Enric Vicent Sòria i Parra: diferència entre les revisions
Enllaços |
Premis |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Enric Sòria va nàixer a [[Oliva (Safor)|Oliva]] (la Safor) el 1958. És llicenciat en Història per la [[Universitat de València]]. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a corrector, traductor, professor de català i redactor. Com a escriptor, ha publicat els poemaris ''Mirall de miratges'' (1981), ''Varia et memorabilia'' (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València de literatura de 1983, ''El joc i el foc'' (1989), ''Compàs d'espera'' (1993) i ''L'instant etern'' (1999), Premi de la Crítica de l'[[IIFV]] i [[Premi Carles Riba de poesia|premi Carles Riba]]. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles ''Incitacions'' (1997) i ''L'espill de Janus'' (2000) ([[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or d'assaig]], 2001) És autor del dietari ''Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic'' (1990), obra guardonada amb el [[Premi Joanot Martorell de narrativa|premi Joanot Martorell]] de 1990, i el 2004 ha estat premiat amb el [[Premi Carles Rahola d'assaig|Carles Rahola d'assaig]] per ''La lentitud del mar (Dietari 1989-1996)''. També ha publicat l'assaig ''Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990)'' (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara [[El Temps]], [[Daina]], [[L'Ullal]], [[Papers]] o [[Saó]]. Juntament amb [[Heike van Lawick]] ha traduït ''[[La metamorfosi]]'' (1989) de [[Franz Kafka]] i ''Confessions d'un opiòman anglès'' (1995) de [[Thomas de Quincey]]. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües. |
Enric Sòria va nàixer a [[Oliva (Safor)|Oliva]] (la Safor) el 1958. És llicenciat en Història per la [[Universitat de València]]. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a corrector, traductor, professor de català i redactor. Com a escriptor, ha publicat els poemaris ''Mirall de miratges'' (1981), ''Varia et memorabilia'' (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València de literatura de 1983, ''El joc i el foc'' (1989), ''Compàs d'espera'' (1993) i ''L'instant etern'' (1999), Premi de la Crítica de l'[[IIFV]] i [[Premi Carles Riba de poesia|premi Carles Riba]]. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles ''Incitacions'' (1997) i ''L'espill de Janus'' (2000) ([[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or d'assaig]], 2001) És autor del dietari ''Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic'' (1990), obra guardonada amb el [[Premi Joanot Martorell de narrativa|premi Joanot Martorell]] de 1990 i amb el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de dietari]] de 1992, i el 2004 ha estat premiat amb el [[Premi Carles Rahola d'assaig|Carles Rahola d'assaig]] per ''La lentitud del mar (Dietari 1989-1996)'' que també va ser premiat amb el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de dietari]] al 2006. També ha publicat l'assaig ''Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990)'' (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara [[El Temps]], [[Daina]], [[L'Ullal]], [[Papers]] o [[Saó]]. Juntament amb [[Heike van Lawick]] ha traduït ''[[La metamorfosi]]'' (1989) de [[Franz Kafka]] i ''Confessions d'un opiòman anglès'' (1995) de [[Thomas de Quincey]]. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües. |
||
== Enllaços == |
== Enllaços == |
||
Revisió del 09:59, 2 feb 2013
Enric Sòria (Oliva 1958). Assagista i poeta valencià.
Biografia
Enric Sòria va nàixer a Oliva (la Safor) el 1958. És llicenciat en Història per la Universitat de València. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a corrector, traductor, professor de català i redactor. Com a escriptor, ha publicat els poemaris Mirall de miratges (1981), Varia et memorabilia (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València de literatura de 1983, El joc i el foc (1989), Compàs d'espera (1993) i L'instant etern (1999), Premi de la Crítica de l'IIFV i premi Carles Riba. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles Incitacions (1997) i L'espill de Janus (2000) (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 2001) És autor del dietari Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic (1990), obra guardonada amb el premi Joanot Martorell de 1990 i amb el Premi Crítica Serra d'Or de dietari de 1992, i el 2004 ha estat premiat amb el Carles Rahola d'assaig per La lentitud del mar (Dietari 1989-1996) que també va ser premiat amb el Premi Crítica Serra d'Or de dietari al 2006. També ha publicat l'assaig Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990) (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara El Temps, Daina, L'Ullal, Papers o Saó. Juntament amb Heike van Lawick ha traduït La metamorfosi (1989) de Franz Kafka i Confessions d'un opiòman anglès (1995) de Thomas de Quincey. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.