Lluís XII de França

Imatge de Lluís XII de França.

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans el Pare del Poble ( Blois 1462 - París 1515 ), duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498-1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Orígens familiars

Nasqué el 27 de juny de 1462 sent fill del duc Carles I d'Orleans i la seva tercera esposa Maria de Cleves. Era nét per línia paterna del duc Lluís I d'Orleans i Valentina Visconti, i per línia materna del duc Adolf II de Cleves i Maria de Borgonya. Per línia paterna era besnét del rei Carles V de França i cosí alhora de Carles VIII de França.

Origen del sobrenom

Els Estats Generals de França de 1506 van acordar per unanimitat concedir-li el títol de Pare del Poble.

Duc d'Orleans i Valois

Escut de la Branca Valois-Orleans

El 1465 al quedar-se orfe fou adoptat pel rei Lluís XI de França, alhora que rebia els títols dels ducats de Valois i d'Orleans.

El 1484 descontent amb la regència d'Anna de França participa en l'anomenada Guerra Folla que agrupa una gran part dels nobles francesos contra la regent i el seu espòs. Finalment fou fet presoner a la batalla de Saint-Aubin-du-Cormier el juliol de 1488. Després de tres anys de presó fou indultat pel seu cosí Carles VIII i va continuar al costat seu durant les Guerres d'Itàlia, tot i que fracassà en els seus plans per fer-se amb el ducat de Milà.

Núpcies i descendents

Es casà el 1476 amb la princesa Joana de Valois, filla del rei Lluís XI de França i Carlota de Savoia. D'aquest matrimoni no tingueren fills i Lluís n'aconseguí el divorci el 1498.

Es va casar, en segones núpcies, el 8 de gener de 1499 a Nantes amb la duquessa Anna de Bretanya, viuda del seu cosí Carles VIII de França. D'aquesta unió nasqueren:

• la princesa Clàudia de França (1499-1524), casada el 1514 amb Francesc I de França
• la princesa Renata de França (1509-1575), casada el 1528 amb el duc Hèrcules II d'Este
• un fill sense nom (1508)
• un fill mort al néixer (1512)

El 9 d'octubre de 1514 es casà, en terceres núpcies, a Abbeville amb la princesa Maria Tudor, filla d'Enric VII d'Anglaterra i Elisabet de York. D'aquesta unió no tingueren fills.

Ascens al tron

El 1498 a la mort de Carles VIII de França fou nomenat hereu seu i per tant ascendí al tron francès. Lluís II d'Orleans era el cap de la dinastia Orleans i el parent mascle més proper al rei difunt.

El mateix any aconseguí l'anul·lació del seu primer matrimoni per part del Papa Alexandre VI, al concedir el duc d'Orleans a Cèsar Borja, fill del Papa, el ducat de Valentinois. Aquesta anul·lació comportà que el rei es casés de nou amb Anna de Bretanya, duquessa de Bretanya i vídua del rei difunt. Amb aquest matrimoni pretenia legimitzar el seu ascens al tron així com aconseguir mantenida unida a la corona l'important Ducat de Bretanya.

El 22 de setembre de 1504 el rei va firmar el Tractat de Blois, pel qual s'establia el casament de la seva filla gran amb el futur emperador Carles V d'Alemanya. Aquest casament suposava una possible unió de França amb l'Imperi i la Corona d'Aragó, sempre que el rei no tingués descendència masculina, per la qual cosa els Estats Generals de França de 1506 l'anul·laren. En aquell moment s'establí el casament de la seva filla Clàudia amb el cosí del rei, Francesc d'Angulema, i futur rei Francesc I de França.

Guerres d'Itàlia

Extensió del Ducat de Milà l'any 1494.

Article principal: Guerres d'Itàlia

Per l'ascendència de la seva àvia Lluís XII considerava que tenia drets sobre el ducat de Milà, conduint el Regne de França novament a guerres a Itàlia, ocupant el ducat el 1499. Va obtenir diverses victòries però la unió de la Lliga de Venècia, el Papa Juli II, Anglaterra, Ferran II d'Aragó i la República de Venècia, feu recular el seu exèrcit i les seves pretensions sobre Milà, del qual es veié obligat a marxar el 1512.

El 1501 aconseguí expulsar del tron el rei Frederic III de Nàpols. Aquest demanà ajuda al seu cosí Ferran el Catòlic, el qual partí amb un estol vers el reialme italià i n'aconseguí expulsar el rei francès el 1504. El comte-rei català però no retornà la corona napolitana al seu cosí sinò que l'integrà a la Corona d'Aragó.

Les Guerres d'Itàlia van provocar una pujada de preus i una debaluació de la moneda francesa. Això va comportar que els pagesos que tan sols tenien terres s'enriquissin venent els seus producutes mentre que la noblesa, perdent valor el seu diner en efectiu, haguessin de vendre terres a molt baix preu, sortint guanyant una nova força en els estaments: la burgesia.

La majoria de guerres dutes a terme per l'exèrcit francès es van desenvolupar a terres italianes però el 1512 Ferran II d'Aragó va conquerir el sud del Regne de Navarra, integrant-lo a la Corona de Castella.

Lluís XII de França va morir l'1 de gener de 1515 a París i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis.

Precedit per: Carles I	Duc de Valois i Orleans 1465–1515	Succeït per: reversió a la corona
Precedit per: Carles VIII l'Afable	Rei de França 1498–1515	Succeït per: Francesc I
Precedit per: Lluís el Moro	Duc de Milà 1499–1512	Succeït per: Maximilià Sforza
Precedit per: Frederic III	Rei de Nàpols 1498–1515	Succeït per: Ferran III

Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos del 987 a 1870

987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226    Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII

1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350    Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI

1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559    Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II

1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792    Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI

1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870      -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III

Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís XII de França