Mont Rainier: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Mount Rainier over Tacoma.jpg|thumb|333px|Costat nord-est del ''Mont Rainier'', darrere de la ciutat de [[Tacoma]].]]
[[Fitxer:Mount Rainier over Tacoma.jpg|thumb|333px|Costat nord-est del ''Mont Rainier'', darrere de la ciutat de [[Tacoma]].]]
El '''Mont Rainier''' és un [[estratovolcà]] actiu de la [[Serralada Cascades|cadena de les Cascades]], situat al [[comtat de Pierce]] a l'[[estat de Washington]]. Es troba a uns 87 km al sud-est de la ciutat de [[Seattle]].<ref name="elevation">{{cite web |last=Hill |first=Craig |title=Taking the measure of a mountain |publisher=[[The News Tribune]] |date=2006-11-16 |url=http://dwb.thenewstribune.com/soundlife/story/6235014p-5444884c.html |archivedate=2006-11-16 |archiveurl=http://whittakermountaineering.blogspot.com/2006_11_01_archive.html |accessdate=2008-09-16}}</ref><ref name="Signani">{{cite journal |last=Signani, PLS |first=Larry |title=The Height of Accuracy |journal=Point of Beginning (trade magazine) |publisher=BNP Media |date=July 19, 2000 |url=http://www.pobonline.com/Articles/Features/1fc6f0b5ba0f6010VgnVCM100000f932a8c0____ |accessdate=2008-10-17}}</ref> A causa de la gran quantitat de gel glacial, la muntanya podria produir [[lahar|lahars]] massius que posarien en perill la totalitat de la vall del riu Puyallup.<ref name="Driedger">{{cite web |url=http://pubs.usgs.gov/fs/2008/3062/|last=Driedger |first=C.L. |coauthors=K.M. Scott |title=Mount Rainier – Learning to Live with Volcanic Risk |work=Fact Sheet 034-02 |publisher=U.S. Geological Survey |date=March 1, 2005 |accessdate=2008-10-30}}</ref>
El '''Mont Rainier''' (''Mount Rainier'') és un [[estratovolcà]] actiu de la [[Serralada Cascades|cadena de les Cascades]], situat al [[comtat de Pierce]] a l'[[estat de Washington]]. Es troba a uns 87 km al sud-est de la ciutat de [[Seattle]].<ref name="elevation">{{cite web |last=Hill |first=Craig |title=Taking the measure of a mountain |publisher=[[The News Tribune]] |date=2006-11-16 |url=http://dwb.thenewstribune.com/soundlife/story/6235014p-5444884c.html |archivedate=2006-11-16 |archiveurl=http://whittakermountaineering.blogspot.com/2006_11_01_archive.html |accessdate=2008-09-16}}</ref><ref name="Signani">{{cite journal |last=Signani, PLS |first=Larry |title=The Height of Accuracy |journal=Point of Beginning (trade magazine) |publisher=BNP Media |date=July 19, 2000 |url=http://www.pobonline.com/Articles/Features/1fc6f0b5ba0f6010VgnVCM100000f932a8c0____ |accessdate=2008-10-17}}</ref> A causa de la gran quantitat de gel glacial, la muntanya podria produir [[lahar|lahars]] massius que posarien en perill la totalitat de la vall del riu Puyallup.<ref name="Driedger">{{cite web |url=http://pubs.usgs.gov/fs/2008/3062/|last=Driedger |first=C.L. |coauthors=K.M. Scott |title=Mount Rainier – Learning to Live with Volcanic Risk |work=Fact Sheet 034-02 |publisher=U.S. Geological Survey |date=March 1, 2005 |accessdate=2008-10-30}}</ref>


