Picot garser gros: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ceb:Dendrocopos major
m r2.7.1) (Robot afegeix: fa:دارکوب خالدار بزرگ
Línia 169: Línia 169:
[[et:Suur-kirjurähn]]
[[et:Suur-kirjurähn]]
[[eu:Okil handi]]
[[eu:Okil handi]]
[[fa:دارکوب خالدار بزرگ]]
[[fi:Käpytikka]]
[[fi:Käpytikka]]
[[fo:Stór flekkuspæta]]
[[fo:Stór flekkuspæta]]

Revisió del 14:22, 19 feb 2013

Infotaula d'ésser viuPicot garser gros
Dendrocopos major Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Principal font d'alimentacióllavor, coleòpters, Lepidòpter, Sirícid, Afidoïdeu, Cotxinilla, formiga, crustacis, mol·lusc, carronya, ou, juvenil, nou, gla, gemma, escorça i baia Modifica el valor a Wikidata
Pes5,7 g (pes al naixement)
89 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura36 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries5,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou15 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22681124 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePiciformes
FamíliaPicidae
GènereDendrocopos
EspècieDendrocopos major Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Un picot garser gros enfilant-se per un tronc
Ploma de 9 cm
Picot garser gros
Exemplar fotografiat a Yvelines (Illa de França, l'Estat francès).
Vídeo enregistrat al nord de Baviera (Alemanya).

El picot garser gros (Dendrocopos major) és un ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.

Morfologia

  • Fa 23-26 cm de llargària total i 38-44 d'envergadura alar.
  • Vesteix de color blanc i negre, amb unes taques vermelles darrere el cap que actuen com uns senyals reflectors quan l'ocell colpeja els arbres.
  • Una part del ventre també és de color vermell.
  • El bec és negre.
  • Les potes són d'un gris verdenc.
  • La femella és igual que el mascle llevat de la taca rogenca de la nuca.

Subespècies

Reproducció

Els nius els estableix, principalment, entre els 1800 i els 2000 m d'alçada i consisteixen en uns forats (fets per ell o una altra espècie) esfèrics i sense material al seu interior. Al maig-juny la femella hi pon 4 o 7 ous de color blanc que ella mateixa covarà durant el dia i el mascle durant la nit al llarg de 16 dies. Els pollets, alimentats per ambdós pares, deixaran el niu al cap de 19-20 dies.[5] El niu, rarament, serà emprat una altra vegada un cop els pollets l'abandonin.

Alimentació

Menja insectes i llurs larves, i matèria vegetal (saba dels arbres, pinyons, etc.). També és conegut que el picot garser gros depreda nius d'altres espècies per menjar-se'n els polls.

Hàbitat

Es troba en tota mena de boscos ben conservats, fins i tot en boscos de ribera, encara que prefereix els de la muntanya mitjana i alta.

Distribució geogràfica

Viu a la regió paleàrtica: des de Canàries i el nord d'Àfrica fins al Japó, evitant les estepes de l'Àsia Central. Manca a les Balears.

Costums

Fa un vol ondulat. És sedentari a la major part de la seua àrea de distribució menys a les regions més fredes.

Estat de conservació

Les seues principals amenaces són la caça il·legal i la destrucció del seu hàbitat pels incendis forestals, la desforestació (sobretot dels arbres més vells), la desaparició dels boscos de ribera i la tala d'arbres. Tot i així, actualment les poblacions d'aquesta espècie es consideren estables a l'Estat espanyol, i, fins i tot, a moltes zones es troba en fase d'expansió.[6]

Referències

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). [1]
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. BioLib (anglès)
  4. uBio (anglès)
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 77. ISBN 84-315-0434-X.
  6. Cinerea.org (castellà)

Bibliografia

  • Barthel, Peter H. / Dougalis, Paschalis, (2008) - Aves de Europa. Lynx Edicions, Barcelona.
  • De Juana, Eduardo / Varela, Juan M., (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona.
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
  • Estrada, J. / Pedrocchi, V. / Brotons, L. / Herrando, S., (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Lynx Edicions, Barcelona.
  • Hansson, L., (1992) Requirements by the Great Spotted Woodpecker Dendrocopos major for a suburban life. Ornis Svecica 2: 1-6: 1-5.
  • Hogstad, O., (1971) Stratification in the Winter Feeding of the Great Spotted Woodpecker Dendrocopos major and the Three-toed Woodpecker Picoides tridactylus. Ornis Scand. 2: 143-146.
  • Jonsson, Lars, (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
  • Jutglar, Francesc / Masó, Albert, (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona.
  • Madroño, A. / González, C. / Atienza, J.C., (2004) - Libro rojo de las aves de España. ICONA (Organismo Autónomo Parques Nacionales).
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres.
  • Mullarney, K. / Svensson, L. / Zetterström, D. / Grant, P.J., (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona.
  • Simon, J., (1984) Ecological Aspects of Lime (Tilia sp.) Girdling by the Great Spotted Woodpecker (Dendrocopos major) in the Ecosystem of a Floodplain Forest. Ekologia Vol. 3. Núm. 3: 255-279.
  • Varela Simó, Juan M., (2007) - Aves amenazadas de España. Lynx Edicions, Barcelona.

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Picot garser gros


Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Link GA Plantilla:Link GA