Roure pènol: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: vi:Quercus robur
m Robot afegeix: ka:Quercus robur
Línia 71: Línia 71:
[[it:Quercus robur]]
[[it:Quercus robur]]
[[ja:ヨーロッパナラ]]
[[ja:ヨーロッパナラ]]
[[ka:Quercus robur]]
[[la:Quercus robur]]
[[la:Quercus robur]]
[[lmo:Quercus robur]]
[[lmo:Quercus robur]]

Revisió del 00:59, 5 feb 2013

Infotaula d'ésser viuRoure pènol
Quercus robur Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font degla i fusta de roure Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima930 anys Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnou Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN63532 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
GènereQuercus
EspècieQuercus robur Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El roure pènol (Quercus robur) és un arbre caducifoli molt gran, fins a 40 m. És un arbre corpulent i majestuós que arriba a viure centenars d'anys. És un dels principals roures silvestres d'Europa perquè forma grans boscos de manera natural, als Països Catalans només es troba a l'estatge montà d'algunes comarques del nord. Això és conseqüència del fet que requereix clima humit i sòls rics i profunds, és a dir clima d'influència atlàntica.

Descripció

Un roure pènol

El tronc és clivellat amb l'escorça grisenca. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat només a partir de 10 m d'alçada amb les branques verticals i capçada ampla. Quan creix aïllat es ramifica gairebé des de la base i fa la capçada arrodonida. La seva fusta és dura i resistent, és molt apreciada en fusteria i en construcció.

Les fulles són caduques, ovades i allargassades, sense pels o gairebé, profundament lobulades i amb dues orelleres a la base. El pecíol és molt curt, gairebé inexistent. Les fulles tenen de 5 a 10 cm. La seva nervació és pinnada. Els branquillons també són glabres (mancats de pels).

Les flors són unisexuals al mateix arbre (monoic), les masculines pengen en inflorescències de 3 a 8 cm, en canvi les femenines són erectes de 1 a 3 cm. Floreix cap al més de maig.

Els fruits són aglans que pengen d'un peduncle molt llarg de 6 a 8 cm, en grups de dos a cinc. Madura a la tardor i s'usava tradicionalment per a l'engreix del bestiar.

Distribució

Es distribueix per tota l'Europa atlàntica, central i bona part de l'oriental, des de Galícia als Urals. A Catalunya es localitza a la muntanya mijana amb influència atlàntica, en sòls humits i profunds, essent originàriament abundant a la plana d'Olot i a la Vall d'Aran[1], on forma rouredes (la roureda de roure pènol és l'associació Isopyro-Quercetum roboris)[2], si bé les localitzacions que prefereixen aquestes rouredes (sòls humits i profunds, típicament al fons de les valls) són també les més adients per l'agricultura, de manera que han estat històricament privades de gran part seu domini potencial. Manca a les Illes i al País Valencià.

Rouredes destacables

L'Arbre de Guernica és un roure

Referències

  1. Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5. 
  2. Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roure pènol

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

Plantilla:Enllaç AD