Berenguer IV
1196-1213 : Pere II d'Aragó (Pere I el Catòlic), fill de l'anterior
1213-1276 : Jaume I d'Aragó (Jaume I el Conqueridor), fill de l'anterior
1276-1285 : Pere III d'Aragó (Pere II el Gran), fill de l'anterior
1285-1291 : Alfons III d'Aragó (Alfons II el Franc o el Liberal), fill de l'anterior
1291-1327 : Jaume II d'Aragó (Jaume II el Just), germà de l'anterior
1327-1336 : Alfons IV d'Aragó (Alfons III el Benigne), fill de l'anterior
1336-1387 : Pere IV d'Aragó (Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet), fill de l'anterior
1387-1396 : Joan I d'Aragó (Joan I el Caçador o el Descurat o l'Amador de la Gentilesa), fill de l'anterior
1396-1410 : Martí I d'Aragó (Martí I l'Humà o l'Eclesiàstic), germà de l'anterior

Interregne

1410-1412, que acaba amb el Compromís de Casp

Dinastia d' Aragó del llinatge del comte de Trastàmara

1412-1416 : Ferran I d'Aragó (Ferran I el d'Antequera), nebot de l'anterior
1416-1458 : Alfons V d'Aragó (Alfons IV el Magnànim), fill de l'anterior
1458-1479 : Joan II d'Aragó (Joan II el Sense Fe), germà de l'anterior
1479-1516 : Ferran II d'Aragó (Ferran II el Catòlic), fill de l'anterior

1516 : unió dinàstica amb els reis de Castella

Dinastia d'Habsburg del llinatge de l'arxiduc d'Àustria

1516-1556 : Carles I d'Aragó (Emperador Carles V), fill de l'anterior
1556-1598 : Felip I d'Aragó (Felip II de Castella), fill de l'anterior
1598-1621 : Felip II d'Aragó (Felip III de Castella), fill de l'anterior
1621-1665 : Felip III d'Aragó (Felip IV de Castella), fill de l'anterior
1665-1700 : Carles II d'Aragó (Carles II de Castella), fill de l'anterior
1705-1714 : Carles III d'Aragó (Emperador Carles VI), de la dinastia Habsburg (cal no confondre'l amb Carles III de Borbó)

Dinastia de Borbó del llinatge del rei França

1700-1724 : Felip IV d'Aragó (Felip V de Castella)

Amb els Decrets de Nova Planta desapareix el regne d'Aragó i tots els títols reverteixen en el de monarca d'Espanya. I puix que amb els decrets de Nova Planta va desaparèixer la Corona d'Aragó, de fet, l'única entitat política que va sobreviure, i ho féu fins al segle XIX, a aquell decret, fou el Consell General de la Vall d'Aran. Els reis d'Espanya posteriors a aquest fet, tot i ser coneguts com a reis d'Espanya, ho eren de Castella, així com d'altres possessions. De fet, no es van autoproclamar reis d'Espanya fins a Isabel II, primera monarca coronada com a reina d'Espanya, títol utilitzat des d'aquell moment pels seus descendents coronats.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de reis d'Aragó

@@ Línia 37: / Línia 37: @@
 ==[[Casal d'Aragó|Casal d'Aragó del llinatge del comte de Barcelona]]==
 [[Fitxer:Royal arms of Aragon.svg|right|100px|Senyal Reial]]
-*[[1137]]-[[1162]] : [[Ramon Berenguer IV]], [[comte de Barcelona]]i princep sobirà d'Aragó, gendre de l'anterior, casat des de [[1150]] amb [[Peronella d'Aragó]], filla de l'anterior.
+*[[1137]]-[[1162]] : [[Ramon Berenguer IV]], [[comte de Barcelona]]i príncep sobirà d'Aragó, gendre de l'anterior, casat des de [[1150]] amb [[Peronella d'Aragó]], filla de l'anterior.
 : [[1162]] : unió dinàstica en la mateixa persona.
 *[[1162]]-[[1196]] : [[Alfons II d'Aragó]] (Alfons I ''el Cast o el Trobador''), fill de Ramon Berenguer IV