Subgrup de la serpentina: diferència entre les revisions
m Canviant reflist per referències |
m Robot afegeix: sk:Skupina serpentínu |
||
Línia 62: | Línia 62: | ||
[[pt:Serpentina (silicato)]] |
[[pt:Serpentina (silicato)]] |
||
[[ru:Серпентин]] |
[[ru:Серпентин]] |
||
[[sk:Skupina serpentínu]] |
|||
[[sv:Serpentinsten]] |
[[sv:Serpentinsten]] |
||
[[tr:Yılan taşı]] |
[[tr:Yılan taşı]] |
Revisió del 08:42, 23 feb 2013
Serpentina | |
---|---|
Epònim | serps |
Classificació | |
Categoria | Mineral |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | sistema monoclínic |
Color | verd, groc, marró, negre i vermellós |
Fractura | concoide |
Duresa | 3 a 4 |
Color de la ratlla | blanca, gris |
Densitat | 2,5 a 2,6 |
Símbol | Srp |
La serpentina és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del llatí serpens (serp).
El grup serpentina descriu un grup de roques comunes que formen minerals fil·losilicats hidrosos amb magnesii ferro ; poden enir petites quantitats d'altres elements incloent crom, manganès, cobalt i níquel. En mineralogia i gemmologia, la serpentina es pot referir a qualsevol de les 20 varietats que pertanyenal grup de la serpentina. Hi ha tres minerals de la serpentina: antigorita, crisotila i lizardita.
Molt tipus de serpentina s'han usat en joieria, de vegades sota el nom de jade fals o jade Teton.[1][2]
El seu color verd oliva i la seva aparença llisa o amb escates són la base del seu nom en llatí serpentinus, que significa "serp de roca," segons Best (2003). S'originen en alteracions metamòrfiques de la peridotita i piroxè. Les serpentines també poden pseumorficament substituir altres silicats de magnesi. El sòl de serpetina normalment conté molta argila i són tòxics per a moltes plantes pel seu alt contingut de níquel, crom i cobalt. La flora d'aquests sòl és particular.
La roca composta principalment per els minerals del grup de la serpentina s'anomena serpentinita.
Usos
Les serpentines tenen molts usos industrials com en les vies de ferrocarrils, material de construcció i els tipus asbestiformes en aillants tèrmics i elèctrics. L'asbest de serpentina, alliberat a l'aire, és perjudicial a llarg termini per a la salut.
Emblema de l'estat de Califòrnia
L'any 1965 Califòrnia designà oficialment aquest mineral com La roca oficial de l'estat i l'emblema litològic ( “the official State Rock and lithologic emblem.”)[3]
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Subgrup de la serpentina |
- ↑ National Park Service
- ↑ Hunter, Sir William Wilson and Burn, Sir Richard, The Imperial Gazeteer of India, Vol. 3, Oxford, England: Clarendon Press, Henry Frowde Publishers (1907), p. 242
- ↑ California Government Code § 425.2; see http://www.leginfo.ca.gov/cgi-bin/displaycode?section=gov&group=00001-01000&file=420-429.8
- R. V. Dietrich – Gemrocks
- Mineral description from Mineral galleries
- Best, Myron G. (2003), Igneous and Metamorphic Petrology, 2nd edition. Blackwell Publishing. ISBN 1-4051-0588-7
- Kruckeberg, Arthur R. (2002) Geology and Plant Life: the Effects of Landforms and Rock Types on Plants. Seattle: University of Washington Press. ISBN 0-295-98452-X
- Evans, Bernard W. (2004), The Serpentinite Multisystem Revisited: Chrysotile is Metastable. In: International Geology Review, v. 46, pages 479–506
- Hoskins, W. G. (1976) One Man's England. Chap. 7: Cornwall, pp. 73. London: BBC