Lluís Serrahima i Villavecchia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m error en cat
Línia 17: Línia 17:
{{ORDENA:Serrahima Villavecchia, Lluis}}
{{ORDENA:Serrahima Villavecchia, Lluis}}
[[Categoria:Cantants barcelonins en català]]
[[Categoria:Cantants barcelonins en català]]
[[Categoria:Cercle Artístic de Sant LLuc]]
[[Categoria:Cercle Artístic de Sant Lluc]]
{{persona viva}}
{{persona viva}}



Revisió del 21:09, 21 gen 2013

Lluís Serrahima i Villavecchia (Barcelona, 1931), fill de Maurici Serrahima i Bofill, és escriptor i llicenciat en dret. Va ésser un dels pioners indiscutibles de la Nova Cançó. El seu article Ens calen cançons d'ara, publicat el 1959 a Germinàbit és considerat el text fundacional del moviment.

Tot i que va actuar diverses vegades en públic interpretant alguns temes propis (va cantar Jo sóc pansit com la lluna a la sessió celebrada al CICF el 19 de desembre del 1961), no va enregistrar cap disc i va abandonar aviat els escenaris, tot i que continuà escrivint ara i adés textos per a altres intèrprets: Miquel Porter i Moix (Sóc un burgès), Els 4 Gats (Cla i Cat), Maria del Mar Bonet (Què volen aquesta gent?), etc.

A mitjans de la dècada del 1980 la Generalitat de Catalunya el va posar al capdavant d'un departament dedicat a la cançó en totes les seves manifestacions.[1]

L'any 2007 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, juntament amb els components de Els Setze Jutges.

Referències

  1. Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 260

Enllaços externs