Rébecca Dautremer: diferència entre les revisions
Película i ampliació Obres il·lustrades |
- FVA, - esborrany, vegeu refs aportades |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FVA|data=gener de 2013}} |
|||
'''Rébecca Dautremer''' ([[Gap]], [[1971]]) és una [[il·lustrador]]a francesa. Tot i ser una apassionada de la fotografia, durant la dècada dels 90, focalitza els seus estudis en el disseny. Es matricula a Grafisme a l'ENSAD de [[París]].<ref>{{citar web |url=http://www.ricochet-jeunes.org/auteurs/recherche/671-rebecca-dautremer|títol= Rébecca Dautremer|editor= Ricochet-Jeunes|consulta= 27 de febrer de 2013}}</ref> És durant aquest període acadèmic que comença a treballar per l'editorial [[Gautier-Languereau]] fent petites feines de color i retoc. Quan surt de l'ENSAD, l'any 1995, l'editorial li encarrega les il·lustracions per a un primer àlbum i no triga a arribar el segon. Paral·lelament, Rébecca Dautremer comença a treballar per altres editors i a guanyar, mica en mica, notorietat dins del panorama d'il·lustradors francesos. Els seus àlbums infantils tenen gran èxit també entre el públic adult.<ref>{{citar web |url=http://www.elcomercio.es/v/20130104/cultura/alegre-tristeza-rebecca-dautremer-20130104.html|títol= La alegre tristeza de Rebecca Dautremer|editor= El Comercio|consulta= 27 de febrer de 2013}}</ref> El llibre ''L'amoreux'' (Gautier-Languerau, 2003) i ''Princesses, oubliées ou inconnues'' (Gautier-Languerau, 2004) la donen a conèixer mundialment. |
'''Rébecca Dautremer''' ([[Gap]], [[1971]]) és una [[il·lustrador]]a francesa. Tot i ser una apassionada de la fotografia, durant la dècada dels 90, focalitza els seus estudis en el disseny. Es matricula a Grafisme a l'ENSAD de [[París]].<ref>{{citar web |url=http://www.ricochet-jeunes.org/auteurs/recherche/671-rebecca-dautremer|títol= Rébecca Dautremer|editor= Ricochet-Jeunes|consulta= 27 de febrer de 2013}}</ref> És durant aquest període acadèmic que comença a treballar per l'editorial [[Gautier-Languereau]] fent petites feines de color i retoc. Quan surt de l'ENSAD, l'any 1995, l'editorial li encarrega les il·lustracions per a un primer àlbum i no triga a arribar el segon. Paral·lelament, Rébecca Dautremer comença a treballar per altres editors i a guanyar, mica en mica, notorietat dins del panorama d'il·lustradors francesos. Els seus àlbums infantils tenen gran èxit també entre el públic adult.<ref>{{citar web |url=http://www.elcomercio.es/v/20130104/cultura/alegre-tristeza-rebecca-dautremer-20130104.html|títol= La alegre tristeza de Rebecca Dautremer|editor= El Comercio|consulta= 27 de febrer de 2013}}</ref> El llibre ''L'amoreux'' (Gautier-Languerau, 2003) i ''Princesses, oubliées ou inconnues'' (Gautier-Languerau, 2004) la donen a conèixer mundialment. |
||
| Línia 19: | Línia 18: | ||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
||
*[http://www.rebeccadautremer.com/ Web oficial] |
*[http://www.rebeccadautremer.com/ Web oficial] |
||
{{esborrany de França}} |
|||
{{persona viva}} |
{{persona viva}} |
||
Revisió del 21:26, 27 feb 2013
Rébecca Dautremer (Gap, 1971) és una il·lustradora francesa. Tot i ser una apassionada de la fotografia, durant la dècada dels 90, focalitza els seus estudis en el disseny. Es matricula a Grafisme a l'ENSAD de París.[1] És durant aquest període acadèmic que comença a treballar per l'editorial Gautier-Languereau fent petites feines de color i retoc. Quan surt de l'ENSAD, l'any 1995, l'editorial li encarrega les il·lustracions per a un primer àlbum i no triga a arribar el segon. Paral·lelament, Rébecca Dautremer comença a treballar per altres editors i a guanyar, mica en mica, notorietat dins del panorama d'il·lustradors francesos. Els seus àlbums infantils tenen gran èxit també entre el públic adult.[2] El llibre L'amoreux (Gautier-Languerau, 2003) i Princesses, oubliées ou inconnues (Gautier-Languerau, 2004) la donen a conèixer mundialment.
A banda del món editorial, aquesta il·lustradora treballa també en premsa juvenil, cartelleria i disseny gràfic i de joguines.[3] Ha codirigit la película d'animació Kérity, la casa de los cuentos (Kérity, la maison des contes, 2009) amb guió de Anik Le Ray, en la que es basa el llibre Nat y el secreto de Eleonora. [4]
Obres il·lustrades
- L'amoreux (2003), Editorial Gautier-Languereau. A Espanya, editat amb el títol Enamorados (Kokinos, 2003).
- Princesses, oubliés ou inconnues (2004) amb text de Philippe Lechermeier, Editorial Hachette Livre. A Espanya, editat amb el títol Princesas, olvidadas o desconocidas (Edelvives, 2005).
- Cyrano (2005) amb Taï-Marc Le Thanh, Editorial Hachette Livre. A Espanya, manté el títol original (Edelvives, 2006).
- La Tortue géante des Galapagos (2006), Editorial Hachette Livre / Gautier-Languereau. A Espanya, editat amb el títol La tortuga gigante de Galápagos (Edelvives, 2007).
- Elvis (2008) amb text de Taî-Marc Le Thanh, Editorial Gautier-Languereau. A Espanya, manté el títol original (Edelvives, 2012).
- Le journal secret du petit poucet (2009) amb text de Philippe Lechermeier, Editorial Gautier-Languereau. A Espanya, editat amb el títol Diario secreto de Pulgarcito (Edelvives, 2010).
- Kérity, la maison des contes (Le grand album du film) (2009) amb text d'Anik Le Ray, Editorial Flammarion. A Espanya, editat amb el títol Nat y el secreto de Eleonora (Edelvives, 2010).
- El pequeño teatro de Rébecca (Edelvives, 2012).
Referències
- ↑ «Rébecca Dautremer». Ricochet-Jeunes. [Consulta: 27 febrer 2013].
- ↑ «La alegre tristeza de Rebecca Dautremer». El Comercio. [Consulta: 27 febrer 2013].
- ↑ «'El pequeño teatro de Rebecca' una obra de arte del troquelado». rtve. [Consulta: 27 febrer 2013].
- ↑ «"Kerity, la casa de los cuentos", la película ilustrada por Rébecca Dautremer». Red Ilustradores Ecuador. [Consulta: 27 febrer 2013].