Parc d'atraccions de Montjuïc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot posa {{cal coor cat}}
m Bot canvia {{cal coor}} per {{cal coor bcn}}
Línia 42: Línia 42:




{{cal coor cat}}
{{cal coor bcn}}
{{ORDENA:Parc D'Atraccions De Montjuic}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Parc D'Atraccions De Montjuic}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Parcs de Barcelona]]
[[Categoria:Parcs de Barcelona]]

Revisió del 01:14, 11 feb 2013

Infotaula d'organitzacióParc d'atraccions de Montjuïc
Dades
Tipusparc d'atraccions
entitat desapareguda Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació18 juny 1966
Data de dissolució o abolició27 setembre 1998 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Visitants anuals900.000 (1994) Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El parc d'atraccions de Montjuïc va ésser inaugurat el juny del 1966 i va romandre en funcionament durant 32 anys, fins el setembre del 1998. Era ubicat a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, en un punt on actualment hi ha els Jardins de Joan Brossa, prop del castell de Montjuïc. L'espai que ocupava corresponia en part als terrenys d'un antic destacament militar d'artilleria de costa (dit "Álvarez de Castro"), a les restes d'un anterior parc d'atraccions anomenat Maricel (1930-1936) i a diverses barriades de barraques, entre les quals destaquen Maricel i Tres Pins. Tot va ser enderrocat per procedir a les obres del nou parc d'atraccions.

La seva construcció, de caràcter semi-privat, fou promoguda i duta a terme per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas, que després d'un acord amb l'ajuntament de Barcelona, disposà d'una concessió per a l'explotació dels terrenys del parc per a 30 anys. Borges ja tenia experiència en la direcció d'aquesta mena d'instal·lacions, i fins llavors havia dirigit, entre altres, el parc Coney Island a Caracas (cal no confondre'l amb el Coney Island de Nova York).

Inaugurat parcialment el 23 de juliol del 1966, el parc d'atraccions de Montjuïc tingué una gran acollida per part de la ciutat i dels turistes que la visitaven, convertint-se en un gran atractiu. Va arribar a comptar amb més de 40 atraccions de tot tipus, a més d'un teatre-auditori on se celebraven diferents actuacions d'artistes de renom o festivals variats. L'èxit del seu funcionament des dels seus inicis, pot vincular-se directament als espectacles que es feien en aquest teatre, accessibles amb la simple adquisició de l'entrada al parc i, especialment, al tipus d'atraccions mecàniques que al seu moment van ser una vertadera revolució respecte a les que es coneixia fins aleshores, com la Coctelera, la Gran Muntanya Russa, el Loco Ratón o el Zig-Zag. A finals dels anys seixanta, el parc es va donar per acabat, tot i que havia certes diferències amb el projecte original.

Cap al 1973, l'espanyol Carlos Merino es va fer càrrec del parc d'atraccions de Montjuïc, aprofitant per reacondicionar la infraestructura i instal·lacions, i per muntar noves atraccions que engrandiren l'oferta del parc. Una profunda remodelació que inclogué l'entrada d'algunes de les atraccions més mítiques del parc, com el Pulpo, Amor Express, El Barco Mississippi o Noriavisión, aquesta darrera la roda de fira més alta dels Països Catalans que s'havia instal·lat fins al moment.

El parc va seguir gaudint d'un èxit de referència, però cap a la dècada de 1990, la moda dels nous parcs temàtics van començar a arraconar-lo, i només la instal·lació d'una espectacular muntanya russa anomenada Boomerang aconseguí mantindre el nivell durant una temporada. Malgrat tot, la falta d'inversions provocada per la proximitat de la fi de la concessió, va anar fent disminuïnt el nombre de visitants. En aquesta situació, els posteriors desacords entre l'empresa i l'ajuntament l'abocaren a la clausura definitiva, el 27 de setembre del 1998.

En tancar-se, el parc d'atraccions de Montjuïc fou immediatament desmantellat, retirant-se les atraccions que podien aprofitar-se. Després d'uns anys d'abandonament, els terrenys varen ésser acondicionats per tal d'ubicar els actuals Jardins de Joan Brossa, inaugurats l'any 2003.

Enllaços externs