Pepe Beúnza: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
|||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
*{{Ref-llibre |cognom=Lederach |nom=John Paul |títol=Els anomenats pacifistes: La no violència a l'estat espanyol |editor=La Magrana |data=1983 }} |
*{{Ref-llibre |cognom=Lederach |nom=John Paul |títol=Els anomenats pacifistes: La no violència a l'estat espanyol |editor=La Magrana |data=1983 |pàgines=64-72}} |
||
*{{citar web |url=http://www20.gencat.cat/docs/icip/Continguts/LInstitut/Sala%20de%20Premsa/Documents/2012/Abril-Juny/El%20periodico%2018-3-12.pdf |títol=Pepe Beúnza |nom=Núria |cognom=Navarro |editor=el Periòdico |data=18/3/2012 }} |
*{{citar web |url=http://www20.gencat.cat/docs/icip/Continguts/LInstitut/Sala%20de%20Premsa/Documents/2012/Abril-Juny/El%20periodico%2018-3-12.pdf |títol=Pepe Beúnza |nom=Núria |cognom=Navarro |editor=el Periòdico |data=18/3/2012 }} |
||
Revisió del 10:04, 26 gen 2013
Pepe Beúnza (nascut a Beas de Segura, Jaén, el 1947) es considerat el primer objector de consciència al servei militar a l'estat espanyol de caire polític (es dir, reivindicatiu d'un canvi social, tot i que ell es declarà catòlic), i no solament religiós com havien dut a terme els testimonis de Jehovà abans d'ell.
Aviat es traslladà a València, degut a l'ofici del seu pare (notari), on feu els estudis universitaris d'enginyer tècnic agrícola. Viatjà per Europa i el 1963 visità la Comunitat de l'Arca, posant-se en contacte amb Lanza del Vasto, i així es va introduir en la no-violència.
El gener de 1971, ja preparat, presentant-se a la caserna, es va negar a incorporar-se a files, motiu pel qual se l'empresonà; i el 23 d’abril en un Consell de guerra se'l jutjà per desobediència i se l'envià durant gairebé dos anys a la presó de Jaén, que era de presos polítics, a complir la condemna. En el moment en què entrà a la presó començà una campanya de suport, amb una marxa a la presó, en la que participà Gonzalo Arias. Acabada la condemna, Pepe Beúnza i diversos companys, muntaren un servei civil en el barri d'Orriols de València. Llavors per donar publicitat a aquesta alternativa al servei militar, fou jutjat en un nou per consell de guerra per deserció, se l'empresonà de nou durant dos mesos i a continuació se l'envià durant 18 mesos a un batalló disciplinari al Sàhara de la legió.
El 1975 es traslladà a Catalunya, formant part del grup d'objectors de Can Serra, essent detinguts i empresonats al Castell de Figueres. Llavors amb la mort de Franco, es precipitaren ja els canvis que donaren més visibilitat a la lluita d'objecció de consciència i l'antimilitarisme en les que Pepe Beunza participà.
Pepe Beúnza va treballar a l'escola-taller d'agricultura de Caldes de Montbui, durant 18 anys. I després com a tècnic tècnic en el Parc Natural del Montnegre i el Corredor fins a la jubilació.
Se li concedí el Memorial Joan XIII per la Pau (1970).[1] El 29 de febrer de 2012, Pepe, va rebre el Premi de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) de Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori.[2]
Bibliografia
- Lederach, John Paul. La Magrana. Els anomenats pacifistes: La no violència a l'estat espanyol, 1983, p. 64-72.
Referències
- ↑ «Memorials Joan XIII per la Pau». Institut Víctor Seix de Polemologia.
- ↑ «Pepe Beúnza rep el Premi ICIP Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori». Institut Català Internacional per la Pau, 08-05-2012.