Els primers europeus el descobriren durant el viatge d'exploració de [[George Vancouver]] el [[1792]], i rebé el nom d'un amic del propi George Vancouver, també navegant de la [[Royal Navy]], i de nom [[Peter Rainier]].<ref name="npsNatureNotes">{{cite journal |title=Historical Notes: Vancouver's Voyage |journal=Mount Rainier Nature Notes |url=http://www.nps.gov/archive/mora/notes/vol7-14e.htm |volume=7 |issue=14 |year=1929 |accessdate=2008-11-09}}{{dead link|date=September 2010}}</ref> Es troba al cor del '''[[Parc Nacional del Mont Rainier]]''', administrat pel [[National Park Service]] dels [[Estats Units]], on hi arriben gran nombre de visitants atrets per la bellesa natural i els paisatges i alguns amb l'esperança d'arribar al cim gelat de la muntanya.<ref name="nps-cl_stats">{{cite web |url=http://www.nps.gov/mora/climb/cl_stats.htm |title=MORA Climbing Statistics |date=30 July 2005 |publisher=[[National Park Service]] |archiveurl=http://web.archive.org/web/20060101040231/www.nps.gov/mora/climb/cl_stats.htm |archivedate=2006-01-01}}</ref>
Els primers europeus el descobriren durant el viatge d'exploració de [[George Vancouver]] el [[1792]], i rebé el nom d'un amic del propi George Vancouver, també navegant de la [[Royal Navy]], i de nom [[Peter Rainier]].<ref name="npsNatureNotes">{{cite journal |title=Historical Notes: Vancouver's Voyage |journal=Mount Rainier Nature Notes |url=http://www.nps.gov/archive/mora/notes/vol7-14e.htm |volume=7 |issue=14 |year=1929 |accessdate=2008-11-09}}{{dead link|date=September 2010}}</ref> Es troba al cor del '''[[Parc Nacional del Mont Rainier]]''' (''Mount Rainier National Park''), administrat pel [[National Park Service]] dels [[Estats Units]], on hi arriben gran nombre de visitants atrets per la bellesa natural i els paisatges i alguns amb l'esperança d'arribar al cim gelat de la muntanya.<ref name="nps-cl_stats">{{cite web |url=http://www.nps.gov/mora/climb/cl_stats.htm |title=MORA Climbing Statistics |date=30 July 2005 |publisher=[[National Park Service]] |archiveurl=http://web.archive.org/web/20060101040231/www.nps.gov/mora/climb/cl_stats.htm |archivedate=2006-01-01}}</ref>


