Pepe Beúnza

Pepe Beúnza (nascut a Beas de Segura, Jaén, el 1947) es considerat el primer objector de consciència al servei militar a l'estat espanyol de caire polític (es dir, reivindicatiu d'un canvi social), i no solament religiós (tot i que ell es declarà catòlic) com havien dut a terme els testimonis de Jehovà abans d'ell.

Aviat es traslladà a València, degut a l'ofici del seu pare (notari), on feu els estudis universitaris d'enginyer tècnic agrícola. Viatjà per Europa i el 1963 visità la Comunitat de l'Arca, posant-se en contacte amb Lanza del Vasto, i així es va introduir en la no-violència.

El gener de 1971, ja preparat, presentant-se a la caserna, es va negar a incorporar-se a files, motiu pel qual se l'empresonà; i el 23 d’abril en un Consell de guerra se'l jutjà per desobediència i se l'envià durant gairebé dos anys a la presó de Jaén, que era de presos polítics, a complir la condemna. En el moment en què entrà a la presó començà una campanya de suport, amb una marxa a la presó, en la que participà Gonzalo Arias. Acabada la condemna, Pepe Beúnza i diversos companys, muntaren un servei civil en el barri d'Orriols de València. Llavors per donar publicitat a aquesta alternativa al servei militar, fou jutjat en un nou per consell de guerra per deserció, se l'empresonà de nou durant dos mesos i a continuació se l'envià durant 18 mesos a un batalló disciplinari al Sàhara de la legió.

El 1975 es traslladà a Catalunya, formant part del grup d'objectors de Can Serra, essent detinguts i empresonats al Castell de Figueres. Llavors amb la mort de Franco, es precipitaren ja els canvis que donaren més visibilitat a la lluita d'objecció de consciència i l'antimilitarisme en les que Pepe Beunza participà.

Pepe Beúnza va treballar a l'escola-taller d'agricultura de Caldes de Montbui, durant 18 anys. I després com a tècnic tècnic en el Parc Natural del Montnegre i el Corredor fins a la jubilació.

Se li concedí el Memorial Joan XIII per la Pau (1970). El 29 de febrer de 2012, Pepe, va rebre el Premi de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) de Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori.

Bibliografia

• Lederach, John Paul. La Magrana. Els anomenats pacifistes: La no violència a l'estat espanyol, 1983, p. 64-72. 
• Navarro, Núria. «Pepe Beúnza». el Periòdico, 18-03-2012.

Enllaços externs

• El blog oficial de Pepe Beunza
• Catalunya independent i no violenta segons Terricabras i Beúnza (VilaWeb TV 31-1-2013)