Blntla: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregint paràmetres de cita web
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Pacto de Teodomiro.JPG|thumb|430px|Ciutats integrants del pacte de Teodomir, any 713.]]
[[Fitxer:Pacto de Teodomiro.JPG|thumb|430px|Ciutats integrants del pacte de Teodomir, any 713.]]
'''Blntla''' (en [[àrab]] بلنتلة) és una de les ciutats que apareixen en el [[pacte de Teodomir]], que es va firmar entre el [[duc]] cristià [[visigot]] [[Teodomir (visigot)|Teodomir]] i [[Abd al-Aziz ibn Musa|‘Abd al-‘Aziz]] l'any 713. S'ha vocalitzat com a ''Balantala'', ''Baltana'', ''Valentila'' o ''Batanala'', entre d'altres,<ref name = soler>{{cita web |url= http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/soler/01394953155915639191802/023057_042.pdf |título=Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII|fechaacceso=19 de octubre 2009 |apellido= SOLER GARCÍA|nombre= José María|enlaceautor= José María Soler |fecha= 2006|formato= pdf|editor= Fundación Municipal José María Soler|editorial= Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|ubicación= Villena|página= 34|idioma= castellà}}</ref>
'''Blntla''' (en [[àrab]] بلنتلة) és una de les ciutats que apareixen en el [[pacte de Teodomir]], que es va firmar entre el [[duc]] cristià [[visigot]] [[Teodomir (visigot)|Teodomir]] i [[Abd al-Aziz ibn Musa|‘Abd al-‘Aziz]] l'any 713. S'ha vocalitzat com a ''Balantala'', ''Baltana'', ''Valentila'' o ''Batanala'', entre d'altres,<ref name = soler>{{citar web |url= http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/soler/01394953155915639191802/023057_042.pdf |títol=Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII|consulta=19 de octubre 2009 |cognom= SOLER GARCÍA|nom= José María|enllaçautor= José María Soler |data= 2006|format= pdf|editor= Fundación Municipal José María Soler|editorial= Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|lloc= Villena|página= 34|llengua= castellà}}</ref>
i ha sigut relacionada principalment amb [[Villena]] i [[València]], però no hi ha consens sobre com ha de llegir-se ni a quina ciutat es referix.<ref name = diccionario>{{cita libro |apellidos= HINOJOSA MONTALBO |nombre= José |editor= José Luis Villacañas Berlanga|título= Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia|edición= 1ª |volumen= I |fecha= 2002|editorial= Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques|ubicación= Valencia |idioma= castellà|isbn= 84-482-2957-6|cita= }}</ref>
i ha sigut relacionada principalment amb [[Villena]] i [[València]], però no hi ha consens sobre com ha de llegir-se ni a quina ciutat es referix.<ref name = diccionario>{{cita libro |apellidos= HINOJOSA MONTALBO |nombre= José |editor= José Luis Villacañas Berlanga|título= Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia|edición= 1ª |volumen= I |fecha= 2002|editorial= Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques|ubicación= Valencia |idioma= castellà|isbn= 84-482-2957-6|cita= }}</ref>
El topònim Blntla apareix en les tres principals versions del pacte de Teodomir, la d'[[Al-Udri]], la d'[[Al-Dabbi]] i la d'[[Al-Himyari]], que citen les set principals ciutats del [[Cora de Todmir|regne]] en aquella època. Totes tres versions són copies d'un original que es va perdre, i en donen set ciutats. Quatre d'elles (''Ūriūla'', ''Laqant'', ''Lūrqa'' y ''Blnta'') apareixen en els tres, i unes altres cinc (''Iyyih'', ''Mūla'', ''Ilŝ'', ''Bqsra'' y ''Bilāna'') només en alguns. Estes són les ciutats del pacte:<ref name = soler/>
El topònim Blntla apareix en les tres principals versions del pacte de Teodomir, la d'[[Al-Udri]], la d'[[Al-Dabbi]] i la d'[[Al-Himyari]], que citen les set principals ciutats del [[Cora de Todmir|regne]] en aquella època. Totes tres versions són copies d'un original que es va perdre, i en donen set ciutats. Quatre d'elles (''Ūriūla'', ''Laqant'', ''Lūrqa'' y ''Blnta'') apareixen en els tres, i unes altres cinc (''Iyyih'', ''Mūla'', ''Ilŝ'', ''Bqsra'' y ''Bilāna'') només en alguns. Estes són les ciutats del pacte:<ref name = soler/>
Línia 41: Línia 41:


