Arcadi García i Sanz: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
premis enllaços
Línia 13: Línia 13:
Fou membre corresponent de la [[Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], i de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. També formà part de la [[Institució Alfons el Magnànim]], el [[Consell Valencià de Cultura]] i altres organismes.
Fou membre corresponent de la [[Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], i de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. També formà part de la [[Institució Alfons el Magnànim]], el [[Consell Valencià de Cultura]] i altres organismes.


Entre d'altres, obtingué els premis Ferran Armengol ([[1974]]), Gumersind Bisbal ([[1981]]) i Serra d'Or ([[1982]]), a més del Premi de les Lletres Valencianes ([[1990]]) i la Creu de Sant Jordi de la [[Generalitat de Catalunya]] ([[1995]]).
Entre d'altres, obtingué els premis Ferran Armengol ([[1974]]), Gumersind Bisbal ([[1981]]) i [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|el Crítica Serra d'Or en edició d'obra catalana]] ([[1982]]) pel ''Llibre del Consolat del Mar'', a més del [[Premi de les Lletres Valencianes]] ([[1990]]) i la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]] ([[1995]]).


== Obra ==
== Obra ==

Revisió del 11:04, 3 feb 2013

Arcadi García i Sanz, (La Vall d'Uixó, 1926-1998) fou un historiador del dret.

Biografia

Llicenciat en dret per la Universitat de València (1948), es doctorà en 1983 per la Universitat de Barcelona, amb la tesi "El llibre del Consolat dins la història medieval del dret marítim català".

Entre els anys 1949-1954 va treballar en l'organització de la biblioteca i dels arxius notarials de l'Arxiu Episcopal de Vic i col·laborà en la fundació de la revista Ausa. Fins al 1961 treballà en l'estudi de la documentació medieval i del dret local de la zona nord del País Valencià i començà el de diverses institucions de dret econòmic i mercantil sota la direcció de Ramon d'Abadal i de Vinyals.

Exercí un temps la professió d'advocat i fou professor d'Història del Dret i de les Institucions a la Universitat de València i del Col·legi Universitari de Castelló, des de on impulsà la creació de la Universitat Jaume I (1991), i on fou degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques.

Formà part del consell de redacció del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i del consell assessor de la revista Drassan, del Museu Marítim de Barcelona. Col·aborà amb el Romanischer Seminar, de la Universitat de Basilea, en estudis històrics sobre dret marítim i dret valencià. Assessorà la redacció del reglament de les Corts Valencianes.

Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i de l'Institut d'Estudis Catalans. També formà part de la Institució Alfons el Magnànim, el Consell Valencià de Cultura i altres organismes.

Entre d'altres, obtingué els premis Ferran Armengol (1974), Gumersind Bisbal (1981) i el Crítica Serra d'Or en edició d'obra catalana (1982) pel Llibre del Consolat del Mar, a més del Premi de les Lletres Valencianes (1990) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995).

Obra

Enllaços externs