Peppermint frappé

Peppermint frappé és una pel·lícula espanyola de 1967 dirigida per Carlos Saura i protagonitzada per Geraldine Chaplin i José Luis López Vázquez en els papers principals.

Argument

Un parell de mans meticulosament cuidades, imatges de cultius, imatges d'una revista de moda per a un llibre de records personals... Les mans pertanyen a un metge sense pretensions i conservador anomenat Julián, que dirigeix una clínica de radiologia en la seva residència personal, assistit per una infermera tímida, de fines maneres, anomenada Ana.

Una tarda, Julián va convidat a casa de la mare del seu amic Pablo, on hi ha una trobada dels dos companys de la infància. Pablo és un aventurer carismàtic i sofisticat, que acaba de tornar d'Àfrica, amb la inesperada notícia que s'ha casat amb Elena, una dona jove, bella i despreocupada.

Pablo prepara a Julián una beguda, el seu còctel preferit, menta-frappé, mentre esperen l'entrada d'Elena. La visió d'Elena captiva Julián. Elena li recorda una misteriosa dona que havia vist tocant el tambor durant la Setmana Santa de Calanda. Ella insisteix que no el coneix, que no l'ha vist mai abans, ni ha estat mai a Calanda. Malgrat tot, Julián se sent immediatament atret per l'actitud cosmopolita d'Elena.

Durant els dies següents a la seva primera trobada, Julián torna cada vegada més enamorat de la dona de Pablo i sempre troba un pretext per passar una estona al seu costat.

Mentre Pablo està ocupat, Julián porta Elena de turisme per Conca. Malgrat la seva indiferència per les seves atencions, l'obsessió de Julián per Elena no disminueix. Frustrat per la seva incapacitat per guanyar el seu afecte, Julián gira la seva atenció cap a la seva assistenta en el laboratori, Anna, que en secret es consumia per Julián. Comencen una relació en la qual Julián manipula Ana, la coacciona a vestir-se i a actuar com Elena. Encara que estigui amb Ana, Julián continua anant darrere d'Elena, però ella s'hi resisteix amb una descarada burla.

Després d'una broma de Pablo i d'Elena, destinada a humiliar Julián, ell comença a planejar una venjança en contra de la parella. Aprofitant la curiositat que sent Elena sobre la seva relació amb Anna, Julián convida Elena i Pablo a trobar-se amb ell i Ana a la seva casa de camp. Abans que Pablo i Elena hi arribin, Julián aboca un líquid que sembla verí, en una gerra que conté menta-frappé. Quan Pablo i Elena arriben, Julián els diu que Ana vindrà una mica tard i els ofereix la beguda. Després d'uns glops, la parella comença a ridiculitzar Julián un cop més. Quan els fa efecte el verí, Julián posa els seus cossos dins d'un cotxe i el fa rodar fins a un precipici, perquè sembli que han mort d'accident.

De retorn a la casa de camp, Julián troba Ana ja vestida com la dona de Calanda. La pel•lícula acaba quan tots dos s'abracen.

Repartiment

• Geraldine Chaplin - Elena / Ana / dona de Calanda
• José Luis López Vázquez - Julián
• Alfredo Mayo - Pablo
• Emiliano Redondo - Arturo
• María José Charfole - Nena
• Francisco Venegas - Nen
• Pedro Luis Lozano - Nen
• Víctor Manuel Moreno - Nen
• Ana María Custodio - La mare de Pablo
• Fernando Sánchez Polack - Pacient

Premis

• Premi Festival internacional de cine de Berlín – Ós de Plata 1968: al millor director.
• Premi Círculo de Escritores Cinematográficos (CEC) 1968 : al millor actor, per a José Luis López Vázquez.
• Premi Círculo de Escritores Cinematográficos 1968: a la millor pel·lícula
• Premi Círculo de Escritores Cinematográficos 1968: al millor guió: Rafael Azcona, Angelino Fons i Carlos Saura.
• Premis Sant Jordi de Cine 1968 a la millor pel·lícula espanyola per a Carlos Saura.

Comentaris

La pel·lícula fou el primer èxit comercial important de Saura. Va guanyar l'Ós de Plata al millor director en el 18 Festival Internacional de Berlín.

Va ser seleccionat per competir en el Festival de Cannes 1968, que fou cancel·lat a causa dels fets del maig del 1968 a França.

Bibliografia

Aquest article és traduït del corresponent de la Vikipedia castellana.