== Villena ==
== Villena ==
Encara que no hi ha troballes arqueològiques que facen pensar que va haver una ciutat en l'àrea de Villena en època [[Imperi romà|romana]] o [[visigoda]], són diversos els autors que l'han identificada amb ''Blntla'', ja que l'altra opció possible, València, queda molt lluny de la zona que s'atribuïx al regne de Teodomir. No suposa cap impediment que Villena s'escriga amb ''v'', ja que el topònim original va ser ''Bilyāna'', que evolucionà a ''Billena'', i la grafia de la qual va ser atreta pel mot "villa". Gaspar Remiro justifica la relació suposant una lectura roïna de بلنتلة (''Blntla'') per بليانة (''Bilyāna'', nom àrab de Villena a partir del segle XI), ja que no era infreqüent que en àrab es cometeren errors al copiar els signes diacrítics de mots poc comuns.<ref name = soler35>{{cita web |url= http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/soler/01394953155915639191802/023057_043.pdf |título=Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII|fechaacceso=19 de octubre 2009 |apellido= SOLER GARCÍA|nombre= José María|enlaceautor= José María Soler|fecha= 2006|formato= pdf|editor= Fundación Municipal José María Soler|editorial= Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|ubicación= Villena|página= 35|idioma= castellà}}</ref>
Encara que no hi ha troballes arqueològiques que facen pensar que va haver una ciutat en l'àrea de Villena en època [[Imperi romà|romana]] o [[visigoda]], són diversos els autors que l'han identificada amb ''Blntla'', ja que l'altra opció possible, València, queda molt lluny de la zona que s'atribuïx al regne de Teodomir. No suposa cap impediment que Villena s'escriga amb ''v'', ja que el topònim original va ser ''Bilyāna'', que evolucionà a ''Billena'', i la grafia de la qual va ser atreta pel mot "villa". Gaspar Remiro justifica la relació suposant una lectura roïna de بلنتلة (''Blntla'') per بليانة (''Bilyāna'', nom àrab de Villena a partir del segle XI), ja que no era infreqüent que en àrab es cometeren errors al copiar els signes diacrítics de mots poc comuns.<ref name = soler35>{{citar web |url= http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/soler/01394953155915639191802/023057_043.pdf |títol=Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII|consulta=19 de octubre 2009 |cognom= SOLER GARCÍA|nom= José María|enllaçautor= José María Soler|data= 2006|format= pdf|editor= Fundación Municipal José María Soler|editorial= Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|lloc= Villena|página= 35|llengua= castellà}}</ref>
Alguns autors, suposant una asimilació distinta per al topònim ''Blntla'', han identificat Villena amb ''Bilāna'', l'altra ciutat no identificada del pacte, que només apareix en la versió d'al-Himyari, del segle XIV. Domene Verdú explica el fet suposant que, al no existir ja [[Begastri]] en eixa època, es va substituir per Villena, ciutat que sí que era important durante el segle XIV.<ref name=nombre>{{cita publicación |apellido= DOMENE VERDÚ|nombre= José Fernando|año= 1986|título= El nombre de Villena|publicación= Revista Villena|número= 36|editorial=Ayuntamiento de Villena|ubicación=Villena}}</ref> No obstant això, segons Pocklington és probable que al-Himyari copiara la seua versió d'un text amb llacunes, i ''Bilāna'' (بلانة) siga una mala lectura per ''fulāna'' (فلالة) que vol dir "alguna".<ref name = diccionario/>
Alguns autors, suposant una asimilació distinta per al topònim ''Blntla'', han identificat Villena amb ''Bilāna'', l'altra ciutat no identificada del pacte, que només apareix en la versió d'al-Himyari, del segle XIV. Domene Verdú explica el fet suposant que, al no existir ja [[Begastri]] en eixa època, es va substituir per Villena, ciutat que sí que era important durante el segle XIV.<ref name=nombre>{{cita publicación |apellido= DOMENE VERDÚ|nombre= José Fernando|año= 1986|título= El nombre de Villena|publicación= Revista Villena|número= 36|editorial=Ayuntamiento de Villena|ubicación=Villena}}</ref> No obstant això, segons Pocklington és probable que al-Himyari copiara la seua versió d'un text amb llacunes, i ''Bilāna'' (بلانة) siga una mala lectura per ''fulāna'' (فلالة) que vol dir "alguna".<ref name = diccionario/>

Revisió del 15:38, 19 feb 2013

Ciutats integrants del pacte de Teodomir, any 713.