== Topografia i hidrografia ==
== Topografia i hidrografia ==
Línia 9: Línia 9:
Cobert per grans [[glacera|glaceres]], el Mont Rainier és el pic més alt amb gel i [[neu perpètua]] de tots els [[Estats Units]] (exceptuant-ne els d'[[Alaska]]).<ref name=cvo-glacier>{{cite web |title=Mount Rainier Glaciers and Glaciations |url=http://vulcan.wr.usgs.gov/Volcanoes/Rainier/Glaciers/description_rainier_glaciers.html |first=Lyn |last=Topinka |year=2002 |publisher=USGS}}</ref><ref name=Driedger-glacier>{{cite web|url=http://vulcan.wr.usgs.gov/Volcanoes/Rainier/Publications/OFR92-474/OFR92-474.html|author=Driedger, C.L.|title=Glaciers on Mount Rainier|comment=Open-File Report 92-474|accessdate=2010-04-21}}</ref> El cim està format per dos cràters que produeixen calor, fet que evita que la neu s'acumuli en certs llocs.<ref name="Zimbelman2000">{{cite journal |last=Zimbelman |first=D. R. |coauthors=Rye, R. O., Landis, G. P. |title=Fumaroles in ice caves on the summit of Mount Rainier; preliminary stable isotope, gas, and geochemical studies |journal=Journal of Volcanology and Geothermal Research |volume=97 |issue=1–4 |pages=457–473 |year=2000 |doi=10.1016/S0377-0273(99)00180-8 |bibcode=2000JVGR...97..457Z}}</ref> Els vapors calents tallen galeries en el gel que cobreix la part superior. Malgrat és petit, el llac del cràter, situat al turó de l'oest del cràter, és el més alt a l'Amèrica del Nord. A més de cinquanta metres per sota del gel, és només és accessible a través dels túnels escavats pels vapors calents que vénen del cor del volcà.<ref name="Kiver1971">{{cite journal |last=Kiver |first=Eugene P. |coauthors=Mumma, Martin D. |title=Summit Firn Caves, Mount Rainier, Washington |journal=Science |volume=173 |issue=3994 |pages=320–322 |year=1971 |doi=10.1126/science.173.3994.320 |pmid=17809214 |bibcode=1971Sci...173..320K}}</ref><ref name="Kiver1975">{{cite journal |last=Kiver |first=Eugene P. |coauthors=Steele, William K. |title=Firn Caves in the Volcanic Craters of Mount Rainier, Washington |journal=The NSS Bulletin |volume=37 |issue=3 |pages=45–55 |year=1975 |url=http://caves.org/pub/journal/PDF/V37/v37n3-Kiver.htm |format=abstract only |accessdate=}}</ref>
Cobert per grans [[glacera|glaceres]], el Mont Rainier és el pic més alt amb gel i [[neu perpètua]] de tots els [[Estats Units]] (exceptuant-ne els d'[[Alaska]]).<ref name=cvo-glacier>{{cite web |title=Mount Rainier Glaciers and Glaciations |url=http://vulcan.wr.usgs.gov/Volcanoes/Rainier/Glaciers/description_rainier_glaciers.html |first=Lyn |last=Topinka |year=2002 |publisher=USGS}}</ref><ref name=Driedger-glacier>{{cite web|url=http://vulcan.wr.usgs.gov/Volcanoes/Rainier/Publications/OFR92-474/OFR92-474.html|author=Driedger, C.L.|title=Glaciers on Mount Rainier|comment=Open-File Report 92-474|accessdate=2010-04-21}}</ref> El cim està format per dos cràters que produeixen calor, fet que evita que la neu s'acumuli en certs llocs.<ref name="Zimbelman2000">{{cite journal |last=Zimbelman |first=D. R. |coauthors=Rye, R. O., Landis, G. P. |title=Fumaroles in ice caves on the summit of Mount Rainier; preliminary stable isotope, gas, and geochemical studies |journal=Journal of Volcanology and Geothermal Research |volume=97 |issue=1–4 |pages=457–473 |year=2000 |doi=10.1016/S0377-0273(99)00180-8 |bibcode=2000JVGR...97..457Z}}</ref> Els vapors calents tallen galeries en el gel que cobreix la part superior. Malgrat és petit, el llac del cràter, situat al turó de l'oest del cràter, és el més alt a l'Amèrica del Nord. A més de cinquanta metres per sota del gel, és només és accessible a través dels túnels escavats pels vapors calents que vénen del cor del volcà.<ref name="Kiver1971">{{cite journal |last=Kiver |first=Eugene P. |coauthors=Mumma, Martin D. |title=Summit Firn Caves, Mount Rainier, Washington |journal=Science |volume=173 |issue=3994 |pages=320–322 |year=1971 |doi=10.1126/science.173.3994.320 |pmid=17809214 |bibcode=1971Sci...173..320K}}</ref><ref name="Kiver1975">{{cite journal |last=Kiver |first=Eugene P. |coauthors=Steele, William K. |title=Firn Caves in the Volcanic Craters of Mount Rainier, Washington |journal=The NSS Bulletin |volume=37 |issue=3 |pages=45–55 |year=1975 |url=http://caves.org/pub/journal/PDF/V37/v37n3-Kiver.htm |format=abstract only |accessdate=}}</ref>


Les dimensions del Mont Rainier es fan molt visibles a l'àrea de Seattle.<ref name="barcott">{{cite web |url=http://www.ac.wwu.edu/~bgoebel/members/bbarcott.htm |archiveurl=http://web.archive.org/web/20090113034513/http://www.ac.wwu.edu/~bgoebel/members/bbarcott.htm |archivedate=January 13, 2009 |title=The Mountain is Out |accessdate=2007-03-23 |author=[[Bruce Barcott]] |date=April 27, 1999 |publisher=Western Washington University}}</ref> Els dies de bon temps, pot veure's també a ciutats com [[Portland]], a altres punts d'[[Oregon]] i fins i tot a la ciutat de [[Victoria (Colúmbia Britànica)|Victoria]], a l'[[illa de Vancouver]], al [[Canadà]]. La gent de l'àrea de Seattle l'anomena simplement "la muntanya".<ref>{{cite web |url=http://www.nature-spot.com/2009/10/americas-10-most-dangerous-hikes.html |archiveurl=http://web.archive.org/web/20091103022955/http://www.nature-spot.com/2009/10/americas-10-most-dangerous-hikes.html |archivedate=2009-11-03 |title=View of Rainier |publisher=Nature Spot |accessdate=29 September 2010}}</ref>
Les dimensions del Mont Rainier es fan molt visibles a l'àrea de Seattle.<ref name="barcott">{{cite web |url=http://www.ac.wwu.edu/~bgoebel/members/bbarcott.htm |archiveurl=http://web.archive.org/web/20090113034513/http://www.ac.wwu.edu/~bgoebel/members/bbarcott.htm |archivedate=January 13, 2009 |title=The Mountain is Out |accessdate=2007-03-23 |author=[[Bruce Barcott]] |date=April 27, 1999 |publisher=Western Washington University}}</ref> Els dies de bon temps, pot veure's també a ciutats com [[Portland]], a altres punts d'[[Oregon]] i fins i tot a la ciutat de [[Victoria (Colúmbia Britànica)|Victoria]], a l'[[illa de Vancouver]], al [[Canadà]]. La gent de l'àrea de Seattle l'anomena simplement "the Mountain."<ref>{{cite web |url=http://www.nature-spot.com/2009/10/americas-10-most-dangerous-hikes.html |archiveurl=http://web.archive.org/web/20091103022955/http://www.nature-spot.com/2009/10/americas-10-most-dangerous-hikes.html |archivedate=2009-11-03 |title=View of Rainier |publisher=Nature Spot |accessdate=29 September 2010}}</ref>


