Picot garser gros: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: ceb:Dendrocopos major |
m r2.7.1) (Robot afegeix: fa:دارکوب خالدار بزرگ |
||
Línia 169: | Línia 169: | ||
[[et:Suur-kirjurähn]] |
[[et:Suur-kirjurähn]] |
||
[[eu:Okil handi]] |
[[eu:Okil handi]] |
||
[[fa:دارکوب خالدار بزرگ]] |
|||
[[fi:Käpytikka]] |
[[fi:Käpytikka]] |
||
[[fo:Stór flekkuspæta]] |
[[fo:Stór flekkuspæta]] |
Revisió del 14:22, 19 feb 2013
Dendrocopos major | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Principal font d'alimentació | llavor, coleòpters, Lepidòpter, Sirícid, Afidoïdeu, Cotxinilla, formiga, crustacis, mol·lusc, carronya, ou, juvenil, nou, gla, gemma, escorça i baia |
Pes | 5,7 g (pes al naixement) 89 g (pes adult) |
Envergadura | 36 cm |
Nombre de cries | 5,9 |
Període d'incubació de l'ou | 15 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22681124 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Piciformes |
Família | Picidae |
Gènere | Dendrocopos |
Espècie | Dendrocopos major Linnaeus, 1758 |
Distribució | |
Endèmic de |
El picot garser gros (Dendrocopos major) és un ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.
Morfologia
- Fa 23-26 cm de llargària total i 38-44 d'envergadura alar.
- Vesteix de color blanc i negre, amb unes taques vermelles darrere el cap que actuen com uns senyals reflectors quan l'ocell colpeja els arbres.
- Una part del ventre també és de color vermell.
- El bec és negre.
- Les potes són d'un gris verdenc.
- La femella és igual que el mascle llevat de la taca rogenca de la nuca.
Subespècies
- Dendrocopos major anglicus (Hartert, 1900)
- Dendrocopos major beicki (Stresemann, 1927)
- Dendrocopos major brevirostris (Reichenbach, 1854)
- Dendrocopos major cabanisi (Malherbe, 1854)
- Dendrocopos major canariensis (Koenig, 1889)
- Dendrocopos major candidus (Stresemann, 1919)
- Dendrocopos major hainanus (Hartert & Hesse, 1911)
- Dendrocopos major harterti (Arrigoni degli Oddi, 1902)
- Dendrocopos major hispanus (Schluter, 1908)
- Dendrocopos major italiae (Stresemann, 1919)
- Dendrocopos major japonicus (Seebohm, 1883)
- Dendrocopos major kamtschaticus (Dybowski, 1883)
- Dendrocopos major major (Linnaeus, 1758)
- Dendrocopos major mandarinus (Malherbe, 1857)
- Dendrocopos major mauritanus (C. L. Brehm, 1855)
- Dendrocopos major numidus (Malherbe, 1843)
- Dendrocopos major paphlagoniae (Kummerlowe & Niethammer, 1935)
- Dendrocopos major parroti (Hartert, 1911)
- Dendrocopos major pinetorum (C. L. Brehm, 1831)
- Dendrocopos major poelzami (Bogdanov, 1879)
- Dendrocopos major stresemanni (Rensch, 1924)
- Dendrocopos major tenuirostris (Buturlin, 1906)
- Dendrocopos major thanneri (le Roi, 1911)
- Dendrocopos major wulashanicus (Cheng, Xian, Zhang & Jiang, 1975)[2][3][4]
Reproducció
Els nius els estableix, principalment, entre els 1800 i els 2000 m d'alçada i consisteixen en uns forats (fets per ell o una altra espècie) esfèrics i sense material al seu interior. Al maig-juny la femella hi pon 4 o 7 ous de color blanc que ella mateixa covarà durant el dia i el mascle durant la nit al llarg de 16 dies. Els pollets, alimentats per ambdós pares, deixaran el niu al cap de 19-20 dies.[5] El niu, rarament, serà emprat una altra vegada un cop els pollets l'abandonin.
Alimentació
Menja insectes i llurs larves, i matèria vegetal (saba dels arbres, pinyons, etc.). També és conegut que el picot garser gros depreda nius d'altres espècies per menjar-se'n els polls.
Hàbitat
Es troba en tota mena de boscos ben conservats, fins i tot en boscos de ribera, encara que prefereix els de la muntanya mitjana i alta.
Distribució geogràfica
Viu a la regió paleàrtica: des de Canàries i el nord d'Àfrica fins al Japó, evitant les estepes de l'Àsia Central. Manca a les Balears.
Costums
Fa un vol ondulat. És sedentari a la major part de la seua àrea de distribució menys a les regions més fredes.
Estat de conservació
Les seues principals amenaces són la caça il·legal i la destrucció del seu hàbitat pels incendis forestals, la desforestació (sobretot dels arbres més vells), la desaparició dels boscos de ribera i la tala d'arbres. Tot i així, actualment les poblacions d'aquesta espècie es consideren estables a l'Estat espanyol, i, fins i tot, a moltes zones es troba en fase d'expansió.[6]
Referències
- ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). [1]
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 77. ISBN 84-315-0434-X.
- ↑ Cinerea.org (castellà)
Bibliografia
- Barthel, Peter H. / Dougalis, Paschalis, (2008) - Aves de Europa. Lynx Edicions, Barcelona.
- De Juana, Eduardo / Varela, Juan M., (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona.
- Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
- Estrada, J. / Pedrocchi, V. / Brotons, L. / Herrando, S., (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Lynx Edicions, Barcelona.
- Hansson, L., (1992) Requirements by the Great Spotted Woodpecker Dendrocopos major for a suburban life. Ornis Svecica 2: 1-6: 1-5.
- Hogstad, O., (1971) Stratification in the Winter Feeding of the Great Spotted Woodpecker Dendrocopos major and the Three-toed Woodpecker Picoides tridactylus. Ornis Scand. 2: 143-146.
- Jonsson, Lars, (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
- Jutglar, Francesc / Masó, Albert, (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona.
- Madroño, A. / González, C. / Atienza, J.C., (2004) - Libro rojo de las aves de España. ICONA (Organismo Autónomo Parques Nacionales).
- Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres.
- Mullarney, K. / Svensson, L. / Zetterström, D. / Grant, P.J., (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona.
- Simon, J., (1984) Ecological Aspects of Lime (Tilia sp.) Girdling by the Great Spotted Woodpecker (Dendrocopos major) in the Ecosystem of a Floodplain Forest. Ekologia Vol. 3. Núm. 3: 255-279.
- Varela Simó, Juan M., (2007) - Aves amenazadas de España. Lynx Edicions, Barcelona.
Enllaços externs
- Enciclopèdia Catalana (català)
- Informació sobre la població del picot garser gros al Principat de Catalunya (català)
- Avibase (català)
- Astur Natura (castellà)
- IUCN (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- ARKive (anglès)
- Informació sobre la població del picot garser gros a Portugal. (portuguès)
- BirdPhoto (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès) i (anglès)
- Vídeos d'aquest ocell en el seu hàbitat natural. (anglès)
- The Taxonomicon (anglès)
- ITIS (anglès)
- Fauna Europaea (anglès)
- NCBI (anglès)
- AnimalBase (anglès)
- Arctos Specimen Database (anglès)
- Barcodes of Life (anglès)
- BirdLife International (anglès)
- ZipCodeZoo (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- CalPhotos (anglès)
- Xeno-canto (anglès)
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Picot garser gros |