Alain Minc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 21:21, 16 feb 2013

Alain Jacques Richard Minc (París, 15 d'abril de 1949) és un economista, assessor polític, i alhora empresari multimilionari francès. És president de Sanef, filial de la concessionària d'autopistes Abertis, membre del consell d'administració de Criteria CaixaBank i alhora del de Prisa^[1] L'11 de gener de 2013, en un article a La Vanguardia va considerar que la independència de Catalunya seria un "error fatal", que no tindria potencial o viabilitat econòmica migrats.^[2]

Biografia

Alain Minc nasqué el 1949 a París, segon infant d'una família d'origen jueu de classe mitjana. Els seus pares que van emigrar a França durant els anys 1930, Joseph Minc un dentista polonès i Lisa Minc (nascuda Bogacz), provinent tots dos de la comunitat jueva de Brest-Litovsk (Bielorússia), van ser resistents i foren membres del Partit comunista fins a 1968. Donaren al seu fill una educació laïca que ha marcat pregonament la seva personalitat. ^[3]

Alain Minc es va diplomar com a enginyer a l'École nationale supérieure des mines de Paris el 1968. També estudià a l'Institut d'études politiques de Paris on es diplomà el 1971, i més endavant a l'École nationale d'administration el 1975.

Obres

L'informatisation de la société, avec Simon Nora, rapport au président de la République, La Documentation française, Paris 1978 ; également publié au Seuil, Paris, 1978, ISBN 978-2-02-004974-0
L'Après-crise est commencé (1982)
L'Avenir en face (1984)
Le Syndrome finlandais (1986)
La Machine égalitaire (1987)
La grande illusion (1989)
La Vengeance des nations (1990)
L'Argent fou (1990)
Français, si vous osiez (1991)
Le Média choc (1992)
Le Nouveau Moyen Âge (1994)
La France de l'an 2000 (rapport au premier ministre de la commission présidée par Alain Minc) (1994)
Deux France ? coescrit amb Philippe Séguin i Éric Laurent (1994)
Contrepoints (1994-2002)
L'Ivresse démocratique (1994)
Louis-Napoléon revisité (1996)
Antiportraits (1996)
La mondialisation heureuse (1997)
Au nom de la loi (1998)
Spinoza : un roman juif (1999)
www.capitalisme.fr (2000)
Le Fracas du monde : Journal de l'année 2001 (2002)
Épîtres à nos nouveaux maîtres (2002)
Les Prophètes du bonheur : une histoire personnelle de la pensée économique (2004)
Ce monde qui vient (2004)
Le Chômage, à qui la faute ? coescrit amb Nicolas Baverez, Jean-Baptiste de Foucauld i Alain Houziaux (2005)
Le Crépuscule des petits dieux (2005)
Une sorte de diable : les vies de John Maynard Keynes (2007)
Une histoire de France (2008)
Dix Jours qui ébranleront le monde (2009)
Une histoire politique des intellectuels (2010)
Un petit coin de paradis (2011)
L'Âme des nations (2012)

Referències

[1] Article d'opinió d'Eugeni Casanova

[2] Article d'Alain Minc a la Vanguardia als Materials pel diari de Miquel Iceta

[3] Article al diari francès L'Express el 23 de febrer de 2006

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+'''Alain Jacques Richard Minc''' ([[París]], [[15 d'abril]] de [[1949]]) és un economista, assessor polític, i alhora empresari multimilionari [[França|francès]]. És president de [[Sanef]], filial de la concessionària d'autopistes [[Abertis]], membre del consell d'administració de Criteria [[CaixaBank]] i alhora del de Prisa<ref>[http://www.vilaweb.cat/mailobert/4075118/ve-cercar-alain-minc.html Article d'opinió d'Eugeni Casanova]</ref> L'11 de gener de 2013, en un article a [[La Vanguardia]] va considerar que la independència de [[Catalunya]] seria un "error fatal", que no tindria  potencial o viabilitat econòmica migrats.<ref>[http://arxivador.wordpress.com/2013/01/11/error-fatal-alain-minc/ Article d'Alain Minc a la ''Vanguardia'' als Materials pel diari de Miquel Iceta]</ref>
-{{esborrany}}
-'''Alain Jacques Richard Minc''' ([[París]], [[15 d'abril]] de [[1949]]) és un economista, assessor polític, i alhora empresari multimilionari [[França|francès]]. És president de [[Sanef]], filial de la concessionària d'autopistes [[Abertis]], membre del consell d’administració de Criteria [[CaixaBank]] i alhora del de Prisa<ref>[http://www.vilaweb.cat/mailobert/4075118/ve-cercar-alain-minc.html Article d'opinió d'Eugeni Casanova]</ref> L'11 de gener de 2013, en un article a [[La Vanguardia]] va considerar que la independència de [[Catalunya]] seria un "error fatal", que no tindria  potencial o viabilitat econòmica migrats.<ref>[http://arxivador.wordpress.com/2013/01/11/error-fatal-alain-minc/ Article d'Alain Minc a la ''Vanguardia'' als Materials pel diari de Miquel Iceta]</ref>
 == Biografia ==
@@ Línia 15: / Línia 14: @@
 * ''La grande illusion'' (1989)
 * ''La Vengeance des nations'' (1990)
-* ''L’Argent fou'' (1990)
+* ''L'Argent fou'' (1990)
 * ''Français, si vous osiez'' (1991)
 * ''Le Média choc'' (1992)
@@ Línia 22: / Línia 21: @@
 * ''Deux France ?'' coescrit amb [[Philippe Séguin]] i [[Éric Laurent]] (1994)
 * ''Contrepoints'' (1994-2002)
-* ''L’Ivresse démocratique'' (1994)
+* ''L'Ivresse démocratique'' (1994)
 * ''Louis-Napoléon revisité'' (1996)
 * ''Antiportraits'' (1996)
@@ Línia 44: / Línia 43: @@
 == Referències ==
 {{referències}}
+{{esborrany de biografia}}
 [[Categoria:Economistes francesos]]