Reflex: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: ky:Рефлекстер
m r2.6.5) (Robot afegeix: sl:Refleks
Línia 64: Línia 64:
[[simple:Reflex]]
[[simple:Reflex]]
[[sk:Reflex]]
[[sk:Reflex]]
[[sl:Refleks]]
[[sv:Reflex (medicinsk term)]]
[[sv:Reflex (medicinsk term)]]
[[th:รีเฟล็กซ์]]
[[th:รีเฟล็กซ์]]

Revisió del 12:09, 21 feb 2013

Una reflex és un sistema de control biològic que lliga un estímul amb una resposta per mitjà d'un arc reflex. Els reflexos poden ser condicionats o espontanis.

Temps de reacció

En un reflex el temps de reacció és el temps des de l'aparició d'un estímul fins la resposta de l'organisme. Per exemple el temps que triga la pupil·la de l'ull a contraure's, en ser il·luminada amb una llum forta.

Mecanisme

Un reflex suposa un òrgan receptor, un òrgan efector, i algun tipus de xarxa de comunicació.

Ivan Pavlov sense voler va llançar l'estudi dels reflexos condicionats establint una manera de crear els reflexos condicionats. Això és: reflexes que apareixen per experiències prèvies del subjecte.

Criteris de classificació

Els reflexos es poden classificar segons diferents criteris: segons la seva funció, la seva acció, o segons la seva duració.

Segons la seva funció

Els reflexos poden ser, segons aquesta classificació, reflexos anomenats adaptatius o de supervivència (com per exemple el reflex de succió dels nounats); reflexos que preparen per a la realització d'una determinada acció en el futur (com per exemple el reflex de marxa dels nounats); reflexos defensius (el parpelleig); o, finalment, els reflex de funció desconeguda (com el reflex de Moro) dels quals només es pot inferir la seva funció, però no assegurar-la.

Segons l'acció

Segons aquest criteri, els reflexos es poden classificar com reflexos posturals o de desplaçament, i reflexos d'aproximació o d'orientació. Els primers, es poden exemplificar en el reflex natatori (un reflex dels es te fins els cinc mesos d'edat), i els segons es poden exemplificar amb el reflex de Magnus o tònic-cervical, que desapareix fins els dos o tres mesos d'edat.

Segons la duració

Els reflexos es poden classificar com reflexos permanents i reflexos que desapareixen. Els reflexos permanents són, per exemple, el parpellejar, el sotrac de genoll o la respiració. Els reflexos que desapareixen són, per exemple, el reflex de Moro i el reflex de Babinski.

Bibliografia