Control biològic de plagues

Icerya purchasi, una cotxinilla controlada eficaçment per la lluita biològica

El control biològic de plagues o lluita biològica en agricultura és un mètode de controlar les plagues (incloent-hi insectes, àcars, males herbes i malalties de les plantes) en el qual es fa servir la depredació, el parasitisme, l'herbivorisme o altres mecanismes naturals. Pot ser un important component dels programes de producció integrada

El control biològic es defineix com la reducció de la població de les plagues pels enemics naturals i típicament implica el paper de l'activitat humana. Normalment es redueix la població de la plaga però no s'acaba totalment amb ella. Els enemics naturals o agents de control biològic inclou depredadors, parasitoides, i patògens. En el cas dels agents contra les malalties de les plantes se'ls coneix com antagonistes.

El control biològic en males herbes inclou agents herbívors i patògens de les plantes a eliminar. Els depredadors com la marieta i crysopa, són espècies de vida lliure que consumeixen un gran nombre de preses durant la seva vida. Els parasitoides són espècies amb un estadi encara inmadur que es desenvolupa sobre o dins d'un hoste al qual finalment acaben matant. La majoria tenen un marge d’actuació molt estret. Moltes espècies d'himenòpters i alguns dípters són parasitoides. Els patògens causen malalties i això inclou bacteris, fongs, i virus. Aquests maten o afebleixen el seu hoste i són relativament específics de certs grups d'insectes.

D'estratègies de control biològic n'hi ha tres tipus bàsics: conservació, control clàssic, i augmentació.

Exemples

Els Chrysopidae són insectes depredadors abundants i eficients.

marietes, les larves d’aquest coleòpter són encara més voraces que els adults. Mengen pugonss però també àcars, i altres insectes fins i tot petites erugues. Tenir ortigues prop del terreny afavoreix les poblacions de marietes.

Els odonats (espiadimonis, cavallets del diable etc) i les seves larves aquàtiques són importants depredadors de mosquits. Si es fan campanyes indiscriminades de fumigació contra mosquits també s'eliminen els odonats.

Principis fonamentals

Dins qualsevol ecosistema, cada espècie està subjecta a la interacció amb factors de control, vivents o no, que regulen la dinàmica de la poblacció. Un paper important el representa la depredació el parasitisme i la competició entre les espècies. La capacitat de reacció homeostàtica d’un ecosistema depèn de factors biològics. En un ecosistema natural, per tant, le variació de població d’una espècie indueixen dinàmiques adaptatives dels components de l'ecosistema que interaccionen amb el seu nínxol ecològic. El resultat és una variació cíclica que tendeix a contenir la població en el temps, a evitar-ne l'extinció, llevat que es verifiquin en el mediambient canvis que portin, en sentit evolutiu o regressiu, a un canvi de la biocenosi.

Qualsevol esdeveniment, aplicat a un agrosistema o un altre sistema antropotitzat, comporta el control d’una espècie perjudicial per part del seu antagonista natural pot ésser definit com un sistema de lluita biològica. El control biològic per tant no és res més que l'applicació d’un model d’homoestasi en un sistema artificial.

Per la seva prerrogativa la lluta biològica no elimina totalment la polació de l’organisme perjudicial, però la manté dins de nivells que no fan mal econòmicament apreciable. Aquest aspecte diferencia de forma notable el control biològic d’altres sistemes de defensa com són la lluita química convencional amb un calendari de tractaments o el control biotècnic, en el qual es pot arribar a anular les poblacions perjudicials.

Conservació

La conservació dels enemics naturals és probablement el més important i pràctic sistema de control biològic. A tot arreu hi ha enemics naturals de les plagues que estan adaptades al mediambient i a les plagues i la seva conservació és generalment simple i econòmica. Els fongs infesten els dípters adults quan hi ha prou humitat.

Control clàssic

Consisteix en la introducció d’enemics naturals en un nou lloc on no s’hi trobava, això es fa normalment per les autoritats governamentals. Molt sovint es tracta de combatre una plaga que tampos és autòctona com en el cas del barrinador del blat de moro europeu als Estats Unitsi (Ostrinia nubilalis). L'insecte o organisme depredador a introduir ha de passar una extricta quarantena, després es produeix en massa i alliberat. Si l’insecte o organisme s’adapta a les condicions locals pot passar a formar part de la població natural de la zona, en altre cas es fan alliberaments repetits.

Exemples d'èxits sota el control biològic clàssic són: En els cítrics de la Xina segons consta documentalment l'any 304 de la nostra era (segons Joseph Needham)

El control de la cotxinilla dels agris Icerya purchasi, un insecte australià que a finals del segle XIX devastava els cítrics de Califòrnia es va fer amb un insecte depredador, Rodolia cardinalis , i un dípter parasitoid australians. En pocs anys aquesta cotxinilla va estar controlada.

El control clàssic és a llarg termini i econòmic. No sempre funciona acostuma a ser més efectiu contra les plagues exòtiques però ho és menys en els insectes autòctons.

Augmentació

En aquesta estratègia es tracta d’alliberar al medi més enemics naturals. Això es pot fer en grans quantitats o de forma inoculativa (en un moment crític per la plaga) A més es poden modificar les tècniques de conreu per a afavorir als depredadors. Un exemple d'això és lús del parasitoid, Encarsia formosa, per al control de la mosca blanca dels hivernacles i l’àcar predador, Phytoseiulus persimilis, en el control d’altres àcars.

Les marietes i les crysopes s'alliberen al medi en quantitats inundatives de l’ordre de 1 a 50 per metre quadrat. Els nematodes que mengen insectes s’alliberen en quantitas de milions o fins i tot bilions per hectàrea

Un sistema per atraure insectes Dermaptera

La manipulació de l'hàbitat o del mediambient és una altra forma d’augmentació. Per exemple es fa mantenint zones de vegetació i altres refugis artificials per als depredadors adults. Hi ha dificultat de fer això en grans explotacions agrícoles. També s'ha de tenir en compte que aquestes pràctiques no afavoreixin també les plagues.

Efectes de les espècies invasores

L’espècie invasora Alternanthera philoxeroides va ser controlada a Florida amb la introducció del coleòpter específic Agasicles hygrophila

Les espècies invasores estan estretament lligades amb el control biològic ja que pel fet de ser invasores poden no tenir enemics naturals.

Resultats negatius

En alguns casos s'han produït encara més danys, per exemple quan la mangosta va ser introduïda a Hawaii per tal de controlar les rates, ja que la mangosta va preferir com a preses els ocells endèmics de Hawaii, especialment els seus ous. Tanmateix aquesta introducció de mangostes no es va fer seguint criteris científics. El gripau Bufo marinus, provingut de Hawaii, es va introduir a Austràlia en la dècada de 1930 per a controlar l’escarbat de la canya de sucre. Resultava que el gripau no podia enfilar-se a la part de dalt de les canyes de sucre (on es refugiaven els escarbats) i el nombre de gripaus va tenir una explosió demogràfica, alterant l’ecosistema australià; a més, els gripaus eren tòxics fins i tot per a les serps, que se’ls volien menjar. [1]

Enllaços externs

• Biological fight applied to the South countries - 10 min video
• News article related to controlling rats menace with domesticated white rats.
• Biological Control: A Guide to Natural Enemies in North America
• Beyond Pesticides - Provides information on pesticides and alternatives to their use.
• Grow'Em Organic Pest Control - organic pest control solutions available to small- and large-scale gardeners, described in detail
• Construction of a garden and implementation of natural pest control
• 2 other pdf-files about the construction of a garden and implementation of natural pest control
• Education movies about biological pest control of white flies, aphids and spider mites in greenhouses
• Association of Natural Biocontrol Producers (ANBP) Trade association of biological pest control industry.
• Successful biocontrol of the GWSS in French Polynesia
• R. James Cook «Making Greater Use of Introduced Microorganisms for Biological Control of Plant Pathogens». Annual Review of Phytopathology, vol. 31, September 1993, pàg. 53–80. DOI: 10.1146/annurev.py.31.090193.000413.
• (PDF) Falta indicar la publicació.
• Falta indicar la publicació.
• Alternative Methods of Mole Cricket Control at the University of Florida