Blntla (en àrab بلنتلة) és una de les ciutats que apareixen en el pacte de Teodomir, que es va firmar entre el duc cristià visigot Teodomir i ‘Abd al-‘Aziz l'any 713. S'ha vocalitzat com a Balantala, Baltana, Valentila o Batanala, entre d'altres,[1] i ha sigut relacionada principalment amb Villena i València, però no hi ha consens sobre com ha de llegir-se ni a quina ciutat es referix.[2] El topònim Blntla apareix en les tres principals versions del pacte de Teodomir, la d'Al-Udri, la d'Al-Dabbi i la d'Al-Himyari, que citen les set principals ciutats del regne en aquella època. Totes tres versions són copies d'un original que es va perdre, i en donen set ciutats. Quatre d'elles (Ūriūla, Laqant, Lūrqa y Blnta) apareixen en els tres, i unes altres cinc (Iyyih, Mūla, Ilŝ, Bqsra y Bilāna) només en alguns. Estes són les ciutats del pacte:[1]

Al-'Ūdri Al-Dabbi Al-Himyarī
Ūriūla Ūriwala Ūrigūla
Mūla Blntla Blntla
Lūrqa Laqant Laqant
Blntla Mūla Mūla
Laqant Bqsra Bilāna
Iyih Iyyih Lūrqa
Ilŝ Lūrqa Iyyih

La majoria d'estes ciutats s'han relacionat amb bastant seguretat amb el seu topònim actual. Així doncs Ūriūla és Oriola, Laqant és Alacant, Lūrqa és Lorca, Mūla és Mula, Ilŝ és Elx, Iyyih és amb quasi total seguretat Hellín i Bqsra es molt segurament l'antiga Begastri, a Cehegín. Per tant, només romanen sense identificar clarament Bilāna i Blntla.

Villena

Encara que no hi ha troballes arqueològiques que facen pensar que va haver una ciutat en l'àrea de Villena en època romana o visigoda, són diversos els autors que l'han identificada amb Blntla, ja que l'altra opció possible, València, queda molt lluny de la zona que s'atribuïx al regne de Teodomir. No suposa cap impediment que Villena s'escriga amb v, ja que el topònim original va ser Bilyāna, que evolucionà a Billena, i la grafia de la qual va ser atreta pel mot "villa". Gaspar Remiro justifica la relació suposant una lectura roïna de بلنتلة (Blntla) per بليانة (Bilyāna, nom àrab de Villena a partir del segle XI), ja que no era infreqüent que en àrab es cometeren errors al copiar els signes diacrítics de mots poc comuns.[3]

Alguns autors, suposant una asimilació distinta per al topònim Blntla, han identificat Villena amb Bilāna, l'altra ciutat no identificada del pacte, que només apareix en la versió d'al-Himyari, del segle XIV. Domene Verdú explica el fet suposant que, al no existir ja Begastri en eixa època, es va substituir per Villena, ciutat que sí que era important durante el segle XIV.[4] No obstant això, segons Pocklington és probable que al-Himyari copiara la seua versió d'un text amb llacunes, i Bilāna (بلانة) siga una mala lectura per fulāna (فلالة) que vol dir "alguna".[2]

València

La ciutat de València no té només importants troballes d'època romana i visigoda, sinó que Blntla pot molt fàcilment llegir-se com el diminutiu de tipus llatí Valentula (escrit amb b ja que la v no existeix en àrab). Hi ha, però, dos problemes importants. El primer, de lògica geopolítica, ja que València està massa lluny del territori del pacte, representat coherentment per la resta de ciutats; el segon, el fet que no es citen al tractat altres ciutats importants en l'època dins de la zona d'influència valenciana, com ara Dénia, Xàtiva o Alzira.[2]

Altes localitzacions

Encara que principalment es relaciona este topònim amb Villena i València, altres autors l'han relacionat amb d'altres. Cal assenyalar la hipòtesi de María José Rubiera, que la localitza en Valentula, en les rodalies d'Elx[5] i la de García Antón, que la localitza a Totana.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 SOLER GARCÍA, José María. «Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII» (pdf) (en castellà). Villena: Fundación Municipal José María Soler, 2006. [Consulta: 19 octubre 2009].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 HINOJOSA MONTALBO, José. José Luis Villacañas Berlanga. Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia. 1ª. Valencia: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques. 
  3. SOLER GARCÍA, José María. «Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII» (pdf) (en castellà). Villena: Fundación Municipal José María Soler, 2006. [Consulta: 19 octubre 2009].
  4. DOMENE VERDÚ, José Fernando «El nombre de Villena». Revista Villena [Villena], 36,  1986.
  5. RUBIERA, María José. Villena en las calzadas romana y árabe. Alicante: Universidad de Alicante, 1985.