Khilderic III: diferència entre les revisions
m r2.7.2+) (Robot modifica: yo:Childeric 3k |
papa Esteve II|Esteve II |
||
Línia 12: | Línia 12: | ||
[[Fitxer:Childeric III.jpg|thumb|left|200px|La destitució de Kilderic III]] |
[[Fitxer:Childeric III.jpg|thumb|left|200px|La destitució de Kilderic III]] |
||
No va prendre part en cap afer públic, que fos dirigit, pels majordoms de palau. Quan, en [[747]], Carloman es retirà a un monestir, Pipí decideix agafar la corona reial. Pipí envià cartes al papa [[Zacaries I]], preguntant si el títol de rei pertanyia a aquell que havia exercit el poder o aquell amb el llinatge reial. El papa responia que el poder reial hauria de tenir el títol reial també. En [[751]], Kilderic era destronat i tonsurat, ''deposit et detonsit'', a les ordres del successor de Zacaries, [[Esteve II]], perquè, segons [[Einhard]], ''quia non erat utilis'', "no era útil". Els seus cabells llargs eren el símbol de la seva dinastia i dels drets reials (alguns diuen poders màgics); tallant-los, el despullaven de totes les prerrogatives reials. En [[752]], ell i el seu fill Theuderic es traslladen al monestir de [[Saint-Bertin]], encara que alguns diuen que ell va anar a [[Saint-Omer]] i Teodoric a [[Saint-Wandrille]]. Moria aproximadament quatre anys més tard. Sota el [[dinastia Carolíngia|carolingis]] rebia mala premsa, sent anomenat un ''rex falsus'', rei fals, malgrat el fet que era Pipí qui havia usurpat el seu tron. |
No va prendre part en cap afer públic, que fos dirigit, pels majordoms de palau. Quan, en [[747]], Carloman es retirà a un monestir, Pipí decideix agafar la corona reial. Pipí envià cartes al papa [[Zacaries I]], preguntant si el títol de rei pertanyia a aquell que havia exercit el poder o aquell amb el llinatge reial. El papa responia que el poder reial hauria de tenir el títol reial també. En [[751]], Kilderic era destronat i tonsurat, ''deposit et detonsit'', a les ordres del successor de Zacaries, [[papa Esteve II|Esteve II]], perquè, segons [[Einhard]], ''quia non erat utilis'', "no era útil". Els seus cabells llargs eren el símbol de la seva dinastia i dels drets reials (alguns diuen poders màgics); tallant-los, el despullaven de totes les prerrogatives reials. En [[752]], ell i el seu fill Theuderic es traslladen al monestir de [[Saint-Bertin]], encara que alguns diuen que ell va anar a [[Saint-Omer]] i Teodoric a [[Saint-Wandrille]]. Moria aproximadament quatre anys més tard. Sota el [[dinastia Carolíngia|carolingis]] rebia mala premsa, sent anomenat un ''rex falsus'', rei fals, malgrat el fet que era Pipí qui havia usurpat el seu tron. |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 22:33, 16 gen 2013
Plantilla:CaixaMerovingis Khilderic III (mort aproximadament 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, era el catorzè i darrer rei de la dinastia Merovíngia.
El tron havia estat vacant durant set anys quan el majordom de palau, Carloman i Pipí el Breu, decidí en 743 reconèixer Kilderic com rei. Ni el seu llinatge ni la seva relació a la família Merovíngia són coneguts amb certesa. Pot haver estat el fill de Khilperic II.
No va prendre part en cap afer públic, que fos dirigit, pels majordoms de palau. Quan, en 747, Carloman es retirà a un monestir, Pipí decideix agafar la corona reial. Pipí envià cartes al papa Zacaries I, preguntant si el títol de rei pertanyia a aquell que havia exercit el poder o aquell amb el llinatge reial. El papa responia que el poder reial hauria de tenir el títol reial també. En 751, Kilderic era destronat i tonsurat, deposit et detonsit, a les ordres del successor de Zacaries, Esteve II, perquè, segons Einhard, quia non erat utilis, "no era útil". Els seus cabells llargs eren el símbol de la seva dinastia i dels drets reials (alguns diuen poders màgics); tallant-los, el despullaven de totes les prerrogatives reials. En 752, ell i el seu fill Theuderic es traslladen al monestir de Saint-Bertin, encara que alguns diuen que ell va anar a Saint-Omer i Teodoric a Saint-Wandrille. Moria aproximadament quatre anys més tard. Sota el carolingis rebia mala premsa, sent anomenat un rex falsus, rei fals, malgrat el fet que era Pipí qui havia usurpat el seu tron.
Referències
- Junghans, W. Die Geschichte der fränkischen Konige Childerich und Clodovech (Göttingen, 1857).
- Chiflet, J.J. Anastasis Childerici I Francorum regis (Ambers, 1655).
- Cochet, J.B.D. Le Tombeau de Childeric I, roi des Francs (París, 1859).
- Lavisse, E. Histoire de France, tome ii. (París, 1903).
- Wallace-Hadrill, J.M., translator, 1960. The Fourth Book of the Chronicle of Fredegar with its Continuations Connecticut: Greenwood Press.
- Wallace-Hadrill, J.M. The Long-Haired Kings. Londres, 1962.
- Einhard. Annales Regni Francorum.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khilderic III |
Vegeu també
- Francs (article principal de regnes francs)
- Dinastia Merovíngia
Precedit per: Teodoric IV |
Rei dels Francs 743 - 751 |
Succeït per: Pipí el Breu |