La cima de la muntanya Rainier consisteix en tres pics. El més alt es diu ''Columbia Crest''. El segon s'anomena ''Point Success'' (4.315 metres) i el tercer ''Liberty Cap'' (4.301 metres). En el flanc oriental de la muntanya hi trobem el més petit ''Tahoma Peak'' (3.395 metres). Aquest últim es tracta d'un vestigi de l'erosió de l'antic cim del Mont Rainier, quan aquest era fins i tot encara més alt que l'actual.<ref name="prom-rules">{{cite web |url=http://howbert.netherweb.com/mountains/ |title=Washington 100 Highest Peaks with 400 feet of prominence |accessdate=2007-03-23 |author=John Roper |coauthors=Jeff Howbert |work=The Northwest Peakbaggers Asylum}}</ref>
La cima de la muntanya Rainier consisteix en tres pics. El més alt es diu ''Columbia Crest''. El segon s'anomena ''Point Success'' (4.315 metres) i el tercer ''Liberty Cap'' (4.301 metres). En el flanc oriental de la muntanya hi trobem el més petit ''Tahoma Peak'' (3.395 metres). Aquest últim es tracta d'un vestigi de l'erosió de l'antic cim del Mont Rainier, quan aquest era fins i tot encara més alt que l'actual.<ref name="prom-rules">{{cite web |url=http://howbert.netherweb.com/mountains/ |title=Washington 100 Highest Peaks with 400 feet of prominence |accessdate=2007-03-23 |author=John Roper |coauthors=Jeff Howbert |work=The Northwest Peakbaggers Asylum}}</ref>

Revisió del 08:44, 14 feb 2013

Costat nord-est del Mont Rainier, darrere de la ciutat de Tacoma.

El Mont Rainier (Mount Rainier) és un estratovolcà actiu de la cadena de les Cascades, situat al comtat de Pierce a l'estat de Washington. Es troba a uns 87 km al sud-est de la ciutat de Seattle.[1][2] A causa de la gran quantitat de gel glacial, la muntanya podria produir lahars massius que posarien en perill la totalitat de la vall del riu Puyallup.[3]

Els primers europeus el descobriren durant el viatge d'exploració de George Vancouver el 1792, i rebé el nom d'un amic del propi George Vancouver, també navegant de la Royal Navy, i de nom Peter Rainier.[4] Es troba al cor del Parc Nacional del Mont Rainier (Mount Rainier National Park), administrat pel National Park Service dels Estats Units, on hi arriben gran nombre de visitants atrets per la bellesa natural i els paisatges i alguns amb l'esperança d'arribar al cim gelat de la muntanya.[5]

Topografia i hidrografia

Amb 4.392 metres, el volcà és el punt més alt de la Cadena de les Cascades i de l'arc volcànic de les Cascades.[6] La base del volcà cobreix una àrea d'aproximadament 250 quilòmetres quadrats. El volcà i els seus voltants formen part del Parc Nacional del Mont Rainier, que es tracta d'una àrea protegida de 956,60 quilòmetres quadrats."[7]

Cobert per grans glaceres, el Mont Rainier és el pic més alt amb gel i neu perpètua de tots els Estats Units (exceptuant-ne els d'Alaska).[8][9] El cim està format per dos cràters que produeixen calor, fet que evita que la neu s'acumuli en certs llocs.[10] Els vapors calents tallen galeries en el gel que cobreix la part superior. Malgrat és petit, el llac del cràter, situat al turó de l'oest del cràter, és el més alt a l'Amèrica del Nord. A més de cinquanta metres per sota del gel, és només és accessible a través dels túnels escavats pels vapors calents que vénen del cor del volcà.[11][12]

Les dimensions del Mont Rainier es fan molt visibles a l'àrea de Seattle.[13] Els dies de bon temps, pot veure's també a ciutats com Portland, a altres punts d'Oregon i fins i tot a la ciutat de Victoria, a l'illa de Vancouver, al Canadà. La gent de l'àrea de Seattle l'anomena simplement "the Mountain."[14]

La cima de la muntanya Rainier consisteix en tres pics. El més alt es diu Columbia Crest. El segon s'anomena Point Success (4.315 metres) i el tercer Liberty Cap (4.301 metres). En el flanc oriental de la muntanya hi trobem el més petit Tahoma Peak (3.395 metres). Aquest últim es tracta d'un vestigi de l'erosió de l'antic cim del Mont Rainier, quan aquest era fins i tot encara més alt que l'actual.[15]

Els rius més importants, com ara el Carbon, el Puyallup, el White, el Nisqually i el Cowlitz neixen a les glaceres del Mont Rainier. El riu White, el Carbon, el Puyallup i Nisqually desemboquen al Puget Sound, a prop de Seattle, mentre que el Cowlitz ho fa al riu Colúmbia.[16].

Referències

  1. Hill, Craig. «Taking the measure of a mountain». The News Tribune, 16-11-2006. Arxivat de l'original el 2006-11-16. [Consulta: 16 setembre 2008].
  2. Signani, PLS, Larry «The Height of Accuracy». Point of Beginning (trade magazine). BNP Media, July 19, 2000 [Consulta: 17 octubre 2008].
  3. Driedger, C.L.; K.M. Scott. «Mount Rainier – Learning to Live with Volcanic Risk». Fact Sheet 034-02. U.S. Geological Survey, March 1, 2005. [Consulta: 30 octubre 2008].
  4. «Historical Notes: Vancouver's Voyage». Mount Rainier Nature Notes, vol. 7, 14, 1929 [Consulta: 9 novembre 2008].[Enllaç no actiu]
  5. «MORA Climbing Statistics». National Park Service, 30-07-2005. Arxivat de l'original el 2006-01-01.
  6. Wood, C.A.; Kienle, J. Volcanoes of North America: United States and Canada. Cambridge University Press, 1990, p. 158–160. ISBN 0-521-36469-8. 
  7. «U.S. Code: Title 16 Chapter 1 Subchapter XI § 91». Legal Information Institute, Cornell University Law School. [Consulta: 30 octubre 2008].
  8. Topinka, Lyn. «Mount Rainier Glaciers and Glaciations». USGS, 2002.
  9. Driedger, C.L.. «Glaciers on Mount Rainier». [Consulta: 21 abril 2010].
  10. Zimbelman, D. R.; Rye, R. O., Landis, G. P. «Fumaroles in ice caves on the summit of Mount Rainier; preliminary stable isotope, gas, and geochemical studies». Journal of Volcanology and Geothermal Research, vol. 97, 1–4, 2000, pàg. 457–473. Bibcode: 2000JVGR...97..457Z. DOI: 10.1016/S0377-0273(99)00180-8.
  11. Kiver, Eugene P.; Mumma, Martin D. «Summit Firn Caves, Mount Rainier, Washington». Science, vol. 173, 3994, 1971, pàg. 320–322. Bibcode: 1971Sci...173..320K. DOI: 10.1126/science.173.3994.320. PMID: 17809214.
  12. Kiver, Eugene P.; Steele, William K. «Firn Caves in the Volcanic Craters of Mount Rainier, Washington» (abstract only). The NSS Bulletin, vol. 37, 3, 1975, pàg. 45–55.
  13. Bruce Barcott. «The Mountain is Out». Western Washington University, April 27, 1999. Arxivat de l'original el January 13, 2009. [Consulta: 23 març 2007].
  14. «View of Rainier». Nature Spot. Arxivat de l'original el 2009-11-03. [Consulta: 29 setembre 2010].
  15. John Roper; Jeff Howbert. «Washington 100 Highest Peaks with 400 feet of prominence». The Northwest Peakbaggers Asylum. [Consulta: 23 març 2007].
  16. «Mount Rainier, Washington». USGS.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Rainier
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Rainier

Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB

Plantilla:Link GA Plantilla:Link GA