Màquia: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de: 83.32.36.229 (discussió) fins l'última edició de: RibotBOT |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
La '''màquia''' és una [[formació vegetal]] densa i ombrívola formada per [[arbustos]] alts (1,5-2 m) de tipus [[esclerofil·le]], és a dir, adaptada a la sequera. |
La '''màquia''' és una [[formació vegetal]] densa i ombrívola formada per [[arbustos]] alts (1,5-2 m) de tipus [[esclerofil·le]], és a dir, adaptada a la sequera. |
||
==Particularitats== |
==Particularitats== |
||
És pròpia de les terres de [[ |
És pròpia de les terres de la [[Mediterrània]] amb una gran sequera estiuenca: sud d'[[Europa]], nord d'[[Àfrica]] i zones del [[Pròxim Orient]] com el sud de [[Turquia]] i el [[Líban]]. A les terres de parla catalana ocupa les muntanyes mitjanes i baixes del [[País Valencià]], les [[Illes Balears]] i la major part de [[Catalunya]]. Ecosistemes anàlegs a la màquia es poden trobar a les regions de clima mediterrani de [[Califòrnia]] (''chaparral''), [[Xil-le]], [[Sudàfrica]] (''fynbos'') i el [[sud d'Austràlia]] (''kwongan''). |
||
De la paraula màquia, d'origen [[Itàlia|italià]], deriva el mot francès [[maquis]] que a la [[II Guerra Mundial]] i la [[Guerra Civil Espanyola]] es va emprar per designar els [[guerrilla∣guerrillers]] que s'amagaven entre aquest tipus de vegetació. |
|||
Les espècies vegetals a la màquia són força variables, s'hi troben espècies arbustives ([[Arbocer|arboç]], [[marfull]], [[llentiscle]], [[margalló]], etc) però també es poden trobar alguns [[arbres]], de mida reduïda, com l'[[alzina]], el [[roure]], l'[[auró negre]] o l'[[ullastre]]. Es diferencien dos grans tipus de comunitat vegetal, les espècies que les caracteritzen poden estar complementades per d'altres: |
Les espècies vegetals a la màquia són força variables, s'hi troben espècies arbustives ([[Arbocer|arboç]], [[marfull]], [[llentiscle]], [[margalló]], etc) però també es poden trobar alguns [[arbres]], de mida reduïda, com l'[[alzina]], el [[roure]], l'[[auró negre]] o l'[[ullastre]]. Es diferencien dos grans tipus de comunitat vegetal, les espècies que les caracteritzen poden estar complementades per d'altres: |
||
Revisió del 07:06, 3 feb 2013
La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-2 m) de tipus esclerofil·le, és a dir, adaptada a la sequera.
Particularitats
És pròpia de les terres de la Mediterrània amb una gran sequera estiuenca: sud d'Europa, nord d'Àfrica i zones del Pròxim Orient com el sud de Turquia i el Líban. A les terres de parla catalana ocupa les muntanyes mitjanes i baixes del País Valencià, les Illes Balears i la major part de Catalunya. Ecosistemes anàlegs a la màquia es poden trobar a les regions de clima mediterrani de Califòrnia (chaparral), Xil-le, Sudàfrica (fynbos) i el sud d'Austràlia (kwongan).
De la paraula màquia, d'origen italià, deriva el mot francès maquis que a la II Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola es va emprar per designar els guerrilla∣guerrillers que s'amagaven entre aquest tipus de vegetació.
Les espècies vegetals a la màquia són força variables, s'hi troben espècies arbustives (arboç, marfull, llentiscle, margalló, etc) però també es poden trobar alguns arbres, de mida reduïda, com l'alzina, el roure, l'auró negre o l'ullastre. Es diferencien dos grans tipus de comunitat vegetal, les espècies que les caracteritzen poden estar complementades per d'altres:
- Màquia continental de garric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae)
- Màquia litoral de garric i margalló (Querco-Pistacietum lentisci o Querco-lentiscetum)
Màquia continental de garric i arçot
Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitats força variables i la presència d'un estrat herbaci poc important. Es troba a zones interiors de clima continental sec com la Depressió Central catalana. A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garric A l'estrat arbustiu podem trobar: càdec, arçot, savina
Màquia litoral de garric i margalló
Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitat importants (fins a 4 metres, però normalment d'un a dos metres) i la presència d'espècies que no toleren el fred (psicrofobes). Es troba a la zona costanera de la Mediterrània amb clima sec, sobre sòls prims, de vegades calcaris i rocosos.
A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garrofer, ullastre A l'estrat arbustiu podem trobar: margalló, garric, llentiscle, arçot
També es pot trobar l'arítjol, la rogeta o l'esparreguera.