Sayyid Alí Muhàmmad: diferència entre les revisions
m Robot modifica: ar:علي محمد رضا الشيرازي |
m r2.7.1) (Robot afegeix: kk:Баб |
||
| Línia 76: | Línia 76: | ||
[[it:Báb]] |
[[it:Báb]] |
||
[[ja:セイイェド・アリー・モハンマド]] |
[[ja:セイイェド・アリー・モハンマド]] |
||
[[kk:Баб]] |
|||
[[ko:시이드 알리 모하마드]] |
[[ko:시이드 알리 모하마드]] |
||
[[lt:Babas]] |
[[lt:Babas]] |
||
Revisió del 18:51, 12 feb 2013
  | |
| Nom original | (fa) باب (ar) الْبَاب |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fa) عَلی مُحَمَّد شیرَازی 20 octubre 1819 Xiraz |
| Mort | 9 juliol 1850 (30 anys) Tabriz |
| Causa de mort | Pena de mort (Ferida per arma de foc ) |
| Sepultura | Santuari del Báb |
| Dades personals | |
| Religió | Fe babí |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós, manifestació de Déu, predicador, comerciant |
| Família | |
| Cònjuge | Khadíjih-Bagum (1842–1850) |
  | |
Sayyid Alí Muhàmmad Xirazí (Shiraz, 20 d'octubre de 1819 - Tabriz, 9 de juliol de 1850) conegut com el Báb, fou el fundador de la fe babí i precursor del profeta Bahà'u'llàh, fundador de la religió bahà'í.
Biografia
Orfe de molt jove fou criat per un oncle i cap als 20 anys fou enviat a Bushire. En un viatge a Karbala va conèixer Sayyid Kàzim Raixtí, cap dels moviment religiós dels xaykhis; Kazim va morir el desembre del 1843 i el 23 de maig de 1844, el seu deixeble Mol·là Hussayn, el va reconèixer com el Mahdí esperat (pels musulmans, el restaurador de l'islam a la Terra), "Porta (Bab) cap a la Veritat", o qàïm que promet l'islam i el precursor del promès de totes les èpoques i religions ("Aquell a qui Déu farà manifest"), el qual hauria de portar la pau i unitat a tota la humanitat. Mol·là Hussayn fou conegut després com el primer creient i com Bab al-Bab, nom que li va donar el propi Ali Muhammad.
El Bab titllava els mul·làs i els mújtahids de corruptes i aviat va tenir molts seguidors. Amb aquestes ensenyances i altres, com el concepte que totes les religions tenen el mateix origen diví però que han aparegut adaptats a les circumstàncies i capacitat de la humanitat en cada època (concepte conegut com revelació progressiva) o com la igualtat entre homes i dones i la condemna de tota mena de prejudicis, va fundar una nova religió totalment independent de l'islam coneguda com la Fe babí. Els seus seguidors s'anomenaven babís.
En una peregrinació a la Meca es va declarar el Mahdí, però no va tenir cap transcendència i el 1845 va tornar a Shiraz on les seves predicacions i ensenyaments van causar disturbis; els seus seguidors foren arrestats per orde del governador local Mirza Hussayn-Khan Ajudanbaix i expulsat de la ciutat; el xa Muhammad Xah Qajar va enviar un representant de nom Yahyahi Darabi, que fou convertit pel Bab. A Teheran, Mirza Hussayn Alí Nuri (el futur Bahà'u'llàh) i son germà Mirza Yahya Nuri (el futur Subh-i Azal) es van fer partidaris de la nova religió.
Una epidèmia de colera declarada a Shiraz va fer fugir molta gent, entre els quals els membres del govern territorial. El Bab es va traslladar a Isfahan on fou protegit pel governador, el georgià Manuixihr-Khan Mutamad-ad-Dawla, però a la seva mort el Bab fou cridat a Teheran i arrestat pel camí, sent enviat a la fortalesa de Mahku a l'Azerbaidjan (estiu del 1847). L'abril de 1848 van esclatar disturbis en diverses ciutats instigats per la propaganda babi. Mentrestant, el Bab havia convertit el comandant de la fortalesa on estava presoner, Alí-Khan, i fou transferit a un altra fortalesa, el castell de Gihrik i després a Tabriz, on una comissió de mújtahids l'havia de jutjar.
El moviment guanyava cada dia partidaris i el ministre Mirza Taqi-Khan (que havia substituït Hajjí Mirza Aghasi, destituït pel nou xa Nàssir-ad-Din Xah) pensava que calia executar al Bab per aturar el seu moviment. La primavera del 1850 foren executats set dels seus propers col·laboradors (coneguts com "els set màrtirs de Teheran"), entre els quals figurava l'oncle que l'havia criat, Agha Sayyid Ali.
El Bab havia estat retornat a la fortalesa de Gihrik i en saber la notícia i va preveure que li quedava poc temps a viure; i efectivament, el juliol fou retornat a Tabriz on fou condemnat a ser afusellat junt amb els seus deixebles Mul·là Muhàmmad Alí de Yazd i Agha Sayyid Hussayn; el segon durant el passeig públic pels carrers de Tabriz per a ser insultats pel poble, va fer apostasia i fou perdonat i el Bab li va encarregar de executar les seves darreres voluntats i posar en seguretat alguns dels seus objectes i escrits personals (l'apostasia no li va servir de gaire doncs poc després de complir la seva missió fou igualment mort).
L'execució la va portar a terme el regiment cristià manat per Sam Khan; la primera descarrega va tallar les cordes dels dos condemnats i els va deixar lliures i Sam Khan, esparverat, no va voler seguir endavant; un altre grup d'execució va haver d'anar al lloc el 9 de juliol de 1850 i aquesta vegada el Bab i el seu company van morir. El seu cos fou retirat pels babis de la fossa i amagat a Teheran uns anys, i portat després a Acre on reposa en un mausoleu al Mont Carmel. Més de 20.000 babís van ser martiritzats per les seves creences en els anys immediatament posteriors. L'any 1863 Bahà'u'llàh va declarar ser el promès del Bàb i de totes les èpoques ("Aquell a qui Déu farà manifest"). Pràcticament tots els babís van acceptar la nova revelació, anomenada Fe bahà'í. Els bahà'ís commemoren el naixement, declaració com a manifestació de Déu i el martiri del Bàb com a dies sagrats.
El Bab va deixar diverses obres les principals de les quals són el seu Bayan àrab i Bayan persa, i el Dalail-i saba (les set proves).
Doctrina
La seva doctrina té quatre punts principals:
- Derogació de la xaria islàmica sobre pregaria, dejuni, matrimoni, divorci i successions, declarant que la veritat de la missió profètica de Mahoma s'acabava el 1844.
- Interpretació de les paraules Infern, Paradís, Mort, Resurrecció, etc... no com el final del món físic sinó com el final del cicle profètic
- Establiment de noves institucions
- Camí cap a un nou cicle profètic que Deu manifestarà (el Promès)