Renúncia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: eu:Dimisio
m Canviant listaref per referències
Línia 30: Línia 30:


== Referències ==
== Referències ==
{{listaref}}
{{Referències}}


{{cite web |url=http://www.waiverform.org/ |title=Information on Waiver Forms |author=Howe, B |publisher=Open Publishing |date=17 May 2011 |work=Waiver Form Information |accessdate=22 February 22, 2012 }}
{{cite web |url=http://www.waiverform.org/ |title=Information on Waiver Forms |author=Howe, B |publisher=Open Publishing |date=17 May 2011 |work=Waiver Form Information |accessdate=22 February 22, 2012 }}

Revisió del 20:40, 30 gen 2013

Renúncia es l’acte jurídic unilateral pel qual el titular d’un dret n’abdica, sense beneficiari determinat.

Un exemple de renúncia és un disclaimer, el qual passa a ser una renúncia quan és acceptat. Altres noms per a renúncies són, per exemple, les clàusules exculpatòries o l'alliberament legal.

Elements de la renúncia

  • És un acte jurídic unilateral. Això implica que necessita només la voluntat del seu autor per a ser eficaç, i no la voluntat concurrent de dues o més parts (a diferència, per exemple, de la donació, que por ser un contracte, si bé implica una renúncia per al donant, requereix acceptació per part del donatari).
  • Té per finalitat desfer-se o treure del patrimoni propi, el dret sobre el qual recau aquesta renúncia.
  • Li manca un beneficiari determinat.

Requisits de la renúncia

Per a que la renúncia sigui eficaç requereix:[1]

  • El dret ha de mirar només a l’interès individual del renunciant.
  • En el dret no està compromès l’interès públic, social o de l’altra persona.
  • La renúncia del dret no ha d’estar prohibida per la llei.

Característiques de la renúncia

  • És un acte jurídico, destinat a produir conseqüències de dret.
  • És unilateral.
  • És abstracta, és a dir que és irrellevant la causa que porta a la renúncia del dret.
  • És irrevocable.
  • És generalment consensual
  • És abdicativa, ja que no és el renunciant, sinò la llei, la que disposa a quin patrimoni anirà el dret renunciat.
  • És liberatòria, ja que es marxen amb el dret del patrimoni del renunciant, totes les càrregues, gravàmens i obligacions inherents a aquest dret.

Vegeu també

Referències

  1. Basat aproximadament en el que disposa l’article 122 del Codi Civil de Xile.

Howe, B. «Information on Waiver Forms». Waiver Form Information. Open Publishing, 17-05-2011. [Consulta: 22 February 22, 2012]. → Howe, B (17 May 2011). Open Publishing. Retrieved 22 Feb 2012

Enllaços externs