Diferència entre revisions de la pàgina «Unió de la Llengua Neerlandesa»

Salta a la navegació Salta a la cerca
→‎El pacte: una mica més d'ortografia
(→‎El pacte: una mica més d'ortografia)
 
==El pacte==
El nom oficial del pacte és «TractaTractat entre el Regne de Bèlgica i el Regne dels Països Baixos sobre La Unió de la Llengua Neerlandesa».<ref>En neerlandès: Verdrag tussen het Koninkrijk België en het Koninkrijk der Nederlanden inzake de Nederlandse Taalunie.</ref> i l'objectiu és: «la integració dels Països Baixos i de la Comunitat neerlandesa de Bèlgica en l'ambit de la llengua i literatura neerlandeses al sentit més ampli.» Una de les seves activitats més conegudes és l'edició de la ''Llista de les paraules neerlandeses''<ref>Nederlandse Taalunie, ''Woordenlijst de Nederlandse Taal'', Tielt/Den Haag, 2005, 14è edició, ISBN 9789012105903</ref> que és el registre normatiu de l'ortografia. Normalment es preveu una nova edició cada deu anys, però després de la controversia sobre l'édició actual, s'ha decidit que el 2015 no haurahi haurà cap revisió.
 
El [[12 de desembre]] de [[2003]] [[Surinam]] va signar un pacte d'associació, aprovat pel parlament el 2004 i efectiu des de l'[[1 de gener]] de [[2005]]. El 2007 les [[Antilles Neerlandeses]] van seguir i el [[2011]] [[Aruba]].<ref>Text del tractat d'associació: [http://taalunie.org/associatieovereenkomst-nederlandse-taalunie-en-republiek-suriname «Associatieovereenkomst Nederlandse Taalunie en de Republiek Suriname»]</ref>
 
L'[[afrikaans]] és una llengua molt parentpropera al neerlandès. Malgrat unes diferències gramaticals i ortogràfiques, uns 95% del vocabulari hi correspon. Si l'accent és força diferent, hom pot sense problema llegir la llengua de l'altre. El 1994, pocs dies abans les primeres eleccions democràtiques de Sud-àfrica, La Unió va decidir de sostenir l'afrikaans amb beques per estudiants que volien estudiar el neerlandès.<ref>Petrus van Eeden, [http://www.afrikaans.nu/afrikaans_hoort_by_nederlands.pdf ''Afrikaans hoort by Nederlands. Ons Afrikaanse taalverdriet''], Brussel·les, Vrije Universiteit Brussel, 1995, pàgina 209</ref> El 2008 el secretari d'estat de Cultura neerlandès i el ministre de Cultura de Flandes van defensar l'entrada de Sud-àfrica. El govern sudafricàsud-africà s'hi oposa encara però l'Acadèmia sudafricanasud-africana de ciències i arts<ref>En afrikaans: Afrikaanse Akademie vir Wetenskap en Kuns,</ref> participa en les conferències de la Taalunie.
 
La moció de conclusió de la conferència ''Neerlandès, llengua universal'', a l'occasionocasió del 3è aniversari de la Taalunie, el 2010 va estipular, entre altres: «els participants van explorar com es podria més utilitzar el parentatparentiu entre l'afrikaans i el neerlandès. […] Un bescanvi de coneixement i d'experiència sobre la seva cultura reciproca, sobre ensenyament de llengua en un context plurilingüe, l'exploració d'altres llengües i infrastructuresinfraestructures podrien ser un enriquiment per a tots.<ref>[http://taalunie.org/sites/taaluniecorp/files/Slotverklaring.pdf «Slotverklaring Nederlands, wereldtaal» {{nl}}] Brugge, 20 november 2010, pàgina 2 (en català: Conclusió de la conferència, neerlandès, llengua universal)</ref> A la mateixa ocasió la president de la junta dels ministres de La Unió de la Llengua Neerlandesa i el ministre d'Arts i de Cultura de Sud-àfrica van subscriure una declaració d'intencions per a millora la col·laboració.<ref>Text de la declaració vegeu [http://taalunieversum.org/sites/tuv/files/downloads/south-africa_letter_of_intent.pdf «Letter of intent for closer cooperation»{{en}}]</ref>
 
==Unes activitats destacades==

Menú